Andreu Ferrer i Ginard

Andreu Ferrer i Ginard (Artà, 1887 – Palma, 1975), mestre, folklorista, editor i músic.

Home treballador i inquiet, desenvolupà diverses tasques professionals al llarg de la seva vida i s’implicà en nombrosos projectes. Fou mestre, activista social, promotor cultural, editor i impressor, articulista i director de publicacions periòdiques, organista i, molt especialment, folklorista. D’ideologia conservadora, catòlica i regionalista, sempre es va sentir compromès amb la cultura del seu país.

Inicià els estudis al convent del frares franciscans d’Artà, on adquirí una formació humanística i musical que després va consolidar a l’Escola Normal de Palma, on obtingué el títol de mestre de primària. Conegué Antoni M. Alcover i fou col·laborador del Diccionari Català-Valencià-Balear. Amb només 19 anys li adjudicaren la plaça de mestre nacional a la localitat menorquina d’Es Migjorn Gran, on -amb l’ajut de l’alumnat- s’inicià en la recollida de documentació folklòrica i hi conegué el metge i folklorista Francesc Camps i Mercadal, amb qui promogué iniciatives culturals i socials. El 1912, sota el títol “Recull de folklore menorquí” presentà un extens corpus de materials folklòrics al concurs convocat per l’Ateneu de Maó i obtingué el segon premi. Aquests materials es publicaren al llarg dels anys de forma parcial i dispersa. El 1914 inicià la col·lecció “Folklore de Menorca”, en la qual publicà diversos volums de rondalles, cançons i costums de l’illa. Entre 1922 i 1928 fundà i dirigí la revista sobre folklore Tresor dels Avis. Es tractava d’un projecte ambiciós, actiu i pensat per a funcionar mitjançant col·laboradors que fossin alhora subscriptors i recercadors de materials folklòrics. A tal efecte, constituí el grup “Amics de la Tradició Popular” que -tot seguint unes instruccions prèvies- recopilaven materials i els trametien a la revista, que els classificava i publicava. Ferrer tenia un gran interès a aconseguir establir un sistema útil i pràctic de catalogació de documents folklòrics. La revista assolí una qualitat molt remarcable i va tenir difusió a Catalunya, però - malgrat l’interès de l’editor- no va ser viable econòmicament i després de sis anys es deixà de publicar. Però Ferrer va continuar amb la seva activitat incansable: dirigí el setmanari Llevant en el qual el folklore hi tenia una presència notable, col·laborà en les missions de recerca de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya a les Balears, en el projecte del Llegendari Popular Català -per al qual compilà un extens recull de llegendes de les Balears-, participà en l’Associació per la Cultura de Mallorca, dirigí el setmanari La veu de Mallorca, etc. Després d’un període d’incertesa provocat per les depuracions de mestres durant la Guerra Civil, reprengué les seves iniciatives culturals, encara que en un context advers. El 1954 inicià una secció de folklore a la revista Cort i el 1959 va promoure la Fundació Tresor dels Avis, amb la finalitat de crear un arxiu folklòric i bibliogràfic de les Balears i edità un “Bolletí informatiu” encaminat a potenciar la recollida i sistematizació de materials. Fins als últims anys de la seva vida treballà en aquest projecte, que mai no es consolidà.

La tasca d’Andreu Ferrer fou extensa, abnegada, tenaç i escrupolosa. La seva formació en teoria del folklore era sòlida i va estar en contacte amb destacats folkloristes i musicòlegs de l’època, entre els que destacaríem Baltasar Samper -amb qui compartí moltes jornades de treball de camp per a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya- i Joan Amades i Rossend Serra i Pagès, als qui aportà materials i amb els que intercanvià articles. El seu interès per les tradicions populars es va mantenir al llarg de tota la vida, però les dificultats de treballar des de la perifèria, les obligacions professionals i familiars i la duresa del període polític que li va tocar viure, amb la guerra i la repressió posterior, li dificultaren la feina. A la seva mort, el llegat es va dispersar i actualment es treballa per a reunir, divulgar i consolidar les seves aportacions, molt estimables i abundoses, al nostre folklore.

Redacció: Caterina Valriu

Publicacions d'interès folklòric

1914. Rondaies de Menorca recollides i anotades. Vol 1. Ciutadella: Impremta de Viuda de Salvador Fábregas. Folklore Balear 1; 2a ed.: Rondaies de Menorca. 2 vol. Pròleg per Francesc de B. Moll. Menorca: Edicions Nura. Col·lecció Ahir i avui 3 i 7, 1984; reimpressió 1993: Edicions Nura – Editorial Sicoa; edició facsímil de la de 1914: Miquel A. Anglada Marquès, Ed. (Col·lecció Jamma 12), s.l. 2017.

1922. Cançonetes menorquines recollides i anotades per Andreu Ferrer Ginart. Artà: Tip. Cat. de A. Ferrer Ginart. Folklore Balear 2; 2a edició: Cançonetes menorquines. Pròleg d’Andreu Ferrer Artigues. Ciutadella: Nura, 1981.

1927. Ethologia de Menorca: o sien costums i preocupacions que se conserven en aquesta illa. Artà: Tip. Cat. de A. Ferrer Ginart. Folklore Balear 3; 2a edició: Etologia de Menorca. Introducció de Miquel Àngel Marquès. Ciutadella: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella. Quaderns de Folklore 70: 2002.

1965. Folklore balear. Palma: Ediciones Cort.

1995. Costumbres de nuestra tierra. Folklore balear. Pròleg de Gabriel Llompart. Palma: Edicions Cort.

2009. Llegendes de les Balears. Edició a cura de Josep Massot. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

(s.d.). Rondaies populars de diferents autors i païssos arretglades al mallorquí vulgar. Volum 1. Artà: Tip. Cat. de A. Ferrer.

Selecció de textos de l’autor

“Dins s’hort hi tenien sembrat un bon planter d’alfabreguera que era ben polit i ben alt. Era en s’estiu i perquè no s’assecàs el ‘vien de regar cada dia a mitjanit. Elles tres van fer uns pactes d’aixecar-se una vegada per hom a regar-la perquè no fos tan cansat per una tota sola.

Així ho feren: cada una, es dia que li pertocava, va anà a regar-la, i es dia que tocà a n’Espardenyeta, aquesta s’aixeca en camisa i se’n va dins s’hort. Se posa a regar s’alfabreguera i va veure que el rei que estava fumant amb una bona pipa ben llarga assegut damunt sa paret de s’hort i li va dir:

-Sa jove, me sabríeu dir quants d’ulls tenen aquestes alfabregueres?

-Quan vostè m’haurà dit quantes estrelles hi ha al cel jo li diré quants d’ulls tenen aquestes alfàbegues -va respondre ben xalesta n’Espardenyeta, i de veres va sortir de dins s’hort, i cap al llit s’ha dit.” (“N’Espardenyeta”. Dins Rondaies de Menorca. Menorca: Edicions Nura – Editorial Sicoa, 1993, p. 65-66).

“Mas, para lograr que todos los interesados por la salvación y productividad del acervo cultural de nuestra región, se decidan a la conexión de los esfuerzos individuales, hay que conseguir aumentar el conocimiento del valor científico del Folklore, y la esencia, extensión, riqueza y encuadramiento de sus elementos.” (Folklore balear. Palma: Cort, 1965, p. 22).

“Así, todo ser substancial o accidental, todo sentimiento humano, toda producción, toda expresión hablada, cantada o gesticulada, todo suceso, toda acción, toda manifestación puede llegar a tener la consideración de folklórica si en ellas o en su referencia concurren las características ya indicadas, esto es: ser populares, inconscientes, anónimas y colectivas. Y como las poseen un sinnúmero de proverbios, dichos, canciones, consejos, tradiciones, leyendas, costumbres, creencias, supersticiones, juegos, entretenimientos, danzas, actitudes, gestos, etc., o sea todo cuanto el pueblo guarda o retienen por habérselo apropiado y lo expresa de una u otra forma, todo ello es del dominio del Folklore.” (Folklore balear. Palma: Cort, 1965, p. 23).

Estudis sobre l'obra folklòrica

Coll Llompart, Margalida: La revista Tresor dels Avis (1922-1928). Memòria, paraula i folklore. Proemi per Caterina Valriu. Manacor: Edicions Món de Llibres (Premis Ciutat de Manacor), 2015.

Coll Llompart, Margalida: “Menorca en la revista Tresor dels Avis (1922-1928)”. Dins Randa nº 74 (2015): 71-91.

Coll Llompart, Margalida: “El recull de folklore menorquí (1912) d’Andreu Ferrer: font de materials inèdits”. Dins Vergés, A. i V. Vidal (eds.). Etnopoètica: arxius i materials inèdits, 2015, p. 111-126.

Miralles, Joan: “Conversa amb Don Andreu Ferrer i Ginard”. Lluc nº 601 (abril, 1971): 93-96.

Sans, Natàlia: “Andreu Ferrer: les cançons amb música”. Revista de Menorca, nº 86-2 (2002): 59-66.

Valriu, Caterina: “Imbricacions entre la llegenda i la balada: el cas del Comte Mal”. Dins Paraula viva: articles sobre literatura oral. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2008, p. 227-286.

Valriu, Caterina : “Les llegendes de les Balears d’Andreu Ferrer: temàtica i tipologies narratives”. Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana nº 71 (2015): 247-257.