
Andreu Ferrer i Ginard
Andreu Ferrer i Ginard (Artà, 1887 –
Palma, 1975), mestre, folklorista, editor i músic.
Inicià els estudis al convent del frares
franciscans d’Artà, on adquirí una formació humanística i musical que després
va consolidar a l’Escola Normal de Palma, on obtingué el títol de mestre de
primària. Conegué Antoni M. Alcover i fou col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear. Amb
només 19 anys li adjudicaren la plaça de mestre nacional a la localitat
menorquina d’Es Migjorn Gran, on -amb l’ajut de l’alumnat- s’inicià en la
recollida de documentació folklòrica i hi conegué el metge i folklorista
Francesc Camps i Mercadal, amb qui promogué iniciatives culturals i socials. El
1912, sota el títol “Recull de folklore menorquí” presentà un extens corpus de
materials folklòrics al concurs convocat per l’Ateneu de Maó i obtingué el
segon premi. Aquests materials es publicaren al llarg dels anys de forma
parcial i dispersa. El 1914 inicià la col·lecció “Folklore de Menorca”, en la
qual publicà diversos volums de rondalles, cançons i costums de l’illa. Entre
1922 i 1928 fundà i dirigí la revista sobre folklore Tresor dels Avis. Es tractava d’un projecte ambiciós, actiu i
pensat per a funcionar mitjançant col·laboradors que fossin alhora subscriptors
i recercadors de materials folklòrics. A tal efecte, constituí el grup “Amics
de la Tradició Popular” que -tot seguint unes instruccions prèvies- recopilaven
materials i els trametien a la revista, que els classificava i publicava.
Ferrer tenia un gran interès a aconseguir establir un sistema útil i pràctic de
catalogació de documents folklòrics. La revista assolí una qualitat molt
remarcable i va tenir difusió a Catalunya, però - malgrat l’interès de
l’editor- no va ser viable econòmicament i després de sis anys es deixà de
publicar. Però Ferrer va continuar amb la seva activitat incansable: dirigí el
setmanari Llevant en el qual el
folklore hi tenia una presència notable, col·laborà en les missions de recerca
de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Balears, en el projecte del Llegendari
Popular Català -per al qual compilà un extens recull de llegendes de les Balears-,
participà en l’Associació per la Cultura de Mallorca, dirigí el setmanari La veu de Mallorca, etc. Després d’un
període d’incertesa provocat per les depuracions de mestres durant la Guerra
Civil, reprengué les seves iniciatives culturals, encara que en un context
advers. El 1954 inicià una secció de folklore a la revista Cort i el 1959 va promoure la Fundació Tresor dels Avis, amb la
finalitat de crear un arxiu folklòric i bibliogràfic de les Balears i edità un
“Bolletí informatiu” encaminat a potenciar la recollida i sistematizació de
materials. Fins als últims anys de la seva vida treballà en aquest projecte,
que mai no es consolidà.
Redacció: Caterina Valriu
1914. Rondaies de Menorca recollides i anotades. Vol
1. Ciutadella: Impremta de Viuda de Salvador Fábregas. Folklore Balear 1; 2a
ed.: Rondaies de Menorca. 2 vol. Pròleg
per Francesc de B. Moll. Menorca: Edicions Nura. Col·lecció Ahir i avui 3 i 7,
1984; reimpressió 1993: Edicions Nura – Editorial Sicoa; edició facsímil de la
de 1914: Miquel A. Anglada Marquès, Ed. (Col·lecció Jamma 12), s.l. 2017.
1922. Cançonetes menorquines recollides i anotades
per Andreu Ferrer Ginart. Artà: Tip. Cat. de A. Ferrer Ginart. Folklore
Balear 2; 2a edició: Cançonetes
menorquines. Pròleg d’Andreu Ferrer Artigues. Ciutadella: Nura, 1981.
1927. Ethologia de Menorca: o sien costums i
preocupacions que se conserven en aquesta illa. Artà: Tip. Cat. de A. Ferrer
Ginart. Folklore Balear 3; 2a edició: Etologia
de Menorca. Introducció de Miquel Àngel Marquès. Ciutadella: Col·lectiu
Folklòric de Ciutadella. Quaderns de Folklore 70: 2002.
1965. Folklore balear. Palma: Ediciones Cort.
1995. Costumbres de nuestra tierra.
Folklore balear. Pròleg de Gabriel Llompart. Palma: Edicions Cort.
2009. Llegendes de les Balears. Edició a cura de Josep Massot. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de
Montserrat.
(s.d.). Rondaies populars de diferents autors i païssos arretglades al
mallorquí vulgar. Volum 1. Artà: Tip. Cat. de A. Ferrer.
Selecció
de textos de l’autor
“Dins s’hort hi tenien sembrat un bon planter d’alfabreguera que era
ben polit i ben alt. Era en s’estiu i perquè no s’assecàs el ‘vien de regar
cada dia a mitjanit. Elles tres van fer uns pactes d’aixecar-se una vegada per
hom a regar-la perquè no fos tan cansat per una tota sola.
Així ho feren: cada una, es dia que li pertocava, va anà a regar-la, i
es dia que tocà a n’Espardenyeta,
aquesta s’aixeca en camisa i se’n va dins s’hort. Se posa a regar s’alfabreguera
i va veure que el rei que estava fumant amb una bona pipa ben llarga assegut
damunt sa paret de s’hort i li va dir:
-Sa jove, me sabríeu dir quants d’ulls tenen aquestes alfabregueres?
-Quan vostè m’haurà dit quantes estrelles hi ha al cel jo li diré
quants d’ulls tenen aquestes alfàbegues -va respondre ben xalesta
n’Espardenyeta, i de veres va sortir de dins s’hort, i cap al llit s’ha dit.”
(“N’Espardenyeta”. Dins Rondaies de Menorca.
Menorca: Edicions Nura – Editorial Sicoa, 1993, p. 65-66).
“Mas, para lograr que todos los interesados por la salvación y productividad del acervo cultural de nuestra región, se decidan a la conexión de los esfuerzos individuales, hay que conseguir aumentar el conocimiento del valor científico del Folklore, y la esencia, extensión, riqueza y encuadramiento de sus elementos.” (Folklore balear. Palma: Cort, 1965, p. 22).
“Así, todo ser substancial o accidental, todo sentimiento humano, toda
producción, toda expresión hablada, cantada o gesticulada, todo suceso, toda
acción, toda manifestación puede llegar a tener la consideración de folklórica
si en ellas o en su referencia concurren las características ya indicadas, esto
es: ser populares, inconscientes, anónimas y colectivas. Y como las poseen un
sinnúmero de proverbios, dichos, canciones, consejos, tradiciones, leyendas,
costumbres, creencias, supersticiones, juegos, entretenimientos, danzas, actitudes,
gestos, etc., o sea todo cuanto el pueblo guarda o retienen por habérselo
apropiado y lo expresa de una u otra forma, todo ello es del dominio del
Folklore.” (Folklore balear. Palma:
Cort, 1965, p. 23).
Coll Llompart, Margalida: La revista Tresor dels Avis (1922-1928).
Memòria, paraula i folklore. Proemi per Caterina Valriu. Manacor: Edicions Món de Llibres (Premis Ciutat de Manacor),
2015.
Coll Llompart, Margalida: “Menorca
en la revista Tresor dels Avis
(1922-1928)”. Dins Randa nº 74 (2015):
71-91.
Coll Llompart, Margalida: “El
recull de folklore menorquí (1912) d’Andreu Ferrer: font de materials inèdits”.
Dins Vergés, A. i V. Vidal (eds.). Etnopoètica:
arxius i materials inèdits, 2015, p. 111-126.
Miralles, Joan: “Conversa amb Don
Andreu Ferrer i Ginard”. Lluc nº 601
(abril, 1971): 93-96.
Sans, Natàlia: “Andreu Ferrer: les
cançons amb música”. Revista de Menorca,
nº 86-2 (2002): 59-66.
Valriu, Caterina: “Imbricacions
entre la llegenda i la balada: el cas del Comte Mal”. Dins Paraula viva: articles sobre literatura oral. Barcelona:
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, p. 227-286.
Valriu, Caterina : “Les llegendes de les Balears d’Andreu
Ferrer: temàtica i tipologies narratives”. Bolletí
de la Societat Arqueològica Lul·liana nº 71 (2015): 247-257.