
Foto: Foto de Pere Vidal (extreta de L'album du Centenaire, 1910)
Pere Vidal
Redacció: Martine Berthelot
1885. Relació de la
vida de pastor, Perpinyà, Le papillon,
p. 174-181.
1885-1888. Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, Perpinyà, impr. Julià.
> 1885 I. Corrandes (Perpinyà, imp. Julià, 33 p.).
> 1887 III. Balls y ballades y Contrapàs llarg (Perpinyà, impr. Julià, 31 p.).
> 1888 IV. Cansons populars i Relació de la vida del pastor (Perpinyà, impr. Julià, 67 p.).
> 1889 II. Cansons de Pandero (Perpinyà, impr. Julià).
1886. Recueil de goigs et cantiques roussillonnais.
1888. Goigs dels ous.
1890. Manada de goigs, Perpinyà, imp. Julia, 148 p.
1910-1914. "Contes catalans" o contes a la vora del foc, a la Veu del Canigó, sota el pseudònim "Pere de Fenollet".
1926. Prefaci: de "Si les pierres parlaient". Légendes catalanes, de Luci Cuillé-Sauvy, Perpignan, impr. de l'Indépendant.
Nombrosos articles dispersos a: La Veu del Canigó, L'Indépendant des Pyrénées-Orientales, Le Coq Catalan, Le Cri Catalan, etc.
Selecció de textos de l'autor
«Nous avons voulu recueillir, pendant qu'il en était temps encore, les modèles de notre vieille poésie populaire. [...] Il est de bon goût dans certains milieux malins, de rire des catalanistes, qui sont loin de demander une restauration de la langue catalane comme on a voulu l'insinuer, mais qui tiennent à honneur de faire connaître ce qu'a été la langue de nos ancêtres, –je dis la langue et non le patois,– et, partant, l'esprit.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, I Corrandes, 1885, p. 4-5)
«Les danses catalanes –les danses nationales du Roussillon et de la Cerdagne– étaient de toutes les fêtes de chaque village, de celles de chaque paroisse de la ville de Perpignan, de celles des corps de métiers. Elles faisaient partie de toutes les fêtes publiques dans les grandes circonstances. [...]. Tout cela est de l’histoire bien ancienne pour nous; mais, nous le répétons, il sera encore donné au touriste de voir dans quelques villages de nos montagnes des restes de nos vieux balls et ballades qui l’intéresseront assurément.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, III. Balls y ballades y Contrapàs llarg, 1887, p. 5 i 7)
1885-1888. Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, Perpinyà, impr. Julià.
> 1885 I. Corrandes (Perpinyà, imp. Julià, 33 p.).
> 1887 III. Balls y ballades y Contrapàs llarg (Perpinyà, impr. Julià, 31 p.).
> 1888 IV. Cansons populars i Relació de la vida del pastor (Perpinyà, impr. Julià, 67 p.).
> 1889 II. Cansons de Pandero (Perpinyà, impr. Julià).
1886. Recueil de goigs et cantiques roussillonnais.
1888. Goigs dels ous.
1890. Manada de goigs, Perpinyà, imp. Julia, 148 p.
1910-1914. "Contes catalans" o contes a la vora del foc, a la Veu del Canigó, sota el pseudònim "Pere de Fenollet".
1926. Prefaci: de "Si les pierres parlaient". Légendes catalanes, de Luci Cuillé-Sauvy, Perpignan, impr. de l'Indépendant.
Nombrosos articles dispersos a: La Veu del Canigó, L'Indépendant des Pyrénées-Orientales, Le Coq Catalan, Le Cri Catalan, etc.
Selecció de textos de l'autor
«Nous avons voulu recueillir, pendant qu'il en était temps encore, les modèles de notre vieille poésie populaire. [...] Il est de bon goût dans certains milieux malins, de rire des catalanistes, qui sont loin de demander une restauration de la langue catalane comme on a voulu l'insinuer, mais qui tiennent à honneur de faire connaître ce qu'a été la langue de nos ancêtres, –je dis la langue et non le patois,– et, partant, l'esprit.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, I Corrandes, 1885, p. 4-5)
«Les danses catalanes –les danses nationales du Roussillon et de la Cerdagne– étaient de toutes les fêtes de chaque village, de celles de chaque paroisse de la ville de Perpignan, de celles des corps de métiers. Elles faisaient partie de toutes les fêtes publiques dans les grandes circonstances. [...]. Tout cela est de l’histoire bien ancienne pour nous; mais, nous le répétons, il sera encore donné au touriste de voir dans quelques villages de nos montagnes des restes de nos vieux balls et ballades qui l’intéresseront assurément.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, III. Balls y ballades y Contrapàs llarg, 1887, p. 5 i 7)
Anuari de l'Institut
d'Estudis Catalans: MCMXXVII - XXXI, "Pere
Vidal", p. 416-418 (1927-1931)
Chauvet, Horace: "Pierre Vidal", Bulletin de la Société Agricole, Littéraire et Scientifique, Perpignan, 1933, p. 322-326
En Jep: "Hommage à Pierre Vidal", Tramontane núm. 111, Perpinyà, 1926, p. 42
Rifa, Jean; Patrice Teisseire-Dufour: "Pierre Vidal", Des hommes et des femmes du Roussillon, Biographies, Perpinyà, Trabucaire, 2004, p. 279-282
Vila Pau: "Pere Vidal" (necrologia), Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1929 núm. 414, p. 405-408
Selecció de textos sobre l'autor
«Si a Catalunya molts escriptors s’han interessat pel folklore, al Rosselló Pere Vidal obrí el camí de les recerques mig segle després de l’Aguiló. Era guiat per l’escriptor rossellonès Alart i per l’obra d’en Milà i Fontanals. Trescava pels camins de Cerdanya, el sac a l’esquena, amb la dèria de trobar el refresc de la tradició; notava on brollava encara i ens n’ha deixat els senyals, fent ja un veritable treball de folklorista.» (Folklore íntim del Rosselló de Simona Gay (inèdit).
«Al mateix temps que elaborava aquestes guies [turístiques], excursionejant de l'un cantó a l'altre, aplegava també tota la literatura popular que trobava, encara ben viva en la boca del poble: proverbis, adagis, corrandes, cançons de pandero, balls i ballades, cançons populars, goigs, ...i, per a conservar-ho, ho publicava en petits opuscles de preu i format tan populars com el material que contenien.» (Pau Vila, "Pere Vidal", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 414, novembre 1929: 407)
Chauvet, Horace: "Pierre Vidal", Bulletin de la Société Agricole, Littéraire et Scientifique, Perpignan, 1933, p. 322-326
En Jep: "Hommage à Pierre Vidal", Tramontane núm. 111, Perpinyà, 1926, p. 42
Rifa, Jean; Patrice Teisseire-Dufour: "Pierre Vidal", Des hommes et des femmes du Roussillon, Biographies, Perpinyà, Trabucaire, 2004, p. 279-282
Vila Pau: "Pere Vidal" (necrologia), Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1929 núm. 414, p. 405-408
Selecció de textos sobre l'autor
«Si a Catalunya molts escriptors s’han interessat pel folklore, al Rosselló Pere Vidal obrí el camí de les recerques mig segle després de l’Aguiló. Era guiat per l’escriptor rossellonès Alart i per l’obra d’en Milà i Fontanals. Trescava pels camins de Cerdanya, el sac a l’esquena, amb la dèria de trobar el refresc de la tradició; notava on brollava encara i ens n’ha deixat els senyals, fent ja un veritable treball de folklorista.» (Folklore íntim del Rosselló de Simona Gay (inèdit).
«Al mateix temps que elaborava aquestes guies [turístiques], excursionejant de l'un cantó a l'altre, aplegava també tota la literatura popular que trobava, encara ben viva en la boca del poble: proverbis, adagis, corrandes, cançons de pandero, balls i ballades, cançons populars, goigs, ...i, per a conservar-ho, ho publicava en petits opuscles de preu i format tan populars com el material que contenien.» (Pau Vila, "Pere Vidal", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 414, novembre 1929: 407)