Foto: Arxiu de Folklore
Josep Maria Pujol
Josep Maria Pujol Sanmartín (Barcelona, 1947-2012), filòleg
i folklorista.
Es va llicenciar en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona l'any 1969. Després d'una primera etapa dedicada al món editorial (redactor de la Gran Enciclopèdia Catalana entre 1967 i 1969 i cap de redacció a Seix Barral entre 1971 i 1973), des de 1979 va ser professor del Departament de Filologia Catalana en les dependències de la Universitat de Barcelona a Tarragona i, després, amb la creació de la Universitat Rovira i Virgili (URV) l'any 1991 va restar vinculat a aquesta universitat. Va obtenir el grau de llicenciatura amb el treball Contribució a l'índex de tipus de la rondalla catalana (1982), un estudi dirigit a la catalogació de les rondalles catalanes, segons el sistema internacional d'Aarne/Thompson (1961). El 1991, va obtenir el títol de doctor amb una tesi sobre El llibre dels Fets del rei Jaume I el Conqueridor (Montpeller 1208 - València 1276) que interpretava aquesta important obra de la literatura medieval catalana des de l'òptica de la narrativa oral.
Com a docent, va impartir classes de Literatura Catalana Medieval (segles XII i XIII), Literatura Romànica, i Teoria i Història de l’Escriptura Tipogràfica. Així mateix, va ser l'introductor dels estudis universitaris de folklore a Tarragona (1979). Va compaginar la docència universitària amb la recerca i amb la divulgació del coneixement a través de nombrosos seminaris, conferències i ponències en congressos.
En el terreny del folklore, va contribuir
de forma molt activa a la renovació teòrica de la disciplina en l'àmbit català.
Bon coneixedor de les aportacions realitzades pels folkloristes nord-americans,
amb Richard M. Dorson al capdavant, a ell li devem la divulgació en català del
concepte de folklore formulat per Dan Ben-Amos (“Toward a definition of
folklore in context”, 1971). La idea que el folklore és “una forma de
comunicació artística que es produeix en el si d'un petit grup” ha estat interpretada, ampliada i
exemplificada per Josep M. Pujol en diverses publicacions
Als seus treballs sobre comunicació artística interactiva s'hi han de sumar els dedicats a la història del folklore i de la literatura oral popular així com a l'estudi de les llegendes i de les rondalles. Pujol ha contribuït notablement a fer conèixer l'obra d'importants folkloristes catalans dels segles XIX i XX, com Manuel Milà i Fontanals, Francesc de Sales Maspons i Labrós, Pau Bertran i Bros, i Josep Romeu i Figueras. Pel que fa a l’estudi de la llegenda, va dirigir un ambiciós projecte sobre les llegendes urbanes catalanes, en col·laboració amb el Grup de Recerca Folklòrica d'Osona, que va donar lloc al llibre Benvingut/da al club de la SIDA i altres rumors d'actualitat (2002). El llibre conté un excel·lent estudi introductori sobre la llegenda en tant que gènere del folklore de conversa. Amb Carme Oriol va col·laborar en diversos projectes: Arxiu de Folklore (1994); Rondalles catalanes (2000-2002, 2005-2008), que va donar com a resultats més visibles l'Índex tipològic de la rondalla catalana (2003), l'Index of Catalan Folktales (2008) i el web RondCat http://rondcat.arxiudefolklore.cat/; i Repertori biobibliogràfic de la literatura popular catalana (iniciat el 2006).
Redacció: Carme Oriol
1982: “Presentació”. Dins “Contribució a
l’índex de tipus de la rondalla catalana”. Tesi de llicenciatura dirigida pel
Dr. Jaume Vidal. Tarragona: Universitat de Barcelona.
1985: “Literatura tradicional i
etnopoètica: Balanç d’un folklorista”. Dins Dolors Llopart; Joan Prat; Llorenç
Prats (eds.). La cultura tradicional a debat. Barcelona: Fundació
Serveis de Cultura Popular i Editorial Alta Fulla, p. 158–167.
1986: “Històries extraordinàries,
llegendes urbanes”. Perspectiva Escolar núm. 102 (febrer 1986): 16–20.
1987:
“El català, mare de totes les llengües: Notes per a la història d’un joc
lingüístic”. Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 14 [Miscel·lània A. M. Badia i Margarit, VI]:
203–229.
1989:
“La crisi del folklore”. Serra d’Or núm. 359 (novembre 1989): 20–23
(780–783).
1989: “Pau Bertran i Bros (1853-91), una
cruïlla del folklore català”. Dins Pau Bertran i Bros. El rondallari català.
Estudi introductori, edició i índexs a cura de Josep M. Pujol. Barcelona:
Editorial Alta Fulla, p. vii–lxv.
1990: “L’estudi del folklore: Del text al
context”. Cultura, 4a èp. núm. 8 (gener 1990): 35–36.
1991–92: “Folklore narratiu: la rondalla i
la llegenda”. Dins De la literatura
popular a la literatura culta. Seminari El Gust per la Lectura (curs
1991–92). Generalitat de Catalunya - Departament d’Ensenyament - Direcció
General d’Ordenació i Innovació Educativa - Servei d’Ensenyament del Català, p.
67–79.
1993: “Josep Romeu i Figueras, folklorista”.
Pròleg a Josep Romeu i Figueras. Materials i estudis de folklore.
Barcelona: Alta Fulla, p. 5–28.
1994: “Variacions sobre el Diable”. Revista
d’Etnologia de Catalunya núm. 4 (febrer 1994): 44–57.
1994: “Ogres: quan el folklore ens dóna la
mà”. Escola Catalana núm. 314 (novembre 1994) 48–52.
1995:
“Sobre els límits del folklore narratiu”. Estudis Baleàrics núm. 52
(juny–setembre 1995). Gabriel Janer Manila; Caterina Valriu; Carles Benito
(eds.), “La literatura infantil i la construcció d’Europa”: 63–74.
1999:
“Variacions sobre un tema narratiu: El llop cerca esmorzar (AaTh 122A) a les
terres catalanes”. Dins Joan Mas i Vives; Joan Miralles i Montserrat; Pere
Rosselló Bover (coords.). Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua
i Literatura Catalanes. [Palma de Mallorca, 8-12.ix.1997.] Col·lecció Abat Oliba 218. Barcelona: AILLC -
Universitat de les Illes Balears - Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Vol.
II, p. 337–364.
1999:
“Introducció a una història dels folklores”. Dins Ignasi Roviró; Josep
Monserrat (coords.). La cultura. Col·loquis de Vic 3. Barcelona:
Universitat de Barcelona - Vicerectorat de Recerca, p. 77–106.
2002: “Reflexions sobre el folklore a
propòsit dels rumors”. Dins Grup de Recerca Folklòrica d’Osona; Josep M. Pujol,
(coord.). “Benvingut/da al club de la sida” i altres rumors d’actualitat.
Temes d’Etnologia, 5. Barcelona: Centre de Promoció de la Cultura Popular i
Tradicional Catalana, p. 11–60.
2002: “El mite de l'heroi a la casa de
Barcelona: Guifred I i Jaume I”. Dins Maria Bargalló; Joana Saragossa (eds.). Mites
i llegendes. Col·lecció Antines 4. Valls: Cossetània Edicions, p. 113–133.
2003: “Actes
etnopoètics, actes de paraula”. Dins Josep Montserrat; Ignasi Roviró
(coords.). La poesia. Col·loquis de Vic 7. Barcelona: Institut d’Estudis
Catalans, p. 95–110.
2004:
“Un episodi preliminar de la història de la rondallística catalana: Milà i
Fontanals, 1853”. Dins Magí Sunyer; Roser Pujadas; Pere Poy (eds.). Literatura
i identitats. Col·lecció Antines 7. Valls: Cossetània Edicions, p. 59–79.
2005:
“Les cançons populars”. Dins Josep Massot i Muntaner (ed.). El cançoner
popular català (1841-1936). Barcelona: Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, p. 8–15.
2006:
“L’ocellet es fa un vestit nou (ATU 235C*) en la tradició oral i en la
literatura”. Dins Rafael Beltrán; Marta Haro (eds.). El cuento folclórico en
la literatura y en la tradición oral. València: Universitat de València –
Servei de Publicacions, p. 271–293.
2007: “Del(s) folklore(s) al folklore de
la comunicació interactiva”. Dins Caterina Valriu; Joan Armangué (eds.). Els gèneres etnopoètics: competència i
actuació. Dolianova: Grafica del Parteolla, p. 97–116.
2007:
“Del folklore clàssic al folklore de la comunicació”. Dins Joan Soler i Amigó
(ed.). Tradicionari. Vol. VII: La narrativa popular. A cura de
Roser Ros. Barcelona: Edicions 62, p. 104–120.
2008: “Introduction”. Dins Index of Catalan folktales. Folklore
Fellow’s Communications 294. Hèlsinki: Academia Scientiarum Fennica, p. 10–17.
2009: “La rondalla (o com voldríem que fos
la vida)”. Escola Catalana núm. 457:
12–14.
2010: “El rei En Jaume i Maria F.: la
construcció artística del relat oral interactiu”. Dins Carme Oriol; Emili
Samper (eds.). El rei Jaume I en
l’imaginari popular i en la literatura. Tarragona – Palma: Publicacions URV
– Edicions UIB, p. 11–31.
2010: “Francesc de S. Maspons i Labrós en
la rondallística del seu temps”. Dins Francesc de S. Maspons i Labrós. Lo rondallaire. Primera sèrie. Segona sèrie.
Valls: Cossetània Edicions, p. 7–52.
2012: “‘L’arca santa de nostres riques
tradicions’: poesia popular i rondallística a Catalunya (1841-1866)”. Dins
Josep M. Domingo (ed.). Joc literari i
estratègies de representació. 150 anys dels jocs florals de Barcelona. Treballs
de la Societat Catalana de Llengua i Literatura 7. Barcelona: Societat Catalana
de Llengua i Literatura, p. 173-197.
2012: “El folklore verbal: balanç d’actualitat
i línies de futur”. Ausa núm. 171: 20-33.
Selecció de textos de l'autor
“El folklore no és més que un tipus especial de
comunicació que s’utilitza en determinades situacions difícils, delicades o
potencialment conflictives que es produeixen entre les persones que estan en
contacte directe. Algunes vegades l’altra persona és una mica lluny i no ens
pot sentir bé del tot, o no és accessible per raons socials, o és massa petita
perquè ens entengui si nosaltres li parlem com si fos gran, o temem que el
nostre silenci creï una situació violenta, o bé que les nostres opinions,
expressades obertament, resultin massa agressives, prolixes o socialment conflictives...
En tots aquests casos es pot recórrer al folklore per superar l’obstacle
comunicatiu: El nunci modulava la veu per augmentar-ne la potencia i fer-la
arribar més lluny; l’automobilista emmudit per la seva closca motoritzada
respon a un toc de clàxon intempestiu exhibint el puny clos amb l’índex i el
dit petit estesos; els fadrins sortien de ronda i acudien al vers i a la
melodia, amagats darrere portes i porticons, per fer saber a les noies
casadores certes intimitats que podien resultar del seu interès; les mares
explicaven el conte de la rateta per aconseguir que la criatura s’estigués
quieta i engolís els àpats; i tots expliquem acudits quan el silenci podria
resultar incòmode si no es trenca amb una riallada (i encara en aquest cas
sovint ho podem aprofitar per a donar a conèixer indirectament les nostres
opinions polítiques o per a fer propaganda dels nostres prejudicis ètics o
sexuals, etc.).
El folklore, com acabem de veure, consisteix a dir les coses d’una manera
diferent de com les diríem en una situació normal. Consisteix a dir-les d’una
manera que podríem anomenar artística: cantant, en vers, acudint a metàfores o
substituint els arguments de la lògica per narracions... Sempre que no
utilitzem la comunicació en funció essencialment informativa, fem folklore” (“La crisi del folklore”, Serra d'Or núm. 359, 1989: 20).
“La naturalesa humana és fràgil i
imperfecta: el coneixement de les coses -d’aquí, d’enllà i del més enllà-,
insegur; les relacions entre les persones de vegades són limitades o difícils;
la vida pot ser dura, i el futur pot presentar perspectives incertes o
descoratjadores. Per a tots aquests casos, la mateixa naturalesa humana -la
naturalesa d’aquests entranyables primats desproveïts de pèl, gregaris i dotats
de la meravellosa facultat de parlar- ha previst un remei econòmic, eficaç i,
sobretot, immediatament disponible amb una mica d’aptitud, capacitat
d’improvisació i bona voluntat: l’art, i dintre de l’art, l’art de la paraula;
i, dintre de l’art de la paraula, el de la paraula directa, sigui en simple
conversa o en els ateneus de cafè, pedrís o cantonada” (“La rondalla (o com voldríem que fos la vida)”, Escola
Catalana núm. 457, 2009: 12).
Oriol, Carme: “Introducció”. Oriol, Carme i Emili Samper (eds.). Això era i no era. Obra folklòrica de Josep
M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013, p. 13-19.
Oriol, Carme: “Introduction”. Oriol, Carme & Emili Samper (eds.). Three Selected Papers on Catalan Folklore.
Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013, p. 7-16.
Oriol, Carme: Josep M. Pujol (1947-2012). Fabula núm. 53, 3/4 (2012): 295-298.
Oriol, Carme: Josep M. Pujol i Sanmartín (1947-2012). Llengua & Literatura núm. 23 (2013):
365-369.
Oriol, Carme: Josep M. Pujol i Sanmartín (1947-2012). Caramella núm. 28 (gener-juny 2013): 74-75.
Oriol, C.: Josep M. Pujol i Sanmartín (Barcelona,
1947-2012). Estudis Romànics 36 (2014):
684-687.
Oriol, Carme; Emili Samper (eds.): Això era i no era. Obra folklòrica
de Josep M. Pujol. Tarragona: Publicacions URV, 2013.
Oriol, Carme & Emili Samper (eds.). Three Selected Papers on Catalan Folklore. Josep M. Pujol.
Tarragona: Publicacions URV, 2013.
Samper, Emili. "In memoriam Josep M. Pujol (1947-2012)". Dins Anna Francés i Jaume Guiscafrè (eds.): Erotisme i tabús en l'etnopoètica. Alacant: Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert/Arxiu de Tradicions de l'Alguer/Grup d'Estudis Etnopoètics, 2013, p. 11-30.