Isidor Macabich

Isidor Macabich i Llobet (Eivissa, 1883 - Barcelona, 1973), eclesiàstic, erudit, periodista, historiador, folklorista i poeta.

Fill d’una família de classe mitjana de la ciutat d’Eivissa, va ingressar de molt jove al seminari diocesà i va ser ordenat sacerdot el 1907. Va ocupar durant molts d’anys el càrrec de canonge arxiver, la qual cosa li va donar accés a l’arxiu de la catedral d’Eivissa, que va poder estudiar a fons. Macabich va ser fonamentalment un historiador i els seus treballs sobre folklore i literatura popular s’han d’entendre com un apèndix de les seves investigacions historiogràfiques i responen, també, a la recerca d’una identitat cultural pròpia.

Com a compilador, va publicar el Romancer tradicional eivissenc (1954), un volumet que aplega 26 balades d’Eivissa i Formentera, 11 de les quals són reproduïdes del Romancer popular de la terra catalana (1893) de Marià Aguiló. Entre 1966 i 1967 va publicar els quatre volums de Historia de Ibiza, en què va recollir i refondre molts dels seus treballs anteriors. Al quart volum, que duu el subtítol de “Costumbrismo”, l’autor hi formula explícitament la seva idea que el folklore és un complement de la història pròpiament dita, una mena de crònica dels petits fets de la història. Hi adverteix també que li hauria agradat oferir els resultats d’un treball fet en equip, detallat i sistemàtic, però que no li ha estat possible fer-ho. Integren aquest volum 38 treballs, de llargada i de complexitat diversa que tracten sobre diversos aspectes de la literatura popular d’Eivissa i Formentera: parèmies, expressions i oracions; éssers demònics i aparicions, calendaris i horòscops, oracions i amulets, fantasmes i apareguts, ponts del diable i aparicions diabòliques; aportacions de caràcter comparatiu sobre versions de balades eivissenques i els romances espanyols respectius; treballs sobre cançoner en general en els quals hi constata i hi plany la pèrdua del costum de cantar i la imparable desaparició dels repertoris tradicionals; estudis sobre cançoner popular de temàtica profana i religiosa i sobre poetes orals; jocs populars; paremiologia i un recull de13 versions rondallístiques que Macabich presenta com a simples records d’infantesa, ja que la majoria procedeixen de les que li havia contat la seva àvia paterna.

L’aportació de Macabich a l’arreplega, la divulgació i l’estudi de la literatura popular de les Pitiüses aporta una visió de conjunt sense cap mena de sistematització i en la que es prioritza la divulgació per sobre del rigor científic, però no és gens negligible i encara avui resulta de consulta obligada.