Josep-Sebastià Pons
Redacció: Martine Berthelot
Poesia i contes d’inspiració llegendària
1907. “Dona d’Aygua”, Revue catalane, núm. 2, p. 56.
1907. “Contrapàs”, Revue catalane, núm. 3, p. 69.
1907. “Flordeneu a Gentil”, Revue catalane, núm. 4, p. 110-11.
1907. “La cinta meravellosa”, Revue catalane, núm. 10, p. 305.
1956. Llibre de les set sivelles. Barcelona, Biblioteca Selecta.
Opinions i estudis
1908. “Les ‘Contes Vallespirencs’”, Revue catalane, núm. 14 p. 47-51.
1912. “Algunes corrandes d’amor”, Revue catalane, núm. 62, p. 41.
1913. “Quelques prières de ‘senyadors’”, Revue Catalane, núm. 74, p. 47-55.
1956. “Chansons populaires du Canigou”, Tramontane, núm. 385-386, p. 75-83.
Selecció de textos de l'autor
«A les darreries del segle passat una pagesa o, més ben dit, una jornalera, coneguda pel nom de Bepa, s’estava en una casa del cantó de la Barrera. Passava ja dels setanta i feia la viu-viu amb els pocs diners que arreplegava i els molts que estalviava, gràcies sobretot a un hort sorralenc i a unes quantes feixes de garriga que donaven la convenient quantitat de raïms de serva per a penjar al sostret i prou figues per a passar l’hivern. Atreta per tals golosines, la seva néta la visitava tot sovint entre setmana, i com aquesta era ja molt viva, no paraven d’enraonar.» (Les set sivelles, “La taula dels Reis”, 1973, p.42-45)
«“Sant Antoni
Se’n va a l’oli,
Gira la mà
Troba Sant Sebastià.”
Així s’escolen les festes de l’any. L’una mena a l’altra. Sant Antoni duu son amarell d’olives al molí, la collita d’un dia. Com va vestit de burell, no tem la fredor. Gira la ma. Troba sant Sebastià. No ho fa llarg, mes ho fa ben fet. Observa tota cortesia. El sol enfredorit tremola i cau darrera d’un vidre. S’esborren les corbes envermellides que la ribera traça en el sorral i la nit deixa prou espai per a meditar sobre la vinguda d’un altre sant.» (Les set sivelles, “Dia de Sant Sebastià”, 1973, p.47-48)
1907. “Dona d’Aygua”, Revue catalane, núm. 2, p. 56.
1907. “Contrapàs”, Revue catalane, núm. 3, p. 69.
1907. “Flordeneu a Gentil”, Revue catalane, núm. 4, p. 110-11.
1907. “La cinta meravellosa”, Revue catalane, núm. 10, p. 305.
1956. Llibre de les set sivelles. Barcelona, Biblioteca Selecta.
Opinions i estudis
1908. “Les ‘Contes Vallespirencs’”, Revue catalane, núm. 14 p. 47-51.
1912. “Algunes corrandes d’amor”, Revue catalane, núm. 62, p. 41.
1913. “Quelques prières de ‘senyadors’”, Revue Catalane, núm. 74, p. 47-55.
1956. “Chansons populaires du Canigou”, Tramontane, núm. 385-386, p. 75-83.
Selecció de textos de l'autor
«A les darreries del segle passat una pagesa o, més ben dit, una jornalera, coneguda pel nom de Bepa, s’estava en una casa del cantó de la Barrera. Passava ja dels setanta i feia la viu-viu amb els pocs diners que arreplegava i els molts que estalviava, gràcies sobretot a un hort sorralenc i a unes quantes feixes de garriga que donaven la convenient quantitat de raïms de serva per a penjar al sostret i prou figues per a passar l’hivern. Atreta per tals golosines, la seva néta la visitava tot sovint entre setmana, i com aquesta era ja molt viva, no paraven d’enraonar.» (Les set sivelles, “La taula dels Reis”, 1973, p.42-45)
«“Sant Antoni
Se’n va a l’oli,
Gira la mà
Troba Sant Sebastià.”
Així s’escolen les festes de l’any. L’una mena a l’altra. Sant Antoni duu son amarell d’olives al molí, la collita d’un dia. Com va vestit de burell, no tem la fredor. Gira la ma. Troba sant Sebastià. No ho fa llarg, mes ho fa ben fet. Observa tota cortesia. El sol enfredorit tremola i cau darrera d’un vidre. S’esborren les corbes envermellides que la ribera traça en el sorral i la nit deixa prou espai per a meditar sobre la vinguda d’un altre sant.» (Les set sivelles, “Dia de Sant Sebastià”, 1973, p.47-48)
Camps Christian, Deux écrivains catalans: Jean Amade
1878-1949, Joseph-Sébastien Pons 1886-1962, Castelnau-le-Lez, les Amis de J. S.
Pons: Occitania, 1986, 2 vol. (912 p.)
Valls Miquela, “Josep Sebastià Pons i la cançó popular”. Dins Lagarde, Berthelot & Grau (eds), Aspectes de la literatura de Catalunya del Nord. Perpinyà: Trabucaire, 2016, p. 77-96.
Selecció de textos sobre l'autor
«Havent-se fixat per model la cançó popular, Pons la integrà a la seua obra de manera molt diversa. No fa sempre de bon destriar les capes de manlleus de la poesia a la cançó: citació de la lletra, captura de l'esperit, reproducció d'una forma, record d'un ritme, cançons i cantants reals o metafòrics, deutes d'uns i altres a l'entorn natural.» (Valls 2016, p.79).
«C’est en catalan, auprès de la servante, que Josep-Sebastià éprouvera le charme des contes populaires. Plus tard, il le remarquera, les bêtes civilisées de La Fontaine n’auront pas pour lui le prestige de ces animaux fabuleux qui hantent les légendes du Roussillon, les chapiteaux du cloître de la Rodona à Ille et que Pons retrouvera, de marbre ou d’ardoise, au cours de ses promenades dans la montagne.» (Yves Rouquette, J.S. Pons, 1963, p.24)
Valls Miquela, “Josep Sebastià Pons i la cançó popular”. Dins Lagarde, Berthelot & Grau (eds), Aspectes de la literatura de Catalunya del Nord. Perpinyà: Trabucaire, 2016, p. 77-96.
Selecció de textos sobre l'autor
«Havent-se fixat per model la cançó popular, Pons la integrà a la seua obra de manera molt diversa. No fa sempre de bon destriar les capes de manlleus de la poesia a la cançó: citació de la lletra, captura de l'esperit, reproducció d'una forma, record d'un ritme, cançons i cantants reals o metafòrics, deutes d'uns i altres a l'entorn natural.» (Valls 2016, p.79).
«C’est en catalan, auprès de la servante, que Josep-Sebastià éprouvera le charme des contes populaires. Plus tard, il le remarquera, les bêtes civilisées de La Fontaine n’auront pas pour lui le prestige de ces animaux fabuleux qui hantent les légendes du Roussillon, les chapiteaux du cloître de la Rodona à Ille et que Pons retrouvera, de marbre ou d’ardoise, au cours de ses promenades dans la montagne.» (Yves Rouquette, J.S. Pons, 1963, p.24)