
Foto: Menorquins
Francesc Camps i Mercadal
Francesc Camps i Mercadal (Es Migjorn Gran 27.03.1852 - 03.05.1929), va ser
metge, erudit en diverses disciplines, articulista i folklorista.
Fill d’una família molt humil de la
pagesia menorquina, va poder cursar el batxillerat i posteriorment estudis de
medicina a Barcelona gràcies a la seva intel·ligència i laboriositat; també
comptà amb el mecenatge de Francesc Cardona i Orfila. Dedicà la seva vida
professional a l’exercici de la medicina i adquirí gran prestigi com a metge de
família. Però la seva curiositat intel·lectual s’estenia a diversos camps del
saber de les ciències (geologia, botànica...) i de les humanitats (arqueologia,
història, filologia...). Entre d’altres idiomes, era bon coneixedor del llatí,
de l’àrab i de l’hebreu i es formà en toponímia i onomàstica. Encara que vivia
a una petita localitat menorquina, sempre va estar en contacte amb
intel·lectuals de prestigi, tant de Catalunya com de les Balears. Cal destacar
especialment la seva amistat amb Antoni M. Alcover, la col·laboració en la
tasca del Diccionari
Català-Valencià-Balear i amb l’Institut d’Estudis Catalans, així com els
contactes amb els folkloristes Joan Amades, Sebastià Farnés, Andreu Ferrer i
Valeri Serra i Boldú. Home de profundes conviccions religioses i d’ideologia
regionalista, sempre es preocupà pel progrés i el benestar dels seus
conciutadans i per això s’implicà en empreses de dinamització social i cultural
en el seu entorn.
La seva tasca com a folklorista -que signà
sempre amb el pseudònim de Francesc d’Albranca- neix de la convicció que és
absolutament necessari valorar les tradicions populars, i especialment la
literatura oral. La seva era una mirada romàntica: se sentia hereu d’un llegat
cultural que volia salvar de l’oblit i del qual en ressaltava la genuïnitat. Va
arreplegar un extens i variat corpus de documents folklòrics, a partir de les
informacions recollides entre veïns i pacients, que el 1912 va presentar al
concurs convocat per l’Ateneu de Maó, i va ser guardonat amb el primer premi.
Actualment, part d’aquests materials conformen els dos volums titulats Folklore Menorquí. De la pagesia (2007)
que inclouen cançons de temàtica diversa, cantarelles i jocs infantils,
oracions, parèmies, endevinalles, creences, remeis de medicina popular i
diversos gèneres de la narrativa oral: rondalles, coverbos, llegendes, etc.
Redacció: Caterina Valriu
1918. Folk-lore menorquín (de la pagesía) 2 vols.
Maó: Impremta de M. Sintes Rotger, sucesor de B. Fábregues y de M. Parpal; 2
ed.: 2 vols. Pròleg per Francesc Florit. Ciutadella de Menorca: Institut
Menorquí d’Estudis. Col·lecció Capcer 4 i 6, 1986; reimpressió corregida: 2007.
1981.
Llegendes de Menorca recollides per Francesc d’Albranca. Pròleg per
Joan F. López Casesnoves. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Quaderns
de Folklore 5.
2002.
Cançons amagades. El cas de les cançons que Francesc Camps i Mercadal
va silenciar. Edició a cura de Natàlia Sans i Jaume Mascaró. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella (Quaderns de
Folklore 71).
2011.
Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926).
Edició a cura de Maria P. Perea i Josefina Salord. Menorca: Institut Menorquí
d’Estudis.
Selecció
de textos de l’autor
“Davant sa boca de sa cova de ses
mosqueres, de Binicodrellet, hi havia un bitlo, una columneta, d’uns tres palms
d’alçada; de modo que dividia en dues sa boca de sa Cova.
I temps enrere en passar davant sa Cova,
de dins ella sortia un homenet de mitja colzada, amb un bot pujava dalt des
bitlo i, amb sa veueta de pollastre, cridava:
-Jas. Som tan alt com tu! Què em goses?
I amb un tancar i obrir d’uis se tornava a
amagar dins sa Cova.
Avui es bitlo ja no hi és. I, és clar,
s’homenet de mitja colzada no s’hi pot encamellar damunt, per cridar, amb sa
veueta de pollastre: -Jas, som tan alt com tu! Què em goses?. Contat per l’amo en Bernat Alzina de
Binicodrellet. (“S’homenet de mitja colzada”. Dins Folklore menorquí. De la pagesia, vol 2. Ciutadella: Institut
Menorquí d’Estudis, 2007, p. 44).
“Avui us envii un pessic de Rondaes i Coberbus dels que som pogut arreplegar dels escrits fa temps de sa secció Sabiesa… i Arriesa; qualque un més n’he de tenir, arraconats Déu sap per avont. Alguns estan escrits de ja fa temps i anava a incloure’ls en el meu Folk-lore menorquí de la Pagesia, i els vaig retirar per no allargar sa cançó. Altres són escrits aquests dies, i trets de quadernets veis. Un estampador me parlà de fer-ne un llibret; ja fa temps d’açò, i ningú me n’ha parlat més, i jo no he estat bo mai de cercar… estampadors. Si vos agraden, preniu-los; si no, tirau-los an es foc. Els contadors de rondaes, que jo essent jovençà vaig conèixer, que per contar-les prenien un siti alt o s’asseien damunt una taula, i bracetjaven com un predicador dalt sa trona, ja s’han acabats a la nostra Pagesia. (Carta de Francesc Camps a Antoni M. Alcover. Dins Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2011, p. 125).
Camps,
M. Dolors: Vida popular del metge
Francesc Camps d’Albranca. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 1999.
Florit,
Francesc: “Quatre paraules de presentació” i “Prolegòmens al Folklore literari”.
Dins Folklore menorquí. De la pagesia.
Ciutadella de Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2007, vol 1, p. 5-36.
Florit,
Francesc: “Literatura tradicional i literatura culta a Menorca. Segle XX. La
circularitat desitjada. La transcendència del folklore literari de Francesc
d’Albranca”. Revista de Menorca. 4t
trimestre 1991: 469-488.
López-Casanovas,
J. Francesc: Estudi del cançoner popular
menorquí. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Quaderns de
Folklore 8, 1982.
Moll,
Xavier: “Pròleg”. Dins Cançons populars
menorquines. Maó: Institut Menorquí d’Estudis, 1987.
Pons-Portella, Miquel: Introducció a Es
Migjorn Gran. Francesc d’Albranca. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Quaderns
de Folklore 93, 2010, p. 9-39.