Josep M. Vilarmau i Cabanes

Josep Maria Vilarmau i Cabanes (Santa Maria de Merlès, 1900 - Santa Maria de Merlès, 1947), estudiós, músic, poeta i militant polític.

Fill d’una família amb ascendents procedents del Lluçanès, del Berguedà i del Bages, va ser un gran coneixedor d’aquestes comarques. A partir dels anys 20 del segle XX, es va interessar per la cultura occitana i es va relacionar amb els ambients literaris i la vida cultural barcelonina. Amb uns bons coneixements de música i de la realitat pagesa, va començar a introduir-se en el món del folklore, on va rebre el mestratge d’Anton Busquets i Punset i va seguir la metodologia de recerca i classificació que li va arribar de mans de Rossend Serra i Pagès.

El gener de 1934 va ser elegit alcalde de Santa Maria de Merlès, al Berguedà. Militant compromès i membre de la Lliga, el juliol del 1936 va decidir passar-se al bàndol dels revoltats. Obligat a exiliar-se a França, va acabar treballant de xofer a l’exèrcit de l’aire. A partir dels anys 40, va treballar intensament en l’elaboració de Folklore del Lluçanès. Entre el 1945 i 1946, va pronunciar diverses conferències en català de temàtica literària i es va posicionar clarament entre els continuadors de la línia de la Renaixença.

Va recollir material folklòric durant 20 anys de la seva vida, amb el parèntesi que va suposar la guerra civil. Un cop acabada la guerra, amb un talant més pacient, va iniciar un treball meticulós de recopilació de material folklòric, centrant-se en el context ben conegut i familiar del Lluçanès. Al llarg d’aquests anys va recollir un vast material folklòric entre el qual hi trobem des de cançons fins a paremiologia, passant per jocs i corrandes, entre d’altres.

Va recollir 41 rondalles, la majoria de les quals tenen gran qualitat en l’argument, a l’obra Folklore del Lluçanès, editada el 1997 pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona.

Redacció: Mercè Ferràs