Foto: Feminal nº 34 (30 de gener, 1910)
Mercè Ventosa i Roca
Folklorista i pintora.Filla de fabricants tèxtils. Va ser alumna de Rossend Serra i Pagès a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona de Barcelona. Al llarg de la seva vida va anar compaginant la seva feina laboral de comptabilitat a la fàbrica del seu pare amb la recopilació de material folklòric i la seva afició, la pintura.
El seu interès pel folklore va sorgir quan va estudiar a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona, on el seu mestre Rossend Serra i Pagès li va donar la possibilitat de conèixer el folklore i de tenir veu i visibilitat en aquest àmbit. Va arribar a participar com a conferenciant al I Congrés Excursionista de Catalunya, celebrat l’any 1911 a Lleida, amb la comunicació "Ulisses i Polifem en la rondallística catalana".
Durant uns anys va anar reunint mostres de material folklòric. Al Fons Serra i Pagès de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona es conserven vint-i-vuit documents inèdits que van ser recollits per la folklorista. Set documents més van ser publicats a la premsa: a l’Arxiu de Tradicions Populars (1928-1935), al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya (1891-1938) i a la Catalana: revista setmanal (1918-1936). Ventosa va classificar i organitzar per gèneres folklòrics els materials. Va recopilar rondalles, oracions, supersticions o pràctiques curatives, senyals, endevinalles, exemples morals i una cançó.
Ventosa també va col·laborar en l’edició del llibre Alguns escrits del professor Rossend Serra i Pagès. Col·leccionats i publicats a honor del Mestre per les seves deixebles en ocasió del Cinquantenari del seu Professorat (1875-1925), publicat a Barcelona l’any 1926.
Redacció: Meritxell Orpinell
1910. “Ulisses i Polifem en la
rondallística catalana”. Butlletí del Centre
Excursionista de Catalunya nº 182 (març, 1910): 75-86; 183 (abril, 1910):
105-115.
1918. “Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 7: 15.
1924. “Dos fets de sant Vicens Ferrer”. Catalana: revista setmanal nº 1: 423.
1929. “En anar-se’n al llit”. Arxiu de Tradicions Populars nº 3: 182.
Selecció de textos de l'autora
“La nit de Sant Silvestre les bruixes ballen dins del forn y cada any ne fan una (una malifeta).” (“Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 158 [1918]).
“Al dia de boda, el primer que apaga el llum al ficar-se al llit, és el que es mor primer.” (“Senyal de mort”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-33/C8-10).
“Diuen que un dia Santa Teresa estava cosint i feia malbé uns trossets de fil de quan s’acaba l’agulla i que, de tan poca cosa que era, li semblava que no valia la pena d’aprofitar-ho. Però aquella nit en somnis, va veure lo seu judici final i la balança dels seus pecats i de les seves bones obres. Quasi, quasi estava anivellada i el dimoni estava molt enrabiat, però aleshores va venir un altre dimoni amb un gran munt de trossets de fil i los va posar a la balança dels pecats perquè pesés més i va dir que aquells trossets de fil eren los que havia fet malbé cosint durant tota la seva vida i que ell los hi havia anat recollint.” (“Per ensenyar a la canalla a aprofitar el fil de cosir. Exemple moral”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-26/C-2).
1918. “Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 7: 15.
1924. “Dos fets de sant Vicens Ferrer”. Catalana: revista setmanal nº 1: 423.
1929. “En anar-se’n al llit”. Arxiu de Tradicions Populars nº 3: 182.
Selecció de textos de l'autora
“La nit de Sant Silvestre les bruixes ballen dins del forn y cada any ne fan una (una malifeta).” (“Supersticions”. Catalana: Revista Setmanal nº 158 [1918]).
“Al dia de boda, el primer que apaga el llum al ficar-se al llit, és el que es mor primer.” (“Senyal de mort”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-33/C8-10).
“Diuen que un dia Santa Teresa estava cosint i feia malbé uns trossets de fil de quan s’acaba l’agulla i que, de tan poca cosa que era, li semblava que no valia la pena d’aprofitar-ho. Però aquella nit en somnis, va veure lo seu judici final i la balança dels seus pecats i de les seves bones obres. Quasi, quasi estava anivellada i el dimoni estava molt enrabiat, però aleshores va venir un altre dimoni amb un gran munt de trossets de fil i los va posar a la balança dels pecats perquè pesés més i va dir que aquells trossets de fil eren los que havia fet malbé cosint durant tota la seva vida i que ell los hi havia anat recollint.” (“Per ensenyar a la canalla a aprofitar el fil de cosir. Exemple moral”. Material inèdit dins del Fons Personal de Rossend Serra i Pagès: 5D.61-26/C-2).
[s.n.] «Mercè Ventosa». Feminal nº 34 (30 de gener, 1910): 68-69.
Palau, Montserrat: «L’epistolari de Rossend Serra i Pagès: les folkloristes catalanes de començaments del segle XX». Estudis de Literatura Oral Popular nº 3 (2014): 85-97. DOI: https://doi.org/10.17345/elop201485-97
Orpinell, Meritxell: «Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir. Edició i estudi del seu material folklòric». Treball de final de grau. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2017.
Palau, Montserrat: «L’epistolari de Rossend Serra i Pagès: les folkloristes catalanes de començaments del segle XX». Estudis de Literatura Oral Popular nº 3 (2014): 85-97. DOI: https://doi.org/10.17345/elop201485-97
Orpinell, Meritxell: «Mercè Ventosa i Roca, una folklorista per descobrir. Edició i estudi del seu material folklòric». Treball de final de grau. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2017.