Francesc Camps i Mercadal

Francesc Camps i Mercadal (Es Migjorn Gran 27.03.1852 - 03.05.1929), va ser metge, erudit en diverses disciplines, articulista i folklorista.

Fill d’una família molt humil de la pagesia menorquina, va poder cursar el batxillerat i posteriorment estudis de medicina a Barcelona gràcies a la seva intel·ligència i laboriositat; també comptà amb el mecenatge de Francesc Cardona i Orfila. Dedicà la seva vida professional a l’exercici de la medicina i adquirí gran prestigi com a metge de família. Però la seva curiositat intel·lectual s’estenia a diversos camps del saber de les ciències (geologia, botànica...) i de les humanitats (arqueologia, història, filologia...). Entre d’altres idiomes, era bon coneixedor del llatí, de l’àrab i de l’hebreu i es formà en toponímia i onomàstica. Encara que vivia a una petita localitat menorquina, sempre va estar en contacte amb intel·lectuals de prestigi, tant de Catalunya com de les Balears. Cal destacar especialment la seva amistat amb Antoni M. Alcover, la col·laboració en la tasca del Diccionari Català-Valencià-Balear i amb l’Institut d’Estudis Catalans, així com els contactes amb els folkloristes Joan Amades, Sebastià Farnés, Andreu Ferrer i Valeri Serra i Boldú. Home de profundes conviccions religioses i d’ideologia regionalista, sempre es preocupà pel progrés i el benestar dels seus conciutadans i per això s’implicà en empreses de dinamització social i cultural en el seu entorn.

La seva tasca com a folklorista -que signà sempre amb el pseudònim de Francesc d’Albranca- neix de la convicció que és absolutament necessari valorar les tradicions populars, i especialment la literatura oral. La seva era una mirada romàntica: se sentia hereu d’un llegat cultural que volia salvar de l’oblit i del qual en ressaltava la genuïnitat. Va arreplegar un extens i variat corpus de documents folklòrics, a partir de les informacions recollides entre veïns i pacients, que el 1912 va presentar al concurs convocat per l’Ateneu de Maó, i va ser guardonat amb el primer premi. Actualment, part d’aquests materials conformen els dos volums titulats Folklore Menorquí. De la pagesia (2007) que inclouen cançons de temàtica diversa, cantarelles i jocs infantils, oracions, parèmies, endevinalles, creences, remeis de medicina popular i diversos gèneres de la narrativa oral: rondalles, coverbos, llegendes, etc.

Francesc Camps va ser un folklorista respectuós amb els materials, encara que per escrúpols morals va deixar inèdita una part del cançoner que arreplegà. Les seves versions de narrativa oral són senzilles estilísticament, fidels als arguments dels informants i conserven part de les formes dialectals. No es feia cap plantejament teòric ni tipològic, encara que de la lectura del seu epistolari se’n desprenen algunes idees sobre la concepció del folklore i el sistema de gèneres. Malgrat el poc valor que Camps donava al seu treball, el cert és que la seva obra és un referent imprescindible per a conèixer la varietat, la riquesa i les particularitats del folklore menorquí.

Redacció: Caterina Valriu

Publicacions d'interès folklòric

1918. Folk-lore menorquín (de la pagesía) 2 vols. Maó: Impremta de M. Sintes Rotger, sucesor de B. Fábregues y de M. Parpal; 2 ed.: 2 vols. Pròleg per Francesc Florit. Ciutadella de Menorca: Institut Menorquí d’Estudis. Col·lecció Capcer 4 i 6, 1986; reimpressió corregida: 2007. 1981.

Llegendes de Menorca recollides per Francesc d’Albranca. Pròleg per Joan F. López Casesnoves. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Quaderns de Folklore 5. 2002.

Cançons amagades. El cas de les cançons que Francesc Camps i Mercadal va silenciar. Edició a cura de Natàlia Sans i Jaume Mascaró. Menorca: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella (Quaderns de Folklore 71). 2011.

Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Edició a cura de Maria P. Perea i Josefina Salord. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis.

Selecció de textos de l’autor

“Davant sa boca de sa cova de ses mosqueres, de Binicodrellet, hi havia un bitlo, una columneta, d’uns tres palms d’alçada; de modo que dividia en dues sa boca de sa Cova.

I temps enrere en passar davant sa Cova, de dins ella sortia un homenet de mitja colzada, amb un bot pujava dalt des bitlo i, amb sa veueta de pollastre, cridava:

-Jas. Som tan alt com tu! Què em goses?

I amb un tancar i obrir d’uis se tornava a amagar dins sa Cova.

Avui es bitlo ja no hi és. I, és clar, s’homenet de mitja colzada no s’hi pot encamellar damunt, per cridar, amb sa veueta de pollastre: -Jas, som tan alt com tu! Què em goses?. Contat per l’amo en Bernat Alzina de Binicodrellet. (“S’homenet de mitja colzada”. Dins Folklore menorquí. De la pagesia, vol 2. Ciutadella: Institut Menorquí d’Estudis, 2007, p. 44).

“Avui us envii un pessic de Rondaes i Coberbus dels que som pogut arreplegar dels escrits fa temps de sa secció Sabiesa… i Arriesa; qualque un més n’he de tenir, arraconats Déu sap per avont. Alguns estan escrits de ja fa temps i anava a incloure’ls en el meu Folk-lore menorquí de la Pagesia, i els vaig retirar per no allargar sa cançó. Altres són escrits aquests dies, i trets de quadernets veis. Un estampador me parlà de fer-ne un llibret; ja fa temps d’açò, i ningú me n’ha parlat més, i jo no he estat bo mai de cercar… estampadors. Si vos agraden, preniu-los; si no, tirau-los an es foc. Els contadors de rondaes, que jo essent jovençà vaig conèixer, que per contar-les prenien un siti alt o s’asseien damunt una taula, i bracetjaven com un predicador dalt sa trona, ja s’han acabats a la nostra Pagesia. (Carta de Francesc Camps a Antoni M. Alcover. Dins Francesc Camps i Mercadal i Antoni M. Alcover. Epistolari (1906-1926). Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2011, p. 125).

Estudis sobre l'obra folklòrica

Camps, M. Dolors: Vida popular del metge Francesc Camps d’Albranca. Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 1999.

Florit, Francesc: “Quatre paraules de presentació” i “Prolegòmens al Folklore literari”. Dins Folklore menorquí. De la pagesia. Ciutadella de Menorca: Institut Menorquí d’Estudis, 2007, vol 1, p. 5-36.

Florit, Francesc: “Literatura tradicional i literatura culta a Menorca. Segle XX. La circularitat desitjada. La transcendència del folklore literari de Francesc d’Albranca”. Revista de Menorca. 4t trimestre 1991: 469-488.

López-Casanovas, J. Francesc: Estudi del cançoner popular menorquí. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Quaderns de Folklore 8, 1982.

Moll, Xavier: “Pròleg”. Dins Cançons populars menorquines. Maó: Institut Menorquí d’Estudis, 1987.

Pons-Portella, Miquel: Introducció a Es Migjorn Gran. Francesc d’Albranca. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric Ciutadella. Quaderns de Folklore 93, 2010, p. 9-39.