Foto: Foto de Pere Vidal (extreta de L'album du Centenaire, 1910)
Pere Vidal
Pere (Pierre) Vidal. (Sant Pau de Fenollet, 21 de març de 1848 – Perpinyà, 13 de setembre de 1929). Historiador, arxivista de la vila de Perpinyà. Publica també amb el pseudònim Pere de Fenollet.Nascut a la Fenolleda, va cursar estudis a l'institut de Carcassona i va marxar a París, on esperava poder treballar com a crític musical. Uns problemes de salut l'obligaren, però, a tornar al Rosselló. L'any 1875, va obtenir una plaça de sotsbibliotecari de la Biblioteca Municipal de Perpinyà, i el 1880 va passar a ser-ne bibliotecari. Allà, va conèixer l'arxivista departamental Julien-Bernard Alart, que li transmeté la seva passió per la història local: literatura, antiguitats, art, institucions, bibliografia, genealogia, etc.
Gràcies a Alart, Pere Vidal es va especialitzar en història del Rosselló i de Perpinyà (història de la vila de Perpinyà, de la Revolució Francesa, dels jueus dels antics comtats, de la llengua, etc.), però també en la geografia i l'etnografia del país, coneixements que Vidal plasmà en la publicació de la famosa guia turística Guide historique et pittoresque des Pyrénées Orientales (1879), amb una nova edició revisada i augmentada el 1899. Polifacètic, també estava molt implicat en la vida cultural i intel·lectual del Rosselló, divulgador de la Renaixença a la Catalunya del Nord, a més de creador, director o membre de diverses associacions i revistes:
- Bibliotecari i arxivista de la vila de Perpinyà.
- Corresponent del Ministère de l’Instruction Publique et de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres.
- Fundador i president de la Societat d'Estudis Catalans (Perpinyà, 1906).
- Membre fundador de la Colla del Rosselló (Perpinyà, 1921).
- Creador (1911) i director de la revista Ruscino (1911-1926).
- Mantenidor–fundador de la Companyia Literària (Jocs Florals) de la Ginesta d'Or (1923).
- Chevalier de la Légion d'Honneur (1928).
Pere Vidal també va destacar en el domini folklòric, ja que és considerat com a pioner en el recull i la publicació de temes tradicionals. Gran coneixedor del país, passava els diumenges i les vacances recorrent camp i muntanya del Rosselló i de la Cerdanya, recollint tot el que podia trobar i sentir sobre història, llocs, gent i tradicions que li servirien, posteriorment, per a l'elaboració de les seves guies turístiques sobre els Pirineus Orientals. Al mateix temps, conscient de la urgència de fer-ho, interrogava pagesos i pastors i recollia els últims models de la poesia popular, encara ben viva en aquella època en les contrades més remotes. Anà aplegant proverbis, adagis, corrandes, balls i ballades, cançons populars i goigs. On se li reconeix el caràcter realment folklorista és en la publicació i difusió que feia de les seves troballes. Va donar a conèixer el Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya (1885 i 1890), obra en cinc fascicles que conté, respectivament: I. Corrandes; II. Cansons de Pandero; III. Balls y ballades y Contrapàs llarg; IV. Cansons populars i Relació de la vida del pastor, a més d'un lèxic rossellonès–francès. Per la mateixa època, també va publicar poesia popular religiosa: Recueil de Goigs i cantiques roussillonnais (1886), Goigs dels ous (1888) i Manada de goigs (1890). A més de recollir contes de pagesos i pastors, els explicava, ja que també era rondallaire. A partir de 1911, va divulgar, sota el pseudònim de Pere de Fenollet, nombrosos «contes catalans» en revistes com La Veu del Canigó o Ruscino.
Redacció: Martine Berthelot
1885. Relació de la
vida de pastor, Perpinyà, Le papillon,
p. 174-181.
1885-1888. Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, Perpinyà, impr. Julià.
> 1885 I. Corrandes (Perpinyà, imp. Julià, 33 p.).
> 1887 III. Balls y ballades y Contrapàs llarg (Perpinyà, impr. Julià, 31 p.).
> 1888 IV. Cansons populars i Relació de la vida del pastor (Perpinyà, impr. Julià, 67 p.).
> 1889 II. Cansons de Pandero (Perpinyà, impr. Julià).
1886. Recueil de goigs et cantiques roussillonnais.
1888. Goigs dels ous.
1890. Manada de goigs, Perpinyà, imp. Julia, 148 p.
1910-1914. "Contes catalans" o contes a la vora del foc, a la Veu del Canigó, sota el pseudònim "Pere de Fenollet".
1926. Prefaci: de "Si les pierres parlaient". Légendes catalanes, de Luci Cuillé-Sauvy, Perpignan, impr. de l'Indépendant.
Nombrosos articles dispersos a: La Veu del Canigó, L'Indépendant des Pyrénées-Orientales, Le Coq Catalan, Le Cri Catalan, etc.
Selecció de textos de l'autor
«Nous avons voulu recueillir, pendant qu'il en était temps encore, les modèles de notre vieille poésie populaire. [...] Il est de bon goût dans certains milieux malins, de rire des catalanistes, qui sont loin de demander une restauration de la langue catalane comme on a voulu l'insinuer, mais qui tiennent à honneur de faire connaître ce qu'a été la langue de nos ancêtres, –je dis la langue et non le patois,– et, partant, l'esprit.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, I Corrandes, 1885, p. 4-5)
«Les danses catalanes –les danses nationales du Roussillon et de la Cerdagne– étaient de toutes les fêtes de chaque village, de celles de chaque paroisse de la ville de Perpignan, de celles des corps de métiers. Elles faisaient partie de toutes les fêtes publiques dans les grandes circonstances. [...]. Tout cela est de l’histoire bien ancienne pour nous; mais, nous le répétons, il sera encore donné au touriste de voir dans quelques villages de nos montagnes des restes de nos vieux balls et ballades qui l’intéresseront assurément.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, III. Balls y ballades y Contrapàs llarg, 1887, p. 5 i 7)
1885-1888. Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, Perpinyà, impr. Julià.
> 1885 I. Corrandes (Perpinyà, imp. Julià, 33 p.).
> 1887 III. Balls y ballades y Contrapàs llarg (Perpinyà, impr. Julià, 31 p.).
> 1888 IV. Cansons populars i Relació de la vida del pastor (Perpinyà, impr. Julià, 67 p.).
> 1889 II. Cansons de Pandero (Perpinyà, impr. Julià).
1886. Recueil de goigs et cantiques roussillonnais.
1888. Goigs dels ous.
1890. Manada de goigs, Perpinyà, imp. Julia, 148 p.
1910-1914. "Contes catalans" o contes a la vora del foc, a la Veu del Canigó, sota el pseudònim "Pere de Fenollet".
1926. Prefaci: de "Si les pierres parlaient". Légendes catalanes, de Luci Cuillé-Sauvy, Perpignan, impr. de l'Indépendant.
Nombrosos articles dispersos a: La Veu del Canigó, L'Indépendant des Pyrénées-Orientales, Le Coq Catalan, Le Cri Catalan, etc.
Selecció de textos de l'autor
«Nous avons voulu recueillir, pendant qu'il en était temps encore, les modèles de notre vieille poésie populaire. [...] Il est de bon goût dans certains milieux malins, de rire des catalanistes, qui sont loin de demander une restauration de la langue catalane comme on a voulu l'insinuer, mais qui tiennent à honneur de faire connaître ce qu'a été la langue de nos ancêtres, –je dis la langue et non le patois,– et, partant, l'esprit.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, I Corrandes, 1885, p. 4-5)
«Les danses catalanes –les danses nationales du Roussillon et de la Cerdagne– étaient de toutes les fêtes de chaque village, de celles de chaque paroisse de la ville de Perpignan, de celles des corps de métiers. Elles faisaient partie de toutes les fêtes publiques dans les grandes circonstances. [...]. Tout cela est de l’histoire bien ancienne pour nous; mais, nous le répétons, il sera encore donné au touriste de voir dans quelques villages de nos montagnes des restes de nos vieux balls et ballades qui l’intéresseront assurément.» (Cansoner català de Rosselló y de Cerdanya, III. Balls y ballades y Contrapàs llarg, 1887, p. 5 i 7)
Anuari de l'Institut
d'Estudis Catalans: MCMXXVII - XXXI, "Pere
Vidal", p. 416-418 (1927-1931)
Chauvet, Horace: "Pierre Vidal", Bulletin de la Société Agricole, Littéraire et Scientifique, Perpignan, 1933, p. 322-326
En Jep: "Hommage à Pierre Vidal", Tramontane núm. 111, Perpinyà, 1926, p. 42
Rifa, Jean; Patrice Teisseire-Dufour: "Pierre Vidal", Des hommes et des femmes du Roussillon, Biographies, Perpinyà, Trabucaire, 2004, p. 279-282
Vila Pau: "Pere Vidal" (necrologia), Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1929 núm. 414, p. 405-408
Selecció de textos sobre l'autor
«Si a Catalunya molts escriptors s’han interessat pel folklore, al Rosselló Pere Vidal obrí el camí de les recerques mig segle després de l’Aguiló. Era guiat per l’escriptor rossellonès Alart i per l’obra d’en Milà i Fontanals. Trescava pels camins de Cerdanya, el sac a l’esquena, amb la dèria de trobar el refresc de la tradició; notava on brollava encara i ens n’ha deixat els senyals, fent ja un veritable treball de folklorista.» (Folklore íntim del Rosselló de Simona Gay (inèdit).
«Al mateix temps que elaborava aquestes guies [turístiques], excursionejant de l'un cantó a l'altre, aplegava també tota la literatura popular que trobava, encara ben viva en la boca del poble: proverbis, adagis, corrandes, cançons de pandero, balls i ballades, cançons populars, goigs, ...i, per a conservar-ho, ho publicava en petits opuscles de preu i format tan populars com el material que contenien.» (Pau Vila, "Pere Vidal", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 414, novembre 1929: 407)
Chauvet, Horace: "Pierre Vidal", Bulletin de la Société Agricole, Littéraire et Scientifique, Perpignan, 1933, p. 322-326
En Jep: "Hommage à Pierre Vidal", Tramontane núm. 111, Perpinyà, 1926, p. 42
Rifa, Jean; Patrice Teisseire-Dufour: "Pierre Vidal", Des hommes et des femmes du Roussillon, Biographies, Perpinyà, Trabucaire, 2004, p. 279-282
Vila Pau: "Pere Vidal" (necrologia), Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 1929 núm. 414, p. 405-408
Selecció de textos sobre l'autor
«Si a Catalunya molts escriptors s’han interessat pel folklore, al Rosselló Pere Vidal obrí el camí de les recerques mig segle després de l’Aguiló. Era guiat per l’escriptor rossellonès Alart i per l’obra d’en Milà i Fontanals. Trescava pels camins de Cerdanya, el sac a l’esquena, amb la dèria de trobar el refresc de la tradició; notava on brollava encara i ens n’ha deixat els senyals, fent ja un veritable treball de folklorista.» (Folklore íntim del Rosselló de Simona Gay (inèdit).
«Al mateix temps que elaborava aquestes guies [turístiques], excursionejant de l'un cantó a l'altre, aplegava també tota la literatura popular que trobava, encara ben viva en la boca del poble: proverbis, adagis, corrandes, cançons de pandero, balls i ballades, cançons populars, goigs, ...i, per a conservar-ho, ho publicava en petits opuscles de preu i format tan populars com el material que contenien.» (Pau Vila, "Pere Vidal", Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 414, novembre 1929: 407)