Foto: Viquipèdia
Joaquim Martí i Gadea
Joaquim Martí i Gadea (Balones, el Comtat, 1837
– Mislata, l’Horta, 1920), escritor, filólogo y religioso.
A los 17 años entró al Seminario Conciliar de
Valencia donde recibió formación religiosa. Fue ordenado sacerdote el año 1865.
En el terreno folclórico y filológico su formación fue autodidacta,
fundamentada en el estudio y en un sólido conocimiento de la lengua popular y
de obras de tipo lexicógrafo e enciclopédico. Aunque evitó los principales
focos culturales y literarios del momento, sus contribuciones, sobre todo las
lexicógrafas, lo convirtieron en una figura reconocida y valorada por la
intelectualidad valenciana de principios de siglo.
Inició su trayectoria como sacerdote en Balones,
continuó en Casinos hasta el 1867, en Pedreguer, Denia y Senija en aquel mismo
año, donde permaneció hasta el año 1876, y en Anna de 1876 a 1878, año en que
fue rector de Mislata. Ejerció en esta villa hasta el año 1916. A pesar de
estos cambios de residencia, no dejó de mantener el contacto con la gente de su
pueblo natal.
A lo largo de su trayectoria destacó como
lexicógrafo y como escritor. Como lexicógrafo, a pesar del desorden ortográfico
y los problemas metodológicos, sus trabajos destacan por la incorporación de
variantes lingüísticas y dialectales, la inclusión de conocimientos de tipo
enciclopédico y la ampliación de vocabulario respecto de obras anteriores. Son
obras suyas el Novissimo diccionario general valenciano-castellano
(1891), el Vocabulario valenciano-castellano, en secciones (1909), el Vocabulario
valenciano-castellano (1915) y el Vocabulari monosilabich
valencià-castellà (1915). Como escritor, sus textos, presentados bajo
seudónimos distintos («el sarvajo», «un aficionat», «un ahuelo sense nets ni netes»,
etc.), acostumbran a estar dotados de un carácter humorístico, valencianista y
conservador. Las temáticas acostumbran a girar al entorno de personajes
populares, costumbres y espacios o acontecimientos relacionados con el País
Valenciano. Algunas de estas obras son Burrimaquia alicantina (1904),
Tròços i mòsos (1906), Els cudolets (1908), Coses velles i
novelles de la terra del Gè (1916) o Tipos d’espardenya i sabata
(1981, publicado póstumamente).
La obra de interés folclórico de Joaquim Martí i
Gadea es prácticamente inseparable de la obra literaria. Sus compilaciones
siempre incorporan textos de creación propia que no se diferencian de los que
han sido recogidos de otras fuentes. Estas compilaciones son exentas de método
y aparecen filtradas por su ideología conservadora, valencianista y religiosa;
mezclan fuentes orales y escritas, generalmente sin referenciar, y a menudo se
presentan de manera desordenada. Las publicaciones más interesantes para los
estudios folclóricos son Ensisám de totes herbes (1891), Caps i
senteners (1892), Tipos, modismes i coses rares i curioses de la terra
del gè (1906) y Folk-lore valensiá titulat Pitos i Flautes (1914).
Redacció: Vicent Vidal
1891. Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valencianes y castellanes,
refranys, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, col·loquis, cuentos,
sosuits, sermons sens Ave-María, anècdotes, chascarrills, modes de mascles y de
femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara. València: Imp. de Chusép
Canales Romá.
1892. Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls de sastre, versos de pipa y fona y algunes cansons á la valenciana y castellana: tot tret d’ahon estava per un Sarvacho vell en pensaments de chove. Segon (sic.) part del Ensisam de totes herbes. València: Imp. de Chusép Canales Romá.
1906. Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. 2 vols. València: Imp. de Antonio López y Comp.
1906. Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. Apèndix ó afegitó. València: Imp. de Antonio López y Comp.
1914. Folk-lore valensiá titulat Pitos y Flautes. Nòu ensisam de totes herbes correchit y aumentát per un ahuelo sense nets ni netes. València: Imp. de Antonio López y Comp.
Selecció de textos de l'autor
"Però tant i tant va ser lo que abusaren les tals raboses, que quan l’amo de la vinya es descuidà, ja li l’havien veremada quasi per mitat, pués havia ceps arreu arreu [sic.] que estaven sense gens de raïm. Ve, pués, que un dia el tio Pau es determina a anar a matar-les, escamat de la poca vergonya que li havien fet en la vinya, i de bon matí agarra l’escopeta i el gos del Blanc d’Espinós, i va i s’amaga baix d’un marge". (“La rabosa”. Dins Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valencianes y castellanes, refranys, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, col·loquis, cuentos, sosuits, sermons sens Ave-María, anècdotes, chascarrills, modes de mascles y de femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara. València: Imp. de Chusép Canales Romá, 1891, p. 499).
"Estava una dona tallant col per a fer un caldero d’olla a l’estil de la Plana, i un capellà que passava: —Diu, no hi ha cosa que més asco em done ni més avorrida tinga en lo món, que la col. —¿Això per què, don Fulà? —va preguntar ella. —Perquè és lo que està més prop del cul —respongué ell. I si no lletrege vosté i ho vorà ben claret: cal, quel, quil, col... cul". (“Chascarrills”. Dins Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls de sastre, versos de pipa y fona y algunes cansons á la valenciana y castellana: tot tret d’ahon estava per un Sarvacho vell en pensaments de chove. Segon part del Ensisam de totes herbes, València, Imp. de Chusép Canales Romá, 1892, p. 107-108).
1892. Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls de sastre, versos de pipa y fona y algunes cansons á la valenciana y castellana: tot tret d’ahon estava per un Sarvacho vell en pensaments de chove. Segon (sic.) part del Ensisam de totes herbes. València: Imp. de Chusép Canales Romá.
1906. Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. 2 vols. València: Imp. de Antonio López y Comp.
1906. Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. Apèndix ó afegitó. València: Imp. de Antonio López y Comp.
1914. Folk-lore valensiá titulat Pitos y Flautes. Nòu ensisam de totes herbes correchit y aumentát per un ahuelo sense nets ni netes. València: Imp. de Antonio López y Comp.
Selecció de textos de l'autor
"Però tant i tant va ser lo que abusaren les tals raboses, que quan l’amo de la vinya es descuidà, ja li l’havien veremada quasi per mitat, pués havia ceps arreu arreu [sic.] que estaven sense gens de raïm. Ve, pués, que un dia el tio Pau es determina a anar a matar-les, escamat de la poca vergonya que li havien fet en la vinya, i de bon matí agarra l’escopeta i el gos del Blanc d’Espinós, i va i s’amaga baix d’un marge". (“La rabosa”. Dins Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valencianes y castellanes, refranys, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, col·loquis, cuentos, sosuits, sermons sens Ave-María, anècdotes, chascarrills, modes de mascles y de femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara. València: Imp. de Chusép Canales Romá, 1891, p. 499).
"Estava una dona tallant col per a fer un caldero d’olla a l’estil de la Plana, i un capellà que passava: —Diu, no hi ha cosa que més asco em done ni més avorrida tinga en lo món, que la col. —¿Això per què, don Fulà? —va preguntar ella. —Perquè és lo que està més prop del cul —respongué ell. I si no lletrege vosté i ho vorà ben claret: cal, quel, quil, col... cul". (“Chascarrills”. Dins Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls de sastre, versos de pipa y fona y algunes cansons á la valenciana y castellana: tot tret d’ahon estava per un Sarvacho vell en pensaments de chove. Segon part del Ensisam de totes herbes, València, Imp. de Chusép Canales Romá, 1892, p. 107-108).
Domínguez,
Adolfo: Martí Gadea, su vida y su obra.
Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1981.
Nicolàs, Miquel: “Llengua i cultura popular en l’obra de Joaquim Martí Gadea”. Memòria de llicenciatura inèdita dirigida pel Dr. Antoni Ferrando Francés. València: Universitat de València, 1984.
Vidal, Vicent. “Joaquim Martí i Gadea (1837-1920)”. Dins “Autors, institucions i tendències en la literatura popular valenciana (1873-1975)”. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Joan Borja i Sanz i per la Dra. Carme Oriol Carazo. Alacant: Universitat d’Alacant, 2016, p. 90-107.
Nicolàs, Miquel: “Llengua i cultura popular en l’obra de Joaquim Martí Gadea”. Memòria de llicenciatura inèdita dirigida pel Dr. Antoni Ferrando Francés. València: Universitat de València, 1984.
Vidal, Vicent. “Joaquim Martí i Gadea (1837-1920)”. Dins “Autors, institucions i tendències en la literatura popular valenciana (1873-1975)”. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Joan Borja i Sanz i per la Dra. Carme Oriol Carazo. Alacant: Universitat d’Alacant, 2016, p. 90-107.