Foto: La Ilustración Española y Americana, 1884.

Manuel Milà i Fontanals

Manuel Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1818 - Barcelona, 1884), llicenciat en Dret, doctorat en Filosofia i Lletres, catedràtic de literatura, crític literari i poeta.

Amb 9 anys es va traslladar a Barcelona amb la seva família. Va estudiar Filosofia al seminari de Barcelona i després al de Cervera. Posteriorment es va llicenciar en Dret als estudis generals de Barcelona. El 1845 es va llicenciar i doctorar en Filosofia i Lletres i l’any següent va guanyar la càtedra de literatura a la Universitat de Barcelona.

Va exercir un magisteri fecund com a catedràtic de la Universitat de Barcelona. Va publicar treballs importants, d’una novetat absoluta a la península Ibèrica, sobre la cançó tradicional catalana, la literatura trobadoresca i l’epopeia castellana. Simultàniament, es va dedicar a la crítica literària i també a la d’art, i a l’estudi de les literatures catalana, castellana, italiana, francesa, occitana, anglesa i alemanya. Cal remarcar, també, la seva activitat com a historiador de la literatura catalana medieval.

Va mantenir una actitud d’escassa convicció enfront de la Renaixença. Tanmateix, tot i les seves reticències davant l’ús literari del català, va presidir dues vegades els Jocs Florals (1859 i 1883) i hi va defensar l’exclusió del castellà. Entre 1861 i 1878 va presidir l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i va ser membre de la de Belles Arts i corresponent de l’Acadèmia de la Història i de l’Acadèmia Espanyola. Va desplegar, durant un bon nombre d’anys de la seva vida, grans esforços a favor de la recopilació i la revaloració de la poesia popular catalana.

L’interès de Milà per la literatura popular es remunta als anys trenta. Molt especialment a les dècades de 1850 a 1870, quan va efectuar diverses sortides per tal de recollir cançons; d’altres li van ser trameses per literats, erudits i amics personals. Els literats renaixentistes van prendre les seves Observaciones sobre la poesía popular (1853) com a punt de referència obligat per a llur posterior producció folklòrica.

Va publicar la primera notícia erudita sobre rondalles precedents de les terres catalanes a “Cuentos infantiles (rondallas) en Cataluña” (1853). Es tracta d’una notícia documental constituïda per vint-i-dos resums d’arguments rondallístics fets en castellà i acompanyats d’una presentació.

Redacció: Mercè Ferràs