La catalogació de les rondalles
Què és un tipus rondallístic
Totes les rondalles que comparteixen bàsicament un mateix argument formen un tipus rondallístic. Els tipus s’identifiquen amb un número, de vegades seguit de lletres i asteriscs, i precedit de les sigles ATU, que remeten a l’índex internacional Aarne-Thompson-Uther (2004). Abans de la darrera revisió, però, les sigles que s’utilitzaven eren AaTh fent referència a l’índex Aarne-Thompson (1961).
L'índex internacional
La curiositat científica pel conte folklòric comença el 1822, amb la publicació del tercer volum de les Rondalles d’infants i de la vora del foc dels germans Grimm, dedicat a la presentació i l’anotació de les rondalles impreses en els dos primers (1812-15). El fet que immediatament després de la publicació dels volums de narracions haguessin començat a detectar-se relats amb arguments anàlegs en d’altres llengües va fer que la recerca es plantegés en termes comparatistes, d’acord amb el model de la lingüística històrica prevalent aleshores, que Jakob Grimm havia contribuït també a definir.
A partir d’aleshores, els folkloristes van dedicar-se a incloure en els seus aplecs notes comparatives que, en general, només tenien en compte els repertoris coneguts casualment per l’autor. La situació va començar a canviar radicalment quan el 1910 el folklorista finès Antti Aarne va publicar el seu Verzeichnis der Märchentypen [Catàleg dels tipus rondallístics]. Aarne pensava que mitjançant la comparació de totes les versions conegudes d’un mateix argument rondallístic, els folkloristes podrien arribar a isolar la forma primigènia d’aquell relat -l’arquetip- i establir un “arbre genealògic” de les diverses variants. Per unificar, depurar i sistematitzar la recerca, Aarne va establir un primer índex d’arguments rondallístics partint de l’aplec dels germans Grimm i va donar a cadascun dels arguments un número i un títol que s’ha convertit en “oficial” (primer en alemany i en les successives edicions en anglès): “En Joan de l’Ós” de Francesc Maspons i Labrós, per exemple, és el tipus ATU 301 The Three Stolen Princesses, o bé “Na Magraneta” d’Antoni M. Alcover correspon al tipus ATU 709 Snow White. Aquest és l’origen de l’índex internacional que actualment es troba en la seva quarta edició: The types of international folktales, a cura de Hans-Jörg Uther (la segona [1928] i la tercera [1961] havien estat revisades pel folklorista nordamericà Stith Thompson).
Fa molt de temps que els folkloristes ja hem abandonat la quimera de trobar la “forma primigènia” de les rondalles, però l’índex internacional s’ha convertit en una eina de treball imprescindible.
Quin tipus de relats recull l'índex internacional
Les seccions que conté l’índex internacional són les següents:
- 1-299
- Rondalles d’animals
- 300-749
- Rondalles meravelloses
- 750-849
- Rondalles religioses
- 850-999
- Rondalles no meravelloses
- 1000-1199
- Rondalles de gegants beneits
- 1200-1999
- Rondalles i contarelles de riure
- 2000-2075
- Rondalles formulístiques
- 2200-2299
- Rondalles sorpresa
- 2300-2399
- Altres rondalles formulístiques
L’índex no pot aspirar a ser exhaustiu i, per tant, el fet que algun argument de l’estil dels que hi són inclosos no hi figuri no significa que no pugui tenir anàlegs en altres llengües o contrades. Això és especialment cert en el cas de les rondalles i les contarelles de riure, que són especialment abundants a tot arreu.
Una rondalla pot combinar més d’un tipus argumental (de fet, certes associacions són habituals i bastant estables) o pot incloure episodis no recollits a l’índex internacional al costat d’altres que sí que ho han estat.
Com cataloguem les rondalles que no tenen entrada a l’índex internacional
En el cas de les rondalles que no tenen entrada en l’índex internacional, però que s’han publicat amb més d’una variant, hem fet servir una numeració pròpia, estrictament correlativa, precedida sempre per una “C-” que indica que aquest és un tipus documentat de moment a les terres de llengua catalana, a l’espera de saber si és un tipus internacional, conegut també en altres àrees lingüístiques.