Sara Llorens

Sara Llorens i Carreras (Lobos, Argentina, 1881 - Perpinyà, 1954), professora.

Va ser la quarta filla de Joan i Emília, un matrimoni català que va emigrar a Buenos Aires buscant prosperitat. L’any 1885 la família es va traslladar a Pineda de Mar i, posteriorment, a Barcelona. Va cursar els estudis de primària a l’Escola Normal de Barcelona i va començar els estudis a l’Escola Llotja de Belles Arts i Conservatori. Un any després, es va matricular a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona on va conèixer Rossend Serra i Pagès que la va introduir en el món del folklore.

Va impartir classes a l’Escola d’Institutrius i Altres Carreres per a la Dona el curs 1903-1904 i va fer diverses recerques folklòriques que es van veure interrompudes per les constants recaigudes causades per la tuberculosi que patia. La seva obra més representativa és El cançoner de Pineda. Amb l’esclat de la Guerra Civil es va exiliar a Argentina i, posteriorment, a Perpinyà (1949). Com a conseqüència de la guerra i l’exili, la seva biblioteca i arxiu van acabar dispersats i, en gran part, destruïts. Tot plegat va fer que molts dels seus treballs quedessin inèdits.

Cap al 1915 va engegar un projecte consistent en la publicació del Rondallari de Pineda però la seva malaltia li va impedir acabar-lo. Josefina Roma va editar aquest recull de rondalles inèdites i el va publicar, l’any 2006, amb una introducció i un estudi propis.

Redacció: Mercè Ferràs

Publicacions d'interès folklòric

1992. El cançoner de Pineda. Barcelona: Alta Fulla.

2006. Rondallari de Pineda. A cura de Josefina Roma. Il·lustracions de Waldesca Santana. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.

Estudis sobre l'obra folklòrica

Pujadas, Joan: Àlbum Sara Llorens. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar, 2004.

Pujadas, Joan: Sara Llorens. Epistolari (1901-1954). Barcelona: Fundació Pere Coromines, 2004.

Ferrer i Costa, Josep; Joan Marquès Pujadas: "Sara Llorens, el folklore a la sang". Revista de Catalunya núm. 202 (gener 2005): 104-116.