Antoni Useri

Antoni Useri (Alguer, ¿1878? – entre 1895 y 1902). Si bien algunos autores han hablado de él como si fuese notario, se hace difícil de creer teniendo en cuenta que murió muy joven.

El año 1895 publicó la traducción italiana de tres leyendas algueresas en el segundo número de la Rivista delle Tradizioni Popolari Italiane. Cuando terminó el I Congreso Internacional de la Lengua Catalana, su amigo Antoni Ciuffo —conocido con el seudónimo de Ramon Clavellet— leyó algunos de los materiales de Antoni Useri en una sesión que también tuvo lugar en Barcelona, en el Centro Excursionista de Cataluña el 18 de octubre de 1906, y los publicó el año siguiente en el boletín de la entidad (Ciuffo 1907). Estos materiales, fábulas y canciones hoy conservadas en el fondo Serra i Pagès, han sido publicados por Joan Armangué (Clavellet/Useri 1996).

Los años 1926 y 1928 el escritor y archivero alguerés Carmen Dore participó en los dos primeros concursos del Llegendari Català con dos pequeños recopilatorios de leyendas que incluían —sin mencionarlo— la traducción catalana de las leyendas recogidas y publicadas en italiano por Useri el año 1895. Paqual Scanu (1985) reprodujo las dos rondallas —«La llebreta» y «La filla del rei serpentí»— publicadas el año 1907 en el Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

Redacció: August Bover

1895. [sense títol]. Rivista delle Tradizioni Popolari Italiane 2: s. p.

Selecció de textos de l'autor
“Vivia en aquellos temps un home que, essent-li morta la muller, li havia deixat una filla.
Primer de morir, aquesta recomanà al marit que no se fossi més casat, que fossi mantengut bé la filla, i, en lo cas que li fossi vengudes intencions de pendre muller de davero, no se casessi que amb aquella dona a la qual venguessin precises les botines que ella era sòlita portar al peu.
Lo marit, ja entrat en etat, no calculava més lo món, no tenia més intencions de pendre altro partit, havia ja renunciat a tots los plaers del món, i ni manco havia més donat atenció a les botines que havia deixat la muller”. (“La llebreta”. Dins Pasqual Scanu: Rondalles alguereses. Barcelona: Dalmau, 1985, p. 70).
Armangué i Herrero, Joan (ed.): Arxiu de Tradicions de l’Alguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, p. 179-187.

Armangué i Herrero, Joan: L’escola algueresa d’estudis de cultura popular (1778-1908). Barcelona: Ajuntament de Bellpuig – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, p. 97-102 i p. 178-196.

Armangué i Herrero, Joan: “Llegendes alguereses al Llegendari Popular Català (1926-1928)”. Dins Caterina Valriu i Joan Armangué (eds.): Els gèneres etnopoètics. Competència i actuació. Càller: Grup d’Estudis Etnopoètics – Arxiu de Tradicions de l’Alguer, 2007, p. 7-39.

Ciuffo, Antoni; Antoni Useri: “Folk-lore alguerés”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 145 (febrer 1907): 49-60.

Clavellet, Ramon; Antoni Useri: Rondalles i cançons populars. A cura de Joan Armangué. L’Alguer: La Celere, 1996.

Scanu, Pasqual: Rondalles alguereses. Barcelona: Dalmau, 1985, p. 69–81.