Antoni Useri

Antoni Useri (l’Alguer, 1878? - entre 1895 i 1902). Si bé alguns autors han parlat d’ell com si fos notari, es fa difícil de creure tenint en compte que va morir molt jove.

L’any 1895 publicà la traducció italiana de tres llegendes alguereses al segon número de la Rivista delle Tradizioni Popolari Italiane. En acabar el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana, el seu amic Antoni Ciuffo -conegut amb el pseudònim de Ramon Clavellet- llegí alguns dels materials d’Antoni Useri en una sessió que també tingué lloc a Barcelona, al Centre Excursionista de Catalunya el 18 d’octubre de 1906, i els publicà l’any següent en el butlletí de l’entitat (Ciuffo 1907). Aquests materials, rondalles i cançons avui conservades al fons Serra i Pagès, han estat publicats per Joan Armangué (Clavellet/Useri 1996).

Els anys 1926 i 1928, l’escriptor i arxiver alguerès Carmen Dore participà en els dos primers concursos del Llegendari Català amb dos petits reculls de llegendes que incloïen -sense dir-ho- la traducció catalana de les llegendes recollides i publicades en italià per Useri l’any 1895. Paqual Scanu (1985) reproduí les dues rondalles –“La llebreta” i “La filla del rei serpentí”- publicades l’any 1907 al Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.

Redacció: August Bover

1895. [sense títol]. Rivista delle Tradizioni Popolari Italiane 2: s. p.

Selecció de textos de l'autor
“Vivia en aquellos temps un home que, essent-li morta la muller, li havia deixat una filla.
Primer de morir, aquesta recomanà al marit que no se fossi més casat, que fossi mantengut bé la filla, i, en lo cas que li fossi vengudes intencions de pendre muller de davero, no se casessi que amb aquella dona a la qual venguessin precises les botines que ella era sòlita portar al peu.
Lo marit, ja entrat en etat, no calculava més lo món, no tenia més intencions de pendre altro partit, havia ja renunciat a tots los plaers del món, i ni manco havia més donat atenció a les botines que havia deixat la muller”. (“La llebreta”. Dins Pasqual Scanu: Rondalles alguereses. Barcelona: Dalmau, 1985, p. 70).
Armangué i Herrero, Joan (ed.): Arxiu de Tradicions de l’Alguer. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2001, p. 179-187.

Armangué i Herrero, Joan: L’escola algueresa d’estudis de cultura popular (1778-1908). Barcelona: Ajuntament de Bellpuig – Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002, p. 97-102 i p. 178-196.

Armangué i Herrero, Joan: “Llegendes alguereses al Llegendari Popular Català (1926-1928)”. Dins Caterina Valriu i Joan Armangué (eds.): Els gèneres etnopoètics. Competència i actuació. Càller: Grup d’Estudis Etnopoètics – Arxiu de Tradicions de l’Alguer, 2007, p. 7-39.

Ciuffo, Antoni; Antoni Useri: “Folk-lore alguerés”. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 145 (febrer 1907): 49-60.

Clavellet, Ramon; Antoni Useri: Rondalles i cançons populars. A cura de Joan Armangué. L’Alguer: La Celere, 1996.

Scanu, Pasqual: Rondalles alguereses. Barcelona: Dalmau, 1985, p. 69–81.