Foto: Viquipèdia

Joaquim Martí i Gadea

Joaquim Martí i Gadea (Balones, el Comtat, 1837 - Mislata, l’Horta, 1920), escriptor, filòleg i religiós.

Als 17 anys va entrar al Seminari Conciliar de València, on va rebre formació religiosa. Va ser ordenat sacerdot l’any 1865. En el terreny folklòric i filològic la seva formació va ser autodidacta, fonamentada en l’estudi i en un sòlid coneixement de la llengua popular i d’obres de tipus lexicogràfic i enciclopèdic. Per bé que va evitar els principals focus culturals i literaris del moment, les seves contribucions, sobretot les lexicogràfiques, el van convertir en una figura reconeguda i valorada per la intel·lectualitat valenciana de principis de segle.

Va iniciar la seva trajectòria com a sacerdot a Balones, va continuar a Casinos fins el 1867, a Pedreguer, Dénia i Senija en aquell mateix any, on va romandre fins l’any 1876, i a Anna de 1876 a 1878, any en què va esdevenir rector de Mislata. Va exercir en aquesta vila fins l’any 1916. Malgrat aquests canvis de residència, no va deixar de mantenir el contacte amb la gent del seu poble natal.

Al llarg de la seva trajectòria va destacar com a lexicògraf i com a escriptor. Com a lexicògraf, tot i el desordre ortogràfic i els problemes metodològics, els seus treballs destaquen per la incorporació de variants lingüístiques i dialectals, la inclusió de coneixements de tipus enciclopèdic i l’ampliació de vocabulari respecte d’obres anteriors. Són obres seves el Novissimo Diccionario General Valenciano-Castellano (1891), el Vocabulario Valenciano-Castellano, en secciones (1909), el Vocabulario Valenciano-Castellano (1915) i el Vocabulari Monosilabich Valencià-Castellà (1915). Com a escriptor, els seus textos, presentats sota pseudònims diversos («el sarvajo», «un aficionat», «un ahuelo sense nets ni netes», etc.), solen estar dotats d’un caràcter humorístic, valencianista i conservador. Les temàtiques solen girar a l’entorn de personatges populars, costums i espais o esdeveniments relacionats amb el País Valencià. Algunes d’aquestes obres són Burrimaquia alicantina (1904), Tròços y mòsos (1906), Els cudolets (1908), Coses velles y novelles de la terra del Gè (1916) o Tipos d’espardenya y sabata (1981, publicat pòstumament).

L’obra d’interès folklòric de Joaquim Martí i Gadea és pràcticament indestriable de l’obra literària. Els seus reculls sempre incorporen textos de creació pròpia que no es diferencien dels que han estat presos d’altres fonts. Aquests reculls són exempts de mètode i apareixen filtrats per la seva ideologia conservadora, valencianista i religiosa; barregen fonts orals i escrites, generalment sense referenciar, i sovint es presenten de manera desordenada. Les publicacions més interessants per als estudis folklòrics són Ensisám de totes herbes (1891), Caps y senteners (1892), Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè (1906) i Folk-lore valensiá titulat Pitos y Flautes (1914).

Redacció: Vicent Vidal

1891. Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valencianes y castellanes, refranys, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, col·loquis, cuentos, sosuits, sermons sens Ave-María, anècdotes, chascarrills, modes de mascles y de femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara. València: Imp. de Chusép Canales Romá.

1892. Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls de sastre, versos de pipa y fona y algunes cansons á la valenciana y castellana: tot tret d’ahon estava per un Sarvacho vell en pensaments de chove. Segon (sic.) part del Ensisam de totes herbes. València: Imp. de Chusép Canales Romá.

1906. Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. 2 vols. València: Imp. de Antonio López y Comp.

1906. Tipos, modismes y coses rares y curioses de la terra del gè, arreplegades y ordenades per un aficionat, molt entusiasmat de tot lo d’ella. Apèndix ó afegitó. València: Imp. de Antonio López y Comp.

1914. Folk-lore valensiá titulat Pitos y Flautes. Nòu ensisam de totes herbes correchit y aumentát per un ahuelo sense nets ni netes. València: Imp. de Antonio López y Comp.

Selecció de textos de l'autor
"Però tant i tant va ser lo que abusaren les tals raboses, que quan l’amo de la vinya es descuidà, ja li l’havien veremada quasi per mitat, pués havia ceps arreu arreu [sic.] que estaven sense gens de raïm. Ve, pués, que un dia el tio Pau es determina a anar a matar-les, escamat de la poca vergonya que li havien fet en la vinya, i de bon matí agarra l’escopeta i el gos del Blanc d’Espinós, i va i s’amaga baix d’un marge". (“La rabosa”. Dins Ensisám de totes herbes ó ensart de cansóns valencianes y castellanes, refranys, dichos ó sentensies, endevinalles, brindis, col·loquis, cuentos, sosuits, sermons sens Ave-María, anècdotes, chascarrills, modes de mascles y de femelles y costums del temps d’abáns y del d’ara. València: Imp. de Chusép Canales Romá, 1891, p. 499).

"Estava una dona tallant col per a fer un caldero d’olla a l’estil de la Plana, i un capellà que passava: —Diu, no hi ha cosa que més asco em done ni més avorrida tinga en lo món, que la col. —¿Això per què, don Fulà? —va preguntar ella. —Perquè és lo que està més prop del cul —respongué ell. I si no lletrege vosté i ho vorà ben claret: cal, quel, quil, col... cul". (“Chascarrills”. Dins Caps y senteners ó brosa casera mesclada en retalls de sastre, versos de pipa y fona y algunes cansons á la valenciana y castellana: tot tret d’ahon estava per un Sarvacho vell en pensaments de chove. Segon part del Ensisam de totes herbes, València, Imp. de Chusép Canales Romá, 1892, p. 107-108).
Domínguez, Adolfo: Martí Gadea, su vida y su obra. Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante, 1981.

Nicolàs, Miquel: “Llengua i cultura popular en l’obra de Joaquim Martí Gadea”. Memòria de llicenciatura inèdita dirigida pel Dr. Antoni Ferrando Francés. València: Universitat de València, 1984.

Vidal, Vicent. “Joaquim Martí i Gadea (1837-1920)”. Dins “Autors, institucions i tendències en la literatura popular valenciana (1873-1975)”. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Joan Borja i Sanz i per la Dra. Carme Oriol Carazo. Alacant: Universitat d’Alacant, 2016, p. 90-107.