Pep Coll i Martí
Pep Coll i Martí (Pessonada, 1949), licenciado
en Filosofía, profesor de Lengua y Literatura Catalanas, escritor y articulista
de prensa.
Hijo de padres campesinos, fue a la escuela de
Pessonada y después al Seminario de la Seu d'Urgell, donde cursó los estudios
de Humanidades. Más adelante, se licenció en Filosofía en la Universidad de
Barcelona.
Durante su vida ha compaginado la enseñanza de
la literatura con su afición por el excursionismo. Su carrera literaria se
inició en la década de los 70 con la creación, primero, de la revista
pallarense Escudella (1977) y, después, con la fundación del Centro de
Estudios del Pallars (1987). Aunque el género que más ha conreado es la novela,
también se ha interesado por el estudio, sobre el terreno, del dialecto
pallarense y por la tradición popular. Actualmente trabaja, desde 1980, como
profesor de Lengua y Literatura Catalanas en el Instituto Màrius Torres de Lérida
y colabora de forma habitual como columnista en los periódicos El Periódico
y Segre y como articulista en algunas revistes.
A partir de los años 70 empezó a interesarse por
el folclore. En un primer momento se centró sobre todo en el dialecto
pallarense y, más adelante, en las historias antiguas, que lo llevan a recorrer
los pueblos de los Pirineos en busca de narraciones tradicionales, ya sean
leyendas, fábulas, chistes o anécdotas. Consciente de la colonización cultural
que sufre el mundo de la fantasía infantil, recrea y adapta algunos mitos
pirenaicos para los más jóvenes.
Redacció: Mercè Ferràs i Sílvia Veà
1986. Quan Judes
era fadrí i sa mare festejava. Barcelona: Edicions del Mall; RBA La
Magrana, 2001. Tremp: Garsineu, 2018.
1993. Muntanyes
maleïdes. Barcelona: Columna (3ª ed. 2002). Barcelona: Labutxaca, 2009.
1996. Viatge al
Pirineu fantàstic. Barcelona: Columna.
2003. El rei de
la Val d’Aran. Barcelona: Empúries.
2006. Mentre el
món serà món. Barcelona: Empúries.
2008. La nit que
la muntanya va baixar al riu. Barcelona: La Galera; Llegendes d'arreu de Catalunya. Barcelona: La Galera; reedició de La nit que la muntanya va baixar al riu:
2012.
2010. Guia dels
indrets mítics i llegendaris del Pallars Sobirà. Lleida: París Edicions.
2012. Guia dels
indrets mítics i llegendaris de la Ribagorça romànica. Valls: Cossetània.
2012. Llegendes
d’arreu de Catalunya, Barcelona: La Galera.
2015.
Guia dels
indrets mítics i llegendaris del Pallars Jussà. Valls: Cossetània.
2016. Les
millors històries de rius, llacs, estanys i gorgues dels dos costats del
Pirineu i de la Catalunya Vella. [amb altres autors]. La Bisbal
d'Empordà: Sidillà Edicions.
Selecció
de textos de l’autor
“Un any, la vetlla de Sant Joan, dues xiquetes de
Taüll –una de cal Conte i l’altra de Benita–, guardaven les vaques dels prats
de vora de la Ribera. A bocafoscant, després de tancar les bèsties a la borda
del Conte, van agafar el camí de tornada al poble. Tot i que ja fosquejava, van
veure una gran estesa de roba blanca, neta i espurlent com la primera neu de
novembre. Era la bugada que les encantàries començaven a estendre, tan aviat
com es colava el sol aquella aquella tarda. Una de les mosses els va poder
prendre una tovallola, l’altra els va estirar una coixinera.
Una encantària que estava a l’aguait, va empaitar les
lladregotes pel camí del Plano. Una mica més avall, al Pla de l’Ermita, gairebé
ja havia aconseguit d’atrapar-les. Poc després, les xiquetes van travessar el
barranc de Ribolasella, xipollejant amb els peus pel mig dels tolls.
L’encantària s’aturà a l’altre cantó del torrent.
–Ja teniu sort que no puc passar aigua, que si no, a
fe de món que us en recordaríeu d’aquestes mans! –va cridar amb veu
amenaçadora. I afegí–: Mentre guardeu aquestes peces de roba, casa vostra
continuarà tal com ara és. No us fareu ni més pobres, ni més rics!” (“Les
encantàries de Taüll”. Dins Muntanyes
maleïdes. Barcelona: Empúries, 1994)
Domínguez, Lourdes: “Pep Coll: La literatura popular
és com la literatura infantil de la humanitat”. Avui Cultura (18 d’abril de 2002): 1-3.
Solé, Diana; J. M. Barea: “El que és més universal és
la rondalla occidental”. Avui Cultura (21 de desembre de 2006): 8.