Foto: Mossèn Eusebi Ribas al pati del col·legi dels Germans de Sant Gabriel de Valls. Anys 30-40 del segle XX. (Fons Eusebi Ribas Vallespinosa. Arxiu Municipal
de Valls)
Eusebi Ribas Vallespinosa
Eusebi Ribas Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 31
de enero de 1874 – 13 de agosto de 1959), de personalidad polifacética, fue
sacerdote, archivero, escritor, fotógrafo, pintor, periodista, folclorista e
historiador.
Hijo de una familia de fabricantes de tejidos y
ropas, fue el tercero de tres hermanos. Inició los primeros estudios con el
maestro vallense Rafel Bosch Piñas, hasta los diez años. A partir de 1885, y
hasta 1889, estudió el curso de Gramática Latina en la sucursal del Seminario
Tridentino de Tarragona, en Valls, con el reverendo Francesc Guàrdia Piñas. De
1890 a 1898 estudió Filosofía, Teología y Moral en el Seminario tarraconense.
Ribas, con veinticuatro años, destacó por ser un joven instruido y con unas
aptitudes académicas relevantes.
También evidenció una espiritualidad vocacional
en efervescencia claramente influenciada y cultivada por la moralidad
profundamente religiosa de su madre. El 1914, en paralelo con la tarea
sacerdotal que va desarrollando en el ministerio religioso de Valls, Eusebi
Ribas culminó su formación académica y obtuvo el título de bachiller y se
licenció en Sagrada Teología en la Universidad Pontificia del Seminario de
Tarragona.
Eusebi Ribas fue ordenado sacerdote el 24 de
septiembre de 1898. Después de los primeros destinos pastorales en Vilabella y
Cambrils, volvió a Valls y el año 1908 fue nombrado beneficiado de la iglesia
arciprestal de Sant Joan de Valls. Con este título, el presbítero desarrolló
varios cargos y funciones en el ministerio sacerdotal vallense y se implicó
generosamente en la vida social de la ciudad. En estos años empezó a componer,
también, el espacio y el perfil del personaje polifacético, controvertido y
peculiar que lo acompañó siempre. Fue en esta época de responsabilidades
clericales intensas y de dedicación profunda cuando se localizó la mayor
producción literaria, académica y artística del padre Ribas. Se interesó por
todo aquello relacionado con la historiografía, la musicología, el arte y el
folclore locales, y fue un fiel recolector de materiales relacionados en estos
ámbitos, con una metodología perseverante, meticulosa y detallista.
En paralelo a este progreso profesional,
crecimiento personal y reconocimiento, Eusebi Ribas empezó una tarea mucho más
centrada en el estudio del folclore y el estrato popular de la sociedad. Entre
los años 20, 30 y 40 del siglo XX se dedicó a recolectar todo tipo de
materiales que hacen referencia a expresiones folclóricas genuinas del carácter
lúdico social, como son los juegos tradicionales, el ritual de las fiestas, las
canciones populares, etc., localizadas en las calles y las casas de un Valls
todavía rural, sencillo y humilde. La recopilación de estos documentos no es
una tarea fácil y a menudo la obtención de los datos va unida con su condición
de rector, que le propicia un acercamiento sincero y conocido hacia un sector
concreto de la población que no goza de privilegios ni se sabe desarrollar en
ciertas tareas académicas. En este sentido, cabe destacar la colaboración de Ribas
con la Obra del Cançoner Popular de Catalunya, con la cesión de 530 canciones
tradicionales de Valls el año 1932; la difusión en prensa de una serie de notas
de fiestas y costumbres de la ciudad; la redacción de un aplec con un
centenar de juegos tradicionales vallenses; la publicación de distintos
artículos de temática folclórica en misceláneas locales y comarcales o la
redacción de monografías de tema religioso y festivo que contienen elementos
muy interesantes del folclore y las costumbres pretéritas.
La obra conservada de Ribas, a menudo inédita y
en formato de manuscritos religados y decorados artesanalmente, ha acontecido
el mejor estandarte para definir y recomponer la figura de un autor que abarcó
muchas disciplinas y que va más allá de su titulación académica.
Redacció: Albert Oliva
Llibres
1911. Costums de la Parròquia de Sant Joan de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1911. Monografia de la devoción a la virgen de la Candela de Valls: desde su origen hasta los últimos detalles de su coronación canònica. Lleida: Impremta Mariana.
1913. Monografia de la Iglesia parroquial de Sant Joan Baptista de la ciutat de Valls. Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls). 1925. Monografia religiosa de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1932. Cançons populars de Valls. Aportació de 530 cançons a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Manuscrit inèdit no localitzat).
1951. Folk-lore vallenc. Jocs amb auca i llur descripció etimològica (Manuscrit inèdit no localitzat).
Articles
1912 . “La Sancta Espina”. La Veritat núm. 271 (abril 1912): 2.
1913. “La Santa Creu en Valls”. La Veritat núm. 356 (novembre 1913): 2.
1920. “Iglesia de Sant Joan Bpta. Altar de Santa Úrsula”. Joventut per la Fe i per la Pàtria núm. 61 (febrer 1920): 1.
1928. “L’escut de Valls”. L’abella d’or (octubre 1928): 13.
1929. “L’Àliga de la Ciutat”. L’abella d’or (juny 1929): 10.
1931. “Les festes de la Candela”. L’abella d’or (febrer 1931): 19.
Selecció de textos de l'autor
“L’omplir el buit folklòric vallenc, dels esbarjos juvenils que temps endarrere s’estilaven, tindrà interès? Tal vegada, no. Tindrà curiositat? Pot ésser, bastanta. Actualment, s’estilen deports d’importació que s’han convertit més en espectacles ben concorreguts que en exercicis practicats per molts. Els jocs infantils abans tenien el caire pedagògic, per a la expansió de l’esperit. Per ells es trobaven més hàbils per a l’estudi. Modernament també són necessaris encara que es digui que “avui no hi ha jóvens” i que “la generació actual neix amb dents”” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 10).
“A imitació dels que feien els castellers o Xiquets de Valls, un noi pujava a l’espatlla de l’altre, fins a fer el pilar de tres o el dos de quatre, pretenent emular els cinc de nou i el pilar de vuit que havien vist fer a la plaça del Blat l’any 1883. Enardits per l’exemple de Pau de Genillo, Rabassó, l’Escolà i altres. Extensament es tracta dels castells i castellers en l’obreta d’en F. Blasi Els Castells dels Xiquets de Valls. (Impremta Castells, 1934). A Valls hi ha el castell de Sant Oleguer, segle XII a la plaça del Castell o Pati del Castell, conegut avui per plaça dels Màrtirs. La meitat del carrer de Baldrich, la Cort, pròxima a la plaça, tenia el nom de carrer del Castell. Des de 1931 una part de la plaça del Pati del Castell porta el nom del carrer dels Castells” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 27).
1911. Costums de la Parròquia de Sant Joan de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1911. Monografia de la devoción a la virgen de la Candela de Valls: desde su origen hasta los últimos detalles de su coronación canònica. Lleida: Impremta Mariana.
1913. Monografia de la Iglesia parroquial de Sant Joan Baptista de la ciutat de Valls. Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls). 1925. Monografia religiosa de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1932. Cançons populars de Valls. Aportació de 530 cançons a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Manuscrit inèdit no localitzat).
1951. Folk-lore vallenc. Jocs amb auca i llur descripció etimològica (Manuscrit inèdit no localitzat).
Articles
1912 . “La Sancta Espina”. La Veritat núm. 271 (abril 1912): 2.
1913. “La Santa Creu en Valls”. La Veritat núm. 356 (novembre 1913): 2.
1920. “Iglesia de Sant Joan Bpta. Altar de Santa Úrsula”. Joventut per la Fe i per la Pàtria núm. 61 (febrer 1920): 1.
1928. “L’escut de Valls”. L’abella d’or (octubre 1928): 13.
1929. “L’Àliga de la Ciutat”. L’abella d’or (juny 1929): 10.
1931. “Les festes de la Candela”. L’abella d’or (febrer 1931): 19.
Selecció de textos de l'autor
“L’omplir el buit folklòric vallenc, dels esbarjos juvenils que temps endarrere s’estilaven, tindrà interès? Tal vegada, no. Tindrà curiositat? Pot ésser, bastanta. Actualment, s’estilen deports d’importació que s’han convertit més en espectacles ben concorreguts que en exercicis practicats per molts. Els jocs infantils abans tenien el caire pedagògic, per a la expansió de l’esperit. Per ells es trobaven més hàbils per a l’estudi. Modernament també són necessaris encara que es digui que “avui no hi ha jóvens” i que “la generació actual neix amb dents”” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 10).
“A imitació dels que feien els castellers o Xiquets de Valls, un noi pujava a l’espatlla de l’altre, fins a fer el pilar de tres o el dos de quatre, pretenent emular els cinc de nou i el pilar de vuit que havien vist fer a la plaça del Blat l’any 1883. Enardits per l’exemple de Pau de Genillo, Rabassó, l’Escolà i altres. Extensament es tracta dels castells i castellers en l’obreta d’en F. Blasi Els Castells dels Xiquets de Valls. (Impremta Castells, 1934). A Valls hi ha el castell de Sant Oleguer, segle XII a la plaça del Castell o Pati del Castell, conegut avui per plaça dels Màrtirs. La meitat del carrer de Baldrich, la Cort, pròxima a la plaça, tenia el nom de carrer del Castell. Des de 1931 una part de la plaça del Pati del Castell porta el nom del carrer dels Castells” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 27).
Llibres
Climent, Joan: Els castells de Valls i els inicis de les colles vallenques (s. XIX). Valls: Quaderns del Casteller, 2013.
Oliva, Albert: El carrer popular. Jocs de tradició a Valls. Edició i estudi de l’aplec de jocs tradicionals de mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa. Valls: Impremta Moncunill, 2017.
Papell, Joan; Julio Luís Quílez: Història de Valls: extractes de les “Anotaciones de la historia de Valls. Valls: Cossetània, 1999.
Articles
Janer de la Creu, Josep M.: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1.
Oliva, Albert: “La difusió de la recerca folklòrica d’Eusebi Ribas Vallespinosa en la premsa comarcal i local de Valls de principis del segle XX”. Dins Anna Francés i M. Jesús Francés (eds.): Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació. Manacor: Impremta Leo, 2017, p. 15-23. http://blogs.iec.cat/gee/2018/02/01/etnopoetica-terminologia-i-mitjans-de-comunicacio/
Ventura, Joan M.: “L’apassionant món dels castellers”. La Crònica de l’Alt Camp, núm. 88 (maig 1985): 4.
Selecció de textos sobre l'autor
“N’Eusebi Ribas i Vallespinosa, de Valls, ha deixat per a la còpia un nombrós aplec de lletres de cançons populars catalanes per ell recollides. Darrerament cal consignar que enguany han estat moltes les persones que han ajudat entusiàsticament els nostres missioners, a les quals, com ja es fa constar en el lloc respectiu d’aquest Dietari, han estat trameses merescudes lletres de regraciament” (Josep Massot: Dietari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995, p. 2013).
“No tenint ja que fer, amb Mn. Ribas parlàvem de tasques periodístiques, al cap de la taula de la Redacció, front la finestra que al típic carrer dels Espardenyers dona. I de sos llavis, n'eixí una bella pensada. La de publicar un seguit de quadrets de costums vallenques. I tot alhora, inspirat per ses paraules, com en cinematogràfica cinta, anaren desfilant per ma ment, totes les costums pròpies del nostre poble, i les figures dels homes més o menys cèlebres, amb quins hi estan íntimament lligades i perfectament retratades al viu, com també els carrers i places, llocs i fontanes que tant típiques en són de nostra ciutat” (Josep M. de la Creu: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1).
Climent, Joan: Els castells de Valls i els inicis de les colles vallenques (s. XIX). Valls: Quaderns del Casteller, 2013.
Oliva, Albert: El carrer popular. Jocs de tradició a Valls. Edició i estudi de l’aplec de jocs tradicionals de mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa. Valls: Impremta Moncunill, 2017.
Papell, Joan; Julio Luís Quílez: Història de Valls: extractes de les “Anotaciones de la historia de Valls. Valls: Cossetània, 1999.
Articles
Janer de la Creu, Josep M.: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1.
Oliva, Albert: “La difusió de la recerca folklòrica d’Eusebi Ribas Vallespinosa en la premsa comarcal i local de Valls de principis del segle XX”. Dins Anna Francés i M. Jesús Francés (eds.): Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació. Manacor: Impremta Leo, 2017, p. 15-23. http://blogs.iec.cat/gee/2018/02/01/etnopoetica-terminologia-i-mitjans-de-comunicacio/
Ventura, Joan M.: “L’apassionant món dels castellers”. La Crònica de l’Alt Camp, núm. 88 (maig 1985): 4.
Selecció de textos sobre l'autor
“N’Eusebi Ribas i Vallespinosa, de Valls, ha deixat per a la còpia un nombrós aplec de lletres de cançons populars catalanes per ell recollides. Darrerament cal consignar que enguany han estat moltes les persones que han ajudat entusiàsticament els nostres missioners, a les quals, com ja es fa constar en el lloc respectiu d’aquest Dietari, han estat trameses merescudes lletres de regraciament” (Josep Massot: Dietari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995, p. 2013).
“No tenint ja que fer, amb Mn. Ribas parlàvem de tasques periodístiques, al cap de la taula de la Redacció, front la finestra que al típic carrer dels Espardenyers dona. I de sos llavis, n'eixí una bella pensada. La de publicar un seguit de quadrets de costums vallenques. I tot alhora, inspirat per ses paraules, com en cinematogràfica cinta, anaren desfilant per ma ment, totes les costums pròpies del nostre poble, i les figures dels homes més o menys cèlebres, amb quins hi estan íntimament lligades i perfectament retratades al viu, com també els carrers i places, llocs i fontanes que tant típiques en són de nostra ciutat” (Josep M. de la Creu: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1).