
Foto: Menorquins
Francesc Camps i Mercadal
Redacció: Caterina Valriu
1918. Folk-lore menorquín (de la pagesía) 2 vols.
Maó: Impremta de M. Sintes Rotger, sucesor de B. Fábregues y de M. Parpal; 2
ed.: 2 vols. Pròleg per Francesc Florit. Ciutadella de Menorca: Institut
Menorquí d’Estudis. Col·lecció Capcer 4 i 6, 1986; reimpressió corregida: 2007.
1981.
Llegendes de Menorca recollides per Francesc d’Albranca. Pròleg per
Joan F. López Casesnoves. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Quaderns
de Folklore 5.
2002.
Cançons amagades. El cas de les cançons que Francesc Camps i Mercadal
va silenciar. Edició a cura de Natàlia Sans i Jaume Mascaró. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella (Quaderns de
Folklore 71).
2011.
Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926).
Edició a cura de Maria P. Perea i Josefina Salord. Menorca: Institut Menorquí
d’Estudis.
Selecció
de textos de l’autor
“Davant sa boca de sa cova de ses
mosqueres, de Binicodrellet, hi havia un bitlo, una columneta, d’uns tres palms
d’alçada; de modo que dividia en dues sa boca de sa Cova.
I temps enrere en passar davant sa Cova,
de dins ella sortia un homenet de mitja colzada, amb un bot pujava dalt des
bitlo i, amb sa veueta de pollastre, cridava:
-Jas. Som tan alt com tu! Què em goses?
I amb un tancar i obrir d’uis se tornava a
amagar dins sa Cova.
Avui es bitlo ja no hi és. I, és clar,
s’homenet de mitja colzada no s’hi pot encamellar damunt, per cridar, amb sa
veueta de pollastre: -Jas, som tan alt com tu! Què em goses?. Contat per l’amo en Bernat Alzina de
Binicodrellet. (“S’homenet de mitja colzada”. Dins Folklore menorquí. De la pagesia, vol 2. Ciutadella: Institut
Menorquí d’Estudis, 2007, p. 44).
“Avui us envii un pessic de Rondaes i Coberbus dels que som pogut arreplegar dels escrits fa temps de sa secció Sabiesa… i Arriesa; qualque un més n’he de tenir, arraconats Déu sap per avont. Alguns estan escrits de ja fa temps i anava a incloure’ls en el meu Folk-lore menorquí de la Pagesia, i els vaig retirar per no allargar sa cançó. Altres són escrits aquests dies, i trets de quadernets veis. Un estampador me parlà de fer-ne un llibret; ja fa temps d’açò, i ningú me n’ha parlat més, i jo no he estat bo mai de cercar… estampadors. Si vos agraden, preniu-los; si no, tirau-los an es foc. Els contadors de rondaes, que jo essent jovençà vaig conèixer, que per contar-les prenien un siti alt o s’asseien damunt una taula, i bracetjaven com un predicador dalt sa trona, ja s’han acabats a la nostra Pagesia. (Carta de Francesc Camps a Antoni M. Alcover. Dins Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2011, p. 125).
Camps,
M. Dolors: Vida popular del metge
Francesc Camps d’Albranca. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 1999.
Florit,
Francesc: “Quatre paraules de presentació” i “Prolegòmens al Folklore literari”.
Dins Folklore menorquí. De la pagesia.
Ciutadella de Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2007, vol 1, p. 5-36.
Florit,
Francesc: “Literatura tradicional i literatura culta a Menorca. Segle XX. La
circularitat desitjada. La transcendència del folklore literari de Francesc
d’Albranca”. Revista de Menorca. 4t
trimestre 1991: 469-488.
López-Casanovas,
J. Francesc: Estudi del cançoner popular
menorquí. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Quaderns de
Folklore 8, 1982.
Moll,
Xavier: “Pròleg”. Dins Cançons populars
menorquines. Maó: Institut Menorquí d’Estudis, 1987.
Pons-Portella, Miquel: Introducció a Es
Migjorn Gran. Francesc d’Albranca. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Quaderns
de Folklore 93, 2010, p. 9-39.