Antoni Serrà Campins

Antoni Serrà Campins (Consell, 1942), professor universitari i folklorista.

Va cursar els estudis elementals a Consell, un poble de l’interior de Mallorca on a la dècada dels anys quaranta del segle XX encara eren ben vives les formes de vida tradicional. Fou en aquest entorn que conegué les rondalles mallorquines del recull d’Alcover, el cant improvisat dels glosadors i on assistí algunes vegades com a espectador a les celebrades representacions d’Els Reis, un forma de teatre popular del cicle de Nadal ben arrelada al poble. Estudià el batxillerat al Col·legi Beat Ramon Llull d’Inca, on en aquells anys entre alguns frares franciscans hi havia interès vers la literatura popular. Un cop acabats els estudis secundaris, es traslladà a Barcelona per a cursar la llicenciatura en Filologia Romànica, que obtingué el 1970. Després d’alguns cursos com a professor de secundària a Barcelona, s’incorporà a la University of Alberta (Edmonton, Canadà) com a lector d’espanyol, on el 1977 hi obtingué el grau de Doctor of Philosophy in Hispanic Literature, sota la direcció de Joan Ferraté. També exercí com a docent a la Trend University (Peterborough, Canadà). El 1979 guanyà les oposicions a catedràtic de secundària, plaça que ocupà fins el 1987. El 1985 es doctorà en Filologia Romànica a la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi “El teatre burlesc mallorquí, 1701-1850”, dirigida per Joaquim Molas, amb la qual obtingué el Premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans (1986). El 1987 s’incorporà com a com a professor titular d’universitat a l’Estudi General de Girona (UAB) i després com a catedràtic a la Universitat de Girona (UdG), on va exercir la seva docència fins el 2006, any en què passà a ser catedràtic emèrit.

Antoni Serrà ha exercit una valuosa tasca com a investigador en models de llengua literària, història de la literatura catalana moderna, teatre català antic i popular i folklorística. En aquest últim camp, cal destacar els seus treballs sobre la poesia oral que denoten la influència d’autors com Ruth Finnegan, John Miles Foley i Albert B. Lord. Al llarg de la seva trajectòria, Serrà ha centrat la seva investigació en dues línies fonamentals de la literatura oral: les característiques estilístiques del cant improvisat i les fórmules de la balada i la rondalla. Pel que fa al cant improvisat, i en particular al cant funerari, són de referència els llibres Els glosats de tristor (2005), treball guardonat amb el 16è Premi Valeri Serra i Boldú de Cultura Popular i Set estudis de literatura oral (2012). En aquest darrer llibre, que és un recull d’estudis publicats anteriorment però revisats i actualitzats, l’autor analitza els diversos tipus de cants improvisats des del punt de vista històric, contextual i funcional, i en mostra la vigència en les terres de parla catalana. L’obra també inclou treballs sobre les fórmules de la balada i la rondalla, en els quals l’autor pren com a punt de partida les aportacions d’Albert B. Lord sobre les característiques dels poemes narratius de composició oral i d’Axel Olrik, Max Lüthi i Vladimir Propp sobre l’estil i l’estructura de la rondalla meravellosa.

L’aportació de Serrà al folklore català en general i al de les Balears en particular és de gran interès, pel rigor i la professionalitat de la seva anàlisi i alhora per la claredat expositiva dels seus textos. El professor Serrà parteix sempre d’una sòlida base teòrica assentada en els estudis folklòrics internacionals i els aplica a la nostra literatura oral amb minuciositat. El resultat posa en valor el nostre folklore i l’insereix en el context històric i cultural que li és propi.

Redacció: Caterina Valriu