Josep M. Vilarmau i Cabanes
Josep M. Vilarmau i Cabanes (Santa Maria de
Merlès, 1900 – Santa Maria de Merlès, 1947), estudioso, músico, poeta y
militante político.
Hijo de una familia con ascendentes procedentes
del Lluçanès, del Berguedà y del Bages, fue un gran conocedor de estas comarcas. A partir de los años 20
del siglo XX, se interesó por la cultura occitana y se relacionó con los
ambientes literarios y la vida cultural barcelonesa. Con unos buenos
conocimientos de música y de la realidad campesina, empezó a introducirse en el
mundo del folclore, donde recibió la maestría de Anton Busquets i Punset y
siguió la metodología de investigación y clasificación que recibió a través de
Rossend Serra i Pagès.
En enero de 1934 fue elegido alcalde de Santa
Maria de Merlès, en Berguedà. Militante comprometido y miembro de la Lliga, en
julio del 1936 decidió pasarse al lado de los sublevados. Obligado a exiliarse
a Francia, acabó trabajando de chófer en el ejército del aire. A partir de los
años 40, trabajó intensamente en la elaboración de Folklore del Lluçanès.
Entre los años 1945 y 1946, pronunció distintas conferencias en catalán de
temática literaria y se posicionó claramente entre los continuadores de la
línea de la Renaixença.
Recopiló material folclórico durante 20 años de
su vida, con el paréntesis que supuso la Guerra Civil. Cuando terminó la
guerra, con un carácter más paciente, inició un trabajo meticuloso de
recopilación de material folclórico, centrándose en el contexto conocido y
familiar del Lluçanès. A lo largo de estos años recogió un vasto material
folclórico en el que encontramos desde canciones hasta paremiología, pasando por juegos y coplas, entre otros.
Recopiló 41 rondallas, la mayoría de las cuales
tienen gran calidad en el argumento, en la obra Folklore del Lluçanès,
editada el 1997 por el Grupo de Recerca Folclórica de Osona.
Redacció: Mercè Ferràs
Llibres
1997. Folklore del Lluçanès. Edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Barcelona: DINSIC Publicacions Musicals.
Articles
1931. “Joc de la morra i El cavaller del Castell de Besora”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (gener 1931).
1931. “Rondalla del llop i la guineu que feien rompuda”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (febrer 1931).
1931. “Un gripau matusser”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (octubre 1931).
1932. “Vilamala”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (gener 1932).
1932. “El frare hortolà (tradició)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (febrer i març 1932).
1932. “Els tres germans ganduls (rondalla)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (abril 1932).
1932. “Dos eixerits (conte tradicional)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (juliol i agost 1932).
1932. “La bagueta (tradició)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (setembre 1932).
1932. “Tradició (Sant Pau de Casserres)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (octubre 1932).
1932. “Tradició (Sant Llorenç de Morunys)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (novembre 1932).
1936. “Paremiologia del Lluçanès”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (gener 1936).
1997. Folklore del Lluçanès. Edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Prats de Lluçanès: Ajuntament de Barcelona: DINSIC Publicacions Musicals.
Articles
1931. “Joc de la morra i El cavaller del Castell de Besora”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (gener 1931).
1931. “Rondalla del llop i la guineu que feien rompuda”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (febrer 1931).
1931. “Un gripau matusser”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (octubre 1931).
1932. “Vilamala”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (gener 1932).
1932. “El frare hortolà (tradició)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (febrer i març 1932).
1932. “Els tres germans ganduls (rondalla)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (abril 1932).
1932. “Dos eixerits (conte tradicional)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (juliol i agost 1932).
1932. “La bagueta (tradició)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (setembre 1932).
1932. “Tradició (Sant Pau de Casserres)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (octubre 1932).
1932. “Tradició (Sant Llorenç de Morunys)”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (novembre 1932).
1936. “Paremiologia del Lluçanès”. Scriptòrium. Secció Folklòrica (gener 1936).
Roviró Alemany, Xavier: “Vilarmau, folklorista i poeta dels Romeus de l’Esbart de Vic”. Ausa núm. 142 (1999): 305-320.