Foto: Mossèn Eusebi Ribas al pati del col·legi dels Germans de Sant Gabriel de Valls. Anys 30-40 del segle XX. (Fons Eusebi Ribas Vallespinosa. Arxiu Municipal
de Valls)
Eusebi Ribas Vallespinosa
Eusebi Ribas Vallespinosa (Valls, Alt Camp, 31 de gener de 1874-13 d’agost de 1959). D’una personalitat polifacètica, va ser sacerdot, arxiver, escriptor, fotògraf, pintor, periodista, folklorista i historiador.Fill d’una família de fabricants de teixits i robes, va ser el tercer de tres germans. Va iniciar els primers estudis amb el mestre vallenc Rafel Bosch Piñas, fins als deu anys. A partir de 1885, i fins a 1889, va estudiar el curs de Gramàtica Llatina a la sucursal del Seminari Tridentí de Tarragona, a Valls, amb el reverent Francesc Guàrdia Piñas. De 1890 a 1898 va estudiar Filosofia, Teologia i Moral al Seminari tarragoní. Ribas, amb vint-i-quatre anys, va destacar per ser un jove instruït i amb unes aptituds acadèmiques rellevants. També va evidenciar una espiritualitat vocacional en efervescència clarament influenciada i cultivada per la moralitat profundament religiosa de la seva mare. El 1914, en paral·lel a la tasca sacerdotal que va desenvolupar en el ministeri religiós de Valls, Eusebi Ribas va culminar la seva formació acadèmica i va obtenir el títol de batxiller i es va llicenciar en Sagrada Teologia a la Universitat Pontifícia del Seminari de Tarragona.
Eusebi Ribas va ser ordenat sacerdot el 24 de setembre de 1898. Després de les primeres destinacions pastorals a Vilabella i Cambrils, va tornar a Valls i l’any 1908 va ser nomenat beneficiat de l’església arxiprestal de Sant Joan de Valls. Amb aquest títol, el prevere va desenvolupar diversos càrrecs i funcions en el ministeri sacerdotal vallenc i es va implicar generosament en la vida social de la ciutat. En aquests anys va començar a confegir-se, també, l’espai i el perfil del personatge polifacètic, controvertit i peculiar que va acompanyar-lo sempre. Va ser en aquesta època de responsabilitats clericals intenses i de dedicació profunda que es va localitzar la major producció literària, acadèmica i artística de mossèn Ribas. Va interessar-se per tot allò relacionat amb la historiografia, la musicologia, l’art i el folklore locals, i va ser un fidel recol·lector de materials relacionats en aquests àmbits, amb una metodologia perseverant, meticulosa i detallista.
En paral·lel a aquest progrés professional, creixement personal i reconeixement, Eusebi Ribas va iniciar una tasca molt més centrada en l’estudi del folklore i l’estrat popular de la societat. Entre els anys 20, 30 i 40 del segle XX es va dedicar a recol·lectar tot tipus de materials que fan referència a expressions folklòriques genuïnes del caràcter lúdic social, com són els jocs tradicionals, el ritual de les festes, les cançons populars, etc., localitzades en els carrers i les cases d’un Valls encara rural, senzill i humil. La compilació d’aquests documents no és una feina fàcil i sovint l’obtenció de les dades va de bracet amb la seva condició de rector, que li propicia un apropament sincer i conegut cap a un sector concret de la població que no gaudeix de privilegis ni se sap desenvolupar en certes tasques acadèmiques. En aquest sentit, cal destacar la col·laboració de Ribas amb l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, amb la cessió de 530 cançons tradicionals de Valls l’any 1932; la difusió en premsa d’un seguit de notes de festes i costums de la ciutat; la redacció d’un aplec amb un centenar de jocs tradicionals vallencs; la publicació de diversos articles de temàtica folklòrica en miscel·lànies locals i comarcals o la redacció de monografies de tema religiós i festiu que contenen elements molt interessants del folklore i els costums pretèrits.
L’obra conservada de Ribas, sovint inèdita i en format de manuscrits relligats i decorats artesanalment, ha esdevingut el millor estendard per definir i recompondre la figura d’un autor que va abraçar moltes disciplines i que va més enllà de la seva titulació acadèmica.
Redacció: Albert Oliva
Llibres
1911. Costums de la Parròquia de Sant Joan de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1911. Monografia de la devoción a la virgen de la Candela de Valls: desde su origen hasta los últimos detalles de su coronación canònica. Lleida: Impremta Mariana.
1913. Monografia de la Iglesia parroquial de Sant Joan Baptista de la ciutat de Valls. Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls). 1925. Monografia religiosa de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1932. Cançons populars de Valls. Aportació de 530 cançons a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Manuscrit inèdit no localitzat).
1951. Folk-lore vallenc. Jocs amb auca i llur descripció etimològica (Manuscrit inèdit no localitzat).
Articles
1912 . “La Sancta Espina”. La Veritat núm. 271 (abril 1912): 2.
1913. “La Santa Creu en Valls”. La Veritat núm. 356 (novembre 1913): 2.
1920. “Iglesia de Sant Joan Bpta. Altar de Santa Úrsula”. Joventut per la Fe i per la Pàtria núm. 61 (febrer 1920): 1.
1928. “L’escut de Valls”. L’abella d’or (octubre 1928): 13.
1929. “L’Àliga de la Ciutat”. L’abella d’or (juny 1929): 10.
1931. “Les festes de la Candela”. L’abella d’or (febrer 1931): 19.
Selecció de textos de l'autor
“L’omplir el buit folklòric vallenc, dels esbarjos juvenils que temps endarrere s’estilaven, tindrà interès? Tal vegada, no. Tindrà curiositat? Pot ésser, bastanta. Actualment, s’estilen deports d’importació que s’han convertit més en espectacles ben concorreguts que en exercicis practicats per molts. Els jocs infantils abans tenien el caire pedagògic, per a la expansió de l’esperit. Per ells es trobaven més hàbils per a l’estudi. Modernament també són necessaris encara que es digui que “avui no hi ha jóvens” i que “la generació actual neix amb dents”” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 10).
“A imitació dels que feien els castellers o Xiquets de Valls, un noi pujava a l’espatlla de l’altre, fins a fer el pilar de tres o el dos de quatre, pretenent emular els cinc de nou i el pilar de vuit que havien vist fer a la plaça del Blat l’any 1883. Enardits per l’exemple de Pau de Genillo, Rabassó, l’Escolà i altres. Extensament es tracta dels castells i castellers en l’obreta d’en F. Blasi Els Castells dels Xiquets de Valls. (Impremta Castells, 1934). A Valls hi ha el castell de Sant Oleguer, segle XII a la plaça del Castell o Pati del Castell, conegut avui per plaça dels Màrtirs. La meitat del carrer de Baldrich, la Cort, pròxima a la plaça, tenia el nom de carrer del Castell. Des de 1931 una part de la plaça del Pati del Castell porta el nom del carrer dels Castells” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 27).
1911. Costums de la Parròquia de Sant Joan de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1911. Monografia de la devoción a la virgen de la Candela de Valls: desde su origen hasta los últimos detalles de su coronación canònica. Lleida: Impremta Mariana.
1913. Monografia de la Iglesia parroquial de Sant Joan Baptista de la ciutat de Valls. Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls). 1925. Monografia religiosa de Valls (Obra inèdita localitzada a l’Arxiu Municipal de Valls).
1932. Cançons populars de Valls. Aportació de 530 cançons a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (Manuscrit inèdit no localitzat).
1951. Folk-lore vallenc. Jocs amb auca i llur descripció etimològica (Manuscrit inèdit no localitzat).
Articles
1912 . “La Sancta Espina”. La Veritat núm. 271 (abril 1912): 2.
1913. “La Santa Creu en Valls”. La Veritat núm. 356 (novembre 1913): 2.
1920. “Iglesia de Sant Joan Bpta. Altar de Santa Úrsula”. Joventut per la Fe i per la Pàtria núm. 61 (febrer 1920): 1.
1928. “L’escut de Valls”. L’abella d’or (octubre 1928): 13.
1929. “L’Àliga de la Ciutat”. L’abella d’or (juny 1929): 10.
1931. “Les festes de la Candela”. L’abella d’or (febrer 1931): 19.
Selecció de textos de l'autor
“L’omplir el buit folklòric vallenc, dels esbarjos juvenils que temps endarrere s’estilaven, tindrà interès? Tal vegada, no. Tindrà curiositat? Pot ésser, bastanta. Actualment, s’estilen deports d’importació que s’han convertit més en espectacles ben concorreguts que en exercicis practicats per molts. Els jocs infantils abans tenien el caire pedagògic, per a la expansió de l’esperit. Per ells es trobaven més hàbils per a l’estudi. Modernament també són necessaris encara que es digui que “avui no hi ha jóvens” i que “la generació actual neix amb dents”” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 10).
“A imitació dels que feien els castellers o Xiquets de Valls, un noi pujava a l’espatlla de l’altre, fins a fer el pilar de tres o el dos de quatre, pretenent emular els cinc de nou i el pilar de vuit que havien vist fer a la plaça del Blat l’any 1883. Enardits per l’exemple de Pau de Genillo, Rabassó, l’Escolà i altres. Extensament es tracta dels castells i castellers en l’obreta d’en F. Blasi Els Castells dels Xiquets de Valls. (Impremta Castells, 1934). A Valls hi ha el castell de Sant Oleguer, segle XII a la plaça del Castell o Pati del Castell, conegut avui per plaça dels Màrtirs. La meitat del carrer de Baldrich, la Cort, pròxima a la plaça, tenia el nom de carrer del Castell. Des de 1931 una part de la plaça del Pati del Castell porta el nom del carrer dels Castells” (“Folk-lore Vallenc. Jocs amb auca i llur descripció històric etimològica”. Eusebi Ribas 1951: 27).
Llibres
Climent, Joan: Els castells de Valls i els inicis de les colles vallenques (s. XIX). Valls: Quaderns del Casteller, 2013.
Oliva, Albert: El carrer popular. Jocs de tradició a Valls. Edició i estudi de l’aplec de jocs tradicionals de mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa. Valls: Impremta Moncunill, 2017.
Papell, Joan; Julio Luís Quílez: Història de Valls: extractes de les “Anotaciones de la historia de Valls. Valls: Cossetània, 1999.
Articles
Janer de la Creu, Josep M.: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1.
Oliva, Albert: “La difusió de la recerca folklòrica d’Eusebi Ribas Vallespinosa en la premsa comarcal i local de Valls de principis del segle XX”. Dins Anna Francés i M. Jesús Francés (eds.): Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació. Manacor: Impremta Leo, 2017, p. 15-23. http://blogs.iec.cat/gee/2018/02/01/etnopoetica-terminologia-i-mitjans-de-comunicacio/
Ventura, Joan M.: “L’apassionant món dels castellers”. La Crònica de l’Alt Camp, núm. 88 (maig 1985): 4.
Selecció de textos sobre l'autor
“N’Eusebi Ribas i Vallespinosa, de Valls, ha deixat per a la còpia un nombrós aplec de lletres de cançons populars catalanes per ell recollides. Darrerament cal consignar que enguany han estat moltes les persones que han ajudat entusiàsticament els nostres missioners, a les quals, com ja es fa constar en el lloc respectiu d’aquest Dietari, han estat trameses merescudes lletres de regraciament” (Josep Massot: Dietari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995, p. 2013).
“No tenint ja que fer, amb Mn. Ribas parlàvem de tasques periodístiques, al cap de la taula de la Redacció, front la finestra que al típic carrer dels Espardenyers dona. I de sos llavis, n'eixí una bella pensada. La de publicar un seguit de quadrets de costums vallenques. I tot alhora, inspirat per ses paraules, com en cinematogràfica cinta, anaren desfilant per ma ment, totes les costums pròpies del nostre poble, i les figures dels homes més o menys cèlebres, amb quins hi estan íntimament lligades i perfectament retratades al viu, com també els carrers i places, llocs i fontanes que tant típiques en són de nostra ciutat” (Josep M. de la Creu: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1).
Climent, Joan: Els castells de Valls i els inicis de les colles vallenques (s. XIX). Valls: Quaderns del Casteller, 2013.
Oliva, Albert: El carrer popular. Jocs de tradició a Valls. Edició i estudi de l’aplec de jocs tradicionals de mossèn Eusebi Ribas Vallespinosa. Valls: Impremta Moncunill, 2017.
Papell, Joan; Julio Luís Quílez: Història de Valls: extractes de les “Anotaciones de la historia de Valls. Valls: Cossetània, 1999.
Articles
Janer de la Creu, Josep M.: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1.
Oliva, Albert: “La difusió de la recerca folklòrica d’Eusebi Ribas Vallespinosa en la premsa comarcal i local de Valls de principis del segle XX”. Dins Anna Francés i M. Jesús Francés (eds.): Etnopoètica, terminologia i mitjans de comunicació. Manacor: Impremta Leo, 2017, p. 15-23. http://blogs.iec.cat/gee/2018/02/01/etnopoetica-terminologia-i-mitjans-de-comunicacio/
Ventura, Joan M.: “L’apassionant món dels castellers”. La Crònica de l’Alt Camp, núm. 88 (maig 1985): 4.
Selecció de textos sobre l'autor
“N’Eusebi Ribas i Vallespinosa, de Valls, ha deixat per a la còpia un nombrós aplec de lletres de cançons populars catalanes per ell recollides. Darrerament cal consignar que enguany han estat moltes les persones que han ajudat entusiàsticament els nostres missioners, a les quals, com ja es fa constar en el lloc respectiu d’aquest Dietari, han estat trameses merescudes lletres de regraciament” (Josep Massot: Dietari de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1995, p. 2013).
“No tenint ja que fer, amb Mn. Ribas parlàvem de tasques periodístiques, al cap de la taula de la Redacció, front la finestra que al típic carrer dels Espardenyers dona. I de sos llavis, n'eixí una bella pensada. La de publicar un seguit de quadrets de costums vallenques. I tot alhora, inspirat per ses paraules, com en cinematogràfica cinta, anaren desfilant per ma ment, totes les costums pròpies del nostre poble, i les figures dels homes més o menys cèlebres, amb quins hi estan íntimament lligades i perfectament retratades al viu, com també els carrers i places, llocs i fontanes que tant típiques en són de nostra ciutat” (Josep M. de la Creu: “Les voltes de la plaça”. La Veritat núm. 3 (abril 1916): 1).