Pere Canturri Montanya

Pere Canturri (Andorra la Vella 1935-2015), mestre, historiador, etnògraf i polític, és un nom destacat de l’escena cultural andorrana de la segona meitat del segle XX. Fill d’un contable i d’una secretària de Forces Hidroelèctriques d'Andorra (FHASA), el seu nom ha estat lligat al de cal Calones, d’on procedia la família. Va estudiar a l’escola espanyola d’Andorra la Vella i el seu mestre, el lleidatà Xavier Plana, li va despertar la curiositat per la cultura popular.

L’any 1956 Canturri va acabar els seus estudis a Lleida. Quan va tornar a Andorra, va retrobar el país sotmès a transformacions profundes i on es va forjar un nou escenari intel·lectual i cultural. El canvi d’escenari a l’àmbit de la recerca històrica i l’activitat cultural el va marcar el primer Curs Internacional d’Extensió Cultural Superior, que va tenir lloc a Andorra l’estiu de 1955 i que va tenir continuar durant uns anys. Andorra es va convertir així en un lloc de trobada per a molts intel·lectuals interessats en la història, la cultura i la llengua catalanes. L’any 1960 el Consell General de les Valls d’Andorra va crear la Junta de Cultura, la primera institució encarregada de la gestió del patrimoni artístic que també va dur a terme activitats i accions diverses per a la promoció de la història i de la llengua. Aquell mateix any, Canturri va començar a treballar a Casa de la Vall com a secretari de la Junta de Cultura.

Van ser uns anys intensos i fructífers d’institucionalització de la cultura. En aquest context de construcció del coneixement, Canturri es va aventurar en la descoberta del territori propi i en la documentació de les tradicions i costums. Els seus treballs folklòrics i etnogràfics cercaven documentar l’Andorra rural, agrícola i ramadera, on les formes de vida predominants fins aquell moment s’estaven transformant i desapareixent. Canturri va treballar en un projecte singular: el museu d’art i folklore. El 1960 el Consell General andorrà va donar llum verda a la creació d’aquest museu que havia de ser un primer equipament amb vocació nacional al cap de casa de la Casa de la Vall. El museu d’art i folklore mai va obrir les seves portes al públic, tot i que es va treballar durant uns anys en aquest projecte i es va generar documentació diversa. En canvi, sí que es va inaugurar la casa museu Areny Plandolit l’any 1985.

Canturri va ser ministre de Cultura entre 1994 i 1998, i durant el seu mandat va impulsar una secció d’etnologia dins del Departament de Patrimoni Cultural. Amb els anys, Canturri es va retirar de l’escenari polític i de la gestió del patrimoni cultural, sense allunyar-s’hi del tot. Va continuar treballant per la difusió del patrimoni etnològic amb la voluntat de salvaguardar la identitat pròpia lligada inextricablement a una identitat pirinenca que sorgia de la vida a les muntanyes.

Redacció: Isabel de la Parte