
Foto: Feminal nº 34 (30 de gener, 1910)
Mercè Ventosa i Roca
Folclorista y pintora.
Hija de fabricantes textiles. Fue alumna de
Rossend Serra i Pagès a la Escuela de Institutrices y Otras Carreras para la
Mujer de Barcelona. A lo largo de su vida fue compaginando su trabajo de
contabilidad en la fábrica de su padre con la recopilación de material
folclórico y su afición, la pintura.
Su interés por el folclore apareció cuando
estudió en la Escuela de Institutrices y Otras Carreras para la Mujer, donde su
maestro Rossend Serra i Pagès le dio la posibilitad de conocer el folclore y de
tener voz y visibilidad en este ámbito. Llegó a participar como conferenciante
en el I Congreso Excursionista de Cataluña, celebrado el año 1911 en Lérida,
con la comunicación «Ulisses i
Polifem en la rondallística catalana».
Durante años fue reuniendo muestras de material
folclórico. En el fondo Serra i Pagès del Archivo Histórico de la Ciudad de
Barcelona se conservan veintiocho documentos inéditos que fueron recogidos por
la folclorista. Siete documentos más fueron publicados en la prensa: en el Arxiu de Tradicions Populars (1928-1935), en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1891-1938) y en la Catalana: revista setmanal
(1918-1936). Ventosa clasificó y organizó por géneros folclóricos los materiales.
Recopiló fábulas, oraciones, supersticiones o prácticas curativas, señales,
adivinanzas, ejemplos morales y una canción.
Ventosa también colaboró en la edición del libro
Alguns escrits del professor
Rossend Serra i Pagès. Col·leccionats y publicats a honor del Mestre per les
seves deixebles en ocasió del Cinquantenari del seu Professorat (1875-1925), publicado en Barcelona el año 1926.
Redacció: Meritxell Orpinell
1910. “Ulisses i Polifem en la
rondallística catalana”. Butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya nº 182 (març, 1910): 75-86; 183 (abril, 1910):
105-115.
1918. “Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 7: 15.
1924. “Dos fets de sant Vicens Ferrer”. Catalana: revista setmanal nº 1: 423.
1929. “En anar-se’n al llit”. Arxiu de Tradicions Populars nº 3: 182.
Selecció de textos de l'autora
“La nit de Sant Silvestre les bruixes ballen dins del forn y cada any ne fan una (una malifeta).” (“Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 158 [1918]).
“Al dia de boda, el primer que apaga el llum al ficar-se al llit, és el que es mor primer.” (“Senyal de mort”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-33/C8-10).
“Diuen que un dia Santa Teresa estava cosint i feia malbé uns trossets de fil de quan s’acaba l’agulla i que, de tan poca cosa que era, li semblava que no valia la pena d’aprofitar-ho. Però aquella nit en somnis, va veure lo seu judici final i la balança dels seus pecats i de les seves bones obres. Quasi, quasi estava anivellada i el dimoni estava molt enrabiat, però aleshores va venir un altre dimoni amb un gran munt de trossets de fil i los va posar a la balança dels pecats perquè pesés més i va dir que aquells trossets de fil eren los que havia fet malbé cosint durant tota la seva vida i que ell los hi havia anat recollint.” (“Per ensenyar a la canalla a aprofitar el fil de cosir. Exemple moral”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-26/C-2).
1918. “Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 7: 15.
1924. “Dos fets de sant Vicens Ferrer”. Catalana: revista setmanal nº 1: 423.
1929. “En anar-se’n al llit”. Arxiu de Tradicions Populars nº 3: 182.
Selecció de textos de l'autora
“La nit de Sant Silvestre les bruixes ballen dins del forn y cada any ne fan una (una malifeta).” (“Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 158 [1918]).
“Al dia de boda, el primer que apaga el llum al ficar-se al llit, és el que es mor primer.” (“Senyal de mort”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-33/C8-10).
“Diuen que un dia Santa Teresa estava cosint i feia malbé uns trossets de fil de quan s’acaba l’agulla i que, de tan poca cosa que era, li semblava que no valia la pena d’aprofitar-ho. Però aquella nit en somnis, va veure lo seu judici final i la balança dels seus pecats i de les seves bones obres. Quasi, quasi estava anivellada i el dimoni estava molt enrabiat, però aleshores va venir un altre dimoni amb un gran munt de trossets de fil i los va posar a la balança dels pecats perquè pesés més i va dir que aquells trossets de fil eren los que havia fet malbé cosint durant tota la seva vida i que ell los hi havia anat recollint.” (“Per ensenyar a la canalla a aprofitar el fil de cosir. Exemple moral”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-26/C-2).
[s.n.] «Mercè Ventosa». Feminal nº 34 (30 de gener, 1910): 68-69.
Palau, Montserrat: «L’epistolari de Rossend Serra i Pagès: les folkloristes catalanes de començaments del segle XX». Estudis de Literatura Oral Popular nº 3 (2014): 85-97. DOI: https://doi.org/10.17345/elop201485-97
Orpinell, Meritxell: «Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir. Edició i estudi del seu material folklòric». Treball de final de grau. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2017.
Palau, Montserrat: «L’epistolari de Rossend Serra i Pagès: les folkloristes catalanes de començaments del segle XX». Estudis de Literatura Oral Popular nº 3 (2014): 85-97. DOI: https://doi.org/10.17345/elop201485-97
Orpinell, Meritxell: «Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir. Edició i estudi del seu material folklòric». Treball de final de grau. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2017.