Foto: Arxiu de Folklore
Josep Maria Pujol
Josep Maria Pujol Sanmartín (Barcelona,
1947-2012), filólogo y folclorista.
Se licenció en Filología Hispánica por la
Universidad de Barcelona el año 1969. Después de una primera etapa dedicada al
mundo editorial (redactor de la Gran Enciclopèdia Catalana entre 1967 y 1969 y jefe de redacción en Seix Barral entre 1971 y
1973), desde 1979 fue profesor del Departamento de Filología Catalana en las
dependencias de la Universidad de Barcelona en Tarragona y, después, con la
creación de la Universidad Rovira i Virgili (URV) el año 1991, quedó vinculado
a esta universidad. Obtuvo el grado de licenciatura con el trabajo Contribució a l'índex de tipus de la rondalla catalana (1982), un
estudio dirigido a la catalogación de las rondallas catalanas, según el sistema
internacional de Aarne/Thompson (1961). El 1991 obtuvo el título de doctor con
una tesis sobre El llibre dels
Fets del rei Jaume i el Conqueridor (Montpeller 1208 – València 1276), que interpretaba esta importante
obra de la literatura medieval catalana desde la óptica de la narrativa oral.
Como docente, impartió clases de Literatura
Catalana Medieval (siglos XII y XIII), Literatura Románica, y Teoría e Historia
de la Escritura Tipográfica. Asimismo, fue el introductor de los estudios universitarios
de folclore en Tarragona (1979). Compaginó la docencia universitaria con la
investigación y con la divulgación del conocimiento a través de numerosos
seminarios, conferencias y ponencias en congresos.
En el terreno del folclore, contribuyó de forma
muy activa a la renovación teórica de la disciplina en el ámbito catalán.
Conocedor de las aportaciones realizadas por los folcloristas norteamericanos,
con Richard M. Dorson al frente, a él le debemos la divulgación en catalán del
concepto de folclore formulado por Dan Ben-Amos («Toward a definition
of folklore in context», 1971). La idea de que el folclore es «una forma de comunicación
artística que se produce en el seno de un pequeño grupo» ha estado
interpretada, ampliada y ejemplificada por Josep M. Pujol en publicaciones
distintas.
A sus trabajos sobre comunicación artística
interactiva se tienen que añadir los dedicados a la historia del folclore y de
la literatura oral popular, así como al estudio de las leyendas y de las
fábulas. Pujol ha contribuido notablemente a hacer conocer la obra de
importantes folcloristas catalanes de los siglos XIX y XX, como Manuel Milà i
Fontanals, Francesc de Sales Maspons i Labrós, Pau Bertran i Bros y Josep Romeu
i Figueras. En cuanto al estudio de la leyenda, dirigió un ambicioso proyecto
sobre las leyendas urbanas catalanas, en colaboración con el Grupo de Recerca
Folclórica de Osona, que dio lugar al libro Benvingut/da al club de la SIDA i altres rumors d'actualitat (2002). El libro contiene un excelente estudio introductorio
sobre la leyenda como género del folclore de conversación. Juntamente con Carme
Oriol, colaboró en distintos proyectos: Arxiu de Folklore (1994); Rondallas catalanas
(2000-2002, 2005-2008), que dio como resultados más visibles el Índex tipològic de la rondalla
catalana (2003), el Index of Catalan Folktales
(2008) y la web RondCat http://rondcat.arxiudefolklore.cat/; y Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana
(iniciado el 2006).
Redacció: Carme Oriol
1982: “Presentació”. Dins “Contribució a
l’índex de tipus de la rondalla catalana”. Tesi de llicenciatura dirigida pel
Dr. Jaume Vidal. Tarragona: Universitat de Barcelona.
1985: “Literatura tradicional i
etnopoètica: Balanç d’un folklorista”. Dins Dolors Llopart; Joan Prat; Llorenç
Prats (eds.). La cultura tradicional a debat. Barcelona: Fundació
Serveis de Cultura Popular i Editorial Alta Fulla, p. 158–167.
1986: “Històries extraordinàries,
llegendes urbanes”. Perspectiva Escolar núm. 102 (febrer 1986): 16–20.
1987:
“El català, mare de totes les llengües: Notes per a la història d’un joc
lingüístic”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 14 [Miscel·lània A. M. Badia i Margarit, VI]:
203–229.
1989:
“La crisi del folklore”. Serra d’Or núm. 359 (novembre 1989): 20–23
(780–783).
1989: “Pau Bertran i Bros (1853-91), una
cruïlla del folklore català”. Dins Pau Bertran i Bros. El rondallari català.
Estudi introductori, edició i índexs a cura de Josep M. Pujol. Barcelona:
Editorial Alta Fulla, p. vii–lxv.
1990: “L’estudi del folklore: Del text al
context”. Cultura, 4a èp. núm. 8 (gener 1990): 35–36.
1991–92: “Folklore narratiu: la rondalla i
la llegenda”. Dins De la literatura
popular a la literatura culta. Seminari El Gust per la Lectura (curs
1991–92). Generalitat de Catalunya - Departament d’Ensenyament - Direcció
General d’Ordenació i Innovació Educativa - Servei d’Ensenyament del Català, p.
67–79.
1993: “Josep Romeu i Figueras, folklorista”.
Pròleg a Josep Romeu i Figueras. Materials i estudis de folklore.
Barcelona: Alta Fulla, p. 5–28.
1994: “Variacions sobre el Diable”. Revista
d’Etnologia de Catalunya núm. 4 (febrer 1994): 44–57.
1994: “Ogres: quan el folklore ens dóna la
mà”. Escola Catalana núm. 314 (novembre 1994) 48–52.
1995:
“Sobre els límits del folklore narratiu”. Estudis Baleàrics núm. 52
(juny–setembre 1995). Gabriel Janer Manila; Caterina Valriu; Carles Benito
(eds.), “La literatura infantil i la construcció d’Europa”: 63–74.
1999:
“Variacions sobre un tema narratiu: El llop cerca esmorzar (AaTh 122A) a les
terres catalanes”. Dins Joan Mas i Vives; Joan Miralles i Montserrat; Pere
Rosselló Bover (coords.). Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua
i Literatura Catalanes. [Palma de Mallorca, 8-12.ix.1997.] Col·lecció Abat Oliba 218. Barcelona: AILLC -
Universitat de les Illes Balears - Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Vol.
II, p. 337–364.
1999:
“Introducció a una història dels folklores”. Dins Ignasi Roviró; Josep
Monserrat (coords.). La cultura. Col·loquis de Vic 3. Barcelona:
Universitat de Barcelona - Vicerectorat de Recerca, p. 77–106.
2002: “Reflexions sobre el folklore a
propòsit dels rumors”. Dins Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Josep M. Pujol,
(coord.). “Benvingut/da al club de la sida” i altres rumors d’actualitat.
Temes d’Etnologia, 5. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional Catalana, p. 11–60.
2002: “El mite de l'heroi a la casa de
Barcelona: Guifred I i Jaume I”. Dins Maria Bargalló; Joana Saragossa (eds.). Mites
i llegendes. Col·lecció Antines 4. Valls: Cossetània Edicions, p. 113–133.
2003: “Actes
etnopoètics, actes de paraula”. Dins Josep Montserrat; Ignasi Roviró
(coords.). La poesia. Col·loquis de Vic 7. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, p. 95–110.
2004:
“Un episodi preliminar de la història de la rondallística catalana: Milà i
Fontanals, 1853”. Dins Magí Sunyer; Roser Pujadas; Pere Poy (eds.). Literatura
i identitats. Col·lecció Antines 7. Valls: Cossetània Edicions, p. 59–79.
2005:
“Les cançons populars”. Dins Josep Massot i Muntaner (ed.). El cançoner
popular català (1841-1936). Barcelona: Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, p. 8–15.
2006:
“L’ocellet es fa un vestit nou (ATU 235C*) en la tradició oral i en la
literatura”. Dins Rafael Beltrán; Marta Haro (eds.). El cuento folclórico en
la literatura y en la tradición oral. València: Universitat de València –
Servei de Publicacions, p. 271–293.
2007: “Del(s) folklore(s) al folklore de
la comunicació interactiva”. Dins Caterina Valriu; Joan Armangué (eds.). Els gèneres etnopoètics: competència i
actuació. Dolianova: Grafica del Parteolla, p. 97–116.
2007:
“Del folklore clàssic al folklore de la comunicació”. Dins Joan Soler i Amigó
(ed.). Tradicionari. Vol. VII: La narrativa popular. A cura de
Roser Ros. Barcelona: Edicions 62, p. 104–120.
2008: “Introduction”. Dins Index of Catalan folktales. Folklore
Fellow’s Communications 294. Hèlsinki: Academia Scientiarum Fennica, p. 10–17.
2009: “La rondalla (o com voldríem que fos
la vida)”. Escola Catalana núm. 457:
12–14.
2010: “El rei En Jaume i Maria F.: la
construcció artística del relat oral interactiu”. Dins Carme Oriol; Emili
Samper (eds.). El rei Jaume I en
l’imaginari popular i en la literatura. Tarragona – Palma: Publicacions URV
– Edicions UIB, p. 11–31.
2010: “Francesc de S. Maspons i Labrós en
la rondallística del seu temps”. Dins Francesc de S. Maspons i Labrós. Lo rondallaire. Primera sèrie. Segona sèrie.
Valls: Cossetània Edicions, p. 7–52.
2012: “‘L’arca santa de nostres riques
tradicions’: poesia popular i rondallística a Catalunya (1841-1866)”. Dins
Josep M. Domingo (ed.). Joc literari i
estratègies de representació. 150 anys dels jocs florals de Barcelona. Treballs
de la Societat Catalana de Llengua i Literatura 7. Barcelona: Societat Catalana
de Llengua i Literatura, p. 173-197.
2012: “El folklore verbal: balanç d’actualitat
i línies de futur”. Ausa núm. 171: 20-33.
Selecció de textos de l'autor
“El folklore no és més que un tipus especial de
comunicació que s’utilitza en determinades situacions difícils, delicades o
potencialment conflictives que es produeixen entre les persones que estan en
contacte directe. Algunes vegades l’altra persona és una mica lluny i no ens
pot sentir bé del tot, o no és accessible per raons socials, o és massa petita
perquè ens entengui si nosaltres li parlem com si fos gran, o temem que el
nostre silenci creï una situació violenta, o bé que les nostres opinions,
expressades obertament, resultin massa agressives, prolixes o socialment conflictives...
En tots aquests casos es pot recórrer al folklore per superar l’obstacle
comunicatiu: El nunci modulava la veu per augmentar-ne la potencia i fer-la
arribar més lluny; l’automobilista emmudit per la seva closca motoritzada
respon a un toc de clàxon intempestiu exhibint el puny clos amb l’índex i el
dit petit estesos; els fadrins sortien de ronda i acudien al vers i a la
melodia, amagats darrere portes i porticons, per fer saber a les noies
casadores certes intimitats que podien resultar del seu interès; les mares
explicaven el conte de la rateta per aconseguir que la criatura s’estigués
quieta i engolís els àpats; i tots expliquem acudits quan el silenci podria
resultar incòmode si no es trenca amb una riallada (i encara en aquest cas
sovint ho podem aprofitar per a donar a conèixer indirectament les nostres
opinions polítiques o per a fer propaganda dels nostres prejudicis ètics o
sexuals, etc.).
El folklore, com acabem de veure, consisteix a dir les coses d’una manera
diferent de com les diríem en una situació normal. Consisteix a dir-les d’una
manera que podríem anomenar artística: cantant, en vers, acudint a metàfores o
substituint els arguments de la lògica per narracions... Sempre que no
utilitzem la comunicació en funció essencialment informativa, fem folklore” (“La crisi del folklore”, Serra d'Or núm. 359, 1989: 20).
“La naturalesa humana és fràgil i
imperfecta: el coneixement de les coses -d’aquí, d’enllà i del més enllà-,
insegur; les relacions entre les persones de vegades són limitades o difícils;
la vida pot ser dura, i el futur pot presentar perspectives incertes o
descoratjadores. Per a tots aquests casos, la mateixa naturalesa humana -la
naturalesa d’aquests entranyables primats desproveïts de pèl, gregaris i dotats
de la meravellosa facultat de parlar- ha previst un remei econòmic, eficaç i,
sobretot, immediatament disponible amb una mica d’aptitud, capacitat
d’improvisació i bona voluntat: l’art, i dintre de l’art, l’art de la paraula;
i, dintre de l’art de la paraula, el de la paraula directa, sigui en simple
conversa o en els ateneus de cafè, pedrís o cantonada” (“La rondalla (o com voldríem que fos la vida)”, Escola
Catalana núm. 457, 2009: 12).
Oriol, Carme: “Introducció”. Oriol, Carme i Emili Samper (eds.). Això era i no era. Obra folklòrica de Josep
M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013, p. 13-19.
Oriol, Carme: “Introduction”. Oriol, Carme & Emili Samper (eds.). Three Selected Papers on Catalan Folklore.
Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013, p. 7-16.
Oriol, Carme: Josep M. Pujol (1947-2012). Fabula núm. 53, 3/4 (2012): 295-298.
Oriol, Carme: Josep M. Pujol i Sanmartín (1947-2012). Llengua & Literatura núm. 23 (2013):
365-369.
Oriol, Carme: Josep M. Pujol i Sanmartín (1947-2012). Caramella núm. 28 (gener-juny 2013): 74-75.
Oriol, C.: Josep M. Pujol i Sanmartín (Barcelona,
1947-2012). Estudis Romànics 36 (2014):
684-687.
Oriol, Carme; Emili Samper (eds.): Això era i no era. Obra folklòrica
de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013.
Oriol, Carme & Emili Samper (eds.). Three Selected Papers on Catalan Folklore. Josep M. Pujol.
Tarragona: Publicacions URV, 2013.
Samper, Emili. "In memoriam Josep M. Pujol (1947-2012)". Dins Anna Francés i Jaume Guiscafrè (eds.): Erotisme i tabús en l'etnopoètica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert/Arxiu de Tradicions de l'Alguer/Grup d'Estudis Etnopoètics, 2013, p. 11-30.