Foto: Sebastià Farnés amb els seus nets Maria Aurèlia i Jordi Capmany. Font: URV

Sebastià Farnés i Badó

Sebastià Farnés i Badó (Sant Feliu de Codines, 1854 - Barcelona, 1934), llicenciat en Dret Administratiu, Civil i Canònic, periodista, escriptor i activista polític.

Als 15 anys es va traslladar a Barcelona, on va cursar les primeres lletres i estudis de batxillerat al col·legi de Sant Lluís i els de Dret a la Universitat de Barcelona. El 1878 es va llicenciar en Dret Administratiu i l’any següent ho va fer en Dret Civil i Canònic. Posteriorment va continuar els estudis a Madrid, on va cursar el doctorat.

Durant 10 anys va exercir la seva professió d’advocat, ocupant-se sobretot d’afers criminals. Paral·lelament, va desenvolupar una notable activitat periodística col·laborant en diverses publicacions catalanistes com ara el Diari Català o La Renaixensa. Va actuar en quasi totes les associacions catalanistes, fent conferències o exercint algun càrrec, i va ser un dels fundadors de l’Orfeó Català, la Lliga de Catalunya i la Unió Catalanista. Les seves aportacions al foment i l’ensenyament de la taquigrafia van ser molt notables i en va publicar diversos treballs. Pel que fa a la producció literària, va conrear la novel·la, el conte i es va interessar per la paremiologia.

A partir de 1893 va abandonar l’activitat política per dedicar-se al folklore. Va ser un incansable investigador de les cançons, les parèmies i les tradicions orals populars catalanes. Les seves investigacions i recuperacions el van situar al capdavant dels escriptors i estudiosos del folklore, de tal manera que totes les seves narracions, apòlegs, faules i llegendes van ser traduïdes al castellà. El seu meritori treball va culminar el 1913 amb la publicació de l’Assaig de paremiologia catalana comparada, pas previ a la publicació completa d’aquesta magna obra sobre paremiologia que va veure la llum de manera pòstuma (1992-99).

Redacció: Mercè Ferràs