Jordi Pere Cerdà
Seudónimo de Antoni Cayrol (Sallagosa,
1920-2011), poeta, narrador, dramaturgo, activista cultural y político.
Hijo de una familia de campesinos y carniceros,
creció inmerso en el ambiente rural de su comarca y entre dos culturas: la
culta oficial, francesa, y la de casa, catalana. Estudió el bachillerato en
Perpiñán. A los 14 años descubrió la poesía catalana y hacia los 20 tuvo
contactos con poetas parisinos. Su formación es autodidacta, forjada con
múltiples y variadas lecturas, nutrida con relaciones con diversos
intelectuales y marcada por su militancia comunista.
Durante su vida compaginó el trabajo de escritor
con los oficios de carnicero (a Sallagosa, hasta 1960) y el de librero (en
Perpiñán, hasta 1976). Su trayectoria personal siempre estuvo basada en el
compromiso con su tiempo histórico: político (desde la lucha como miembro de la
Resistencia, del 1942 al 1944, hasta su nombramiento como alcalde en Sallagosa
el 1953), social (defendiendo que el intelectual tiene que producir en la
sociedad donde vive y para su gente) y cultural (impulsando todo tipo de
actividades en la Cataluña del Norte: teatro, cine-club itinerante,
conferencias, entidades y revistas).
Su interés por el folclore se inició entre los
años 40 y 50, cuando descubrió el cancionero popular. En aquel tiempo escribió
bastante sobre sus dictaires de canciones, analizando el carácter, la
persona y la formación. Reunió mucho material musical, que archivó, clasificó y
estudió. Su atracción por la temática popular se manifestó también en artículos
dispersos sobre aspectos como las tradiciones, las danzas, los romances, los
tacos, los sobrenombres y motivos, los dichos, etc. en La Tramontane
(1946-56), Sant Joan y Barres (1961) y L’Almanac català del Rosselló (1974-80).
El 1961 publicó las Contalles de Cerdanya, que el autor vivió como la primera experiencia de escritura en
prosa, desde un planteamiento de respecto a aquello que pertenece a la
comunidad y la decisión de elaboración literaria.
Redacció: Josep M. Pujol, Marie Grau i Martine Berthelot
Llibres
1961. Contalles de Cerdanya (presentació per Albert Manent). Barcelona: Barcino; 2ª ed.: Contalles de Cerdanya. Perpinyà: Sant Joan i Barres, 1977; 3ª ed. augmentada: La dona d’aigua del Lanós: Contalles de Cerdanya. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2001.
2016. Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló (edició de Jordi Julià i Pere Ballart). Barcelona: Editorial Mediterrània. 179 p.; 2 CD.
Articles
Dispersos a La Tramontane (1946-1956), Sant Joan i Barres (1961), Almanac Català del Rosselló (1974-80).
La vida dels pastors segons la cançó popular [text revisat de la conferència llegida el 1961]. Société agricole, scientifique et littéraire, vol. 94, p. 51-87.
Pròleg a: Gasch, Quim i Sol. Contes de Cerdanya, [Puigcerdà], Institut d'Estudis Ceretans, Amics de Cerdanya, 1996 , p. 7-15.
L'eau, notre miroir. Conflent, 1994, 191, p. 74-77
Selecció de textos de l'autor
«El que he recollit es trobava gairebé sempre reduït a escorrialles, i només el canemàs mig desfet, i encara, m’ha pogut servir. Tres “casos” […] foren trets d’una sola frase que recordo de la meva infància […] Els altres casos que resten, els he salvats després d’una tria esporgadora, sia per llur caràcter cerdà […] sia, encara, per l’originalitat que presenten enfront de les variants, recollides en altres bandes, i regularment, per Joan Amades i Antonin Perbosc.» (Contalles de Cerdanya, introducció de l’edició de 1961: 9-10)
«La recerca de tradició oral, que vaig imposar-me, corresponia a una necessitat intel·lectual. Havia d’autentificar als ulls del públic, i en particular el que em vorejava de més a prop, els intel·lectuals d’idees avançades del sendemà de la guerra, havia de demostrar la part viva, rica –activa en el sentit de provocació moral– que demorava amagada a sota l’actualitat social, econòmica i política.» (3ª edició de les Contalles, 2001: 10-11)
«Anar a cercar la cançó era una operació que ressortia de la pràctica del psiquisme, però ni jo en tenia esment, ni els meus sofrents tampoc. Entràvem de primer en un lloc amarat de sentiment, el record de la infància, el jardí florit d'una o dues cançons que havien romàs vives, en un racó de la memòria. Cada una anava lligada a una persona, a un fet, a una situació i a l'emotivitat que l'envoltava. Al cap d'unes dues o tres experiències anaven pujant noves cançons, nous aires, tan afilerats en la memòria, que el cantant havia de recomençar a la primera paraula quan jo perdia la tira. Hi ha alguns cants que han arribat a flor de vida durant l'espai d'uns segons, i s'han enfondit inexorablement, altra vegada, dins la mar de l'inconegut.» (Cant alt, p. 71)
«La cultura oral guarda un valor. Suposo que el guardarà sempre; és la part de meravellós que renovella la memòria inicial. La memòria que parla va a somoure el pinyó més fondo de l’esforç de l’humà per entendre el perquè del seu viure, el perquè li obria el camí del saber, a primeries del món: escoltar la veu !» (Pròleg a: Gasch, Quim i Sol, 1996, p. 7)
1961. Contalles de Cerdanya (presentació per Albert Manent). Barcelona: Barcino; 2ª ed.: Contalles de Cerdanya. Perpinyà: Sant Joan i Barres, 1977; 3ª ed. augmentada: La dona d’aigua del Lanós: Contalles de Cerdanya. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2001.
2016. Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló (edició de Jordi Julià i Pere Ballart). Barcelona: Editorial Mediterrània. 179 p.; 2 CD.
Articles
Dispersos a La Tramontane (1946-1956), Sant Joan i Barres (1961), Almanac Català del Rosselló (1974-80).
La vida dels pastors segons la cançó popular [text revisat de la conferència llegida el 1961]. Société agricole, scientifique et littéraire, vol. 94, p. 51-87.
Pròleg a: Gasch, Quim i Sol. Contes de Cerdanya, [Puigcerdà], Institut d'Estudis Ceretans, Amics de Cerdanya, 1996 , p. 7-15.
L'eau, notre miroir. Conflent, 1994, 191, p. 74-77
Selecció de textos de l'autor
«El que he recollit es trobava gairebé sempre reduït a escorrialles, i només el canemàs mig desfet, i encara, m’ha pogut servir. Tres “casos” […] foren trets d’una sola frase que recordo de la meva infància […] Els altres casos que resten, els he salvats després d’una tria esporgadora, sia per llur caràcter cerdà […] sia, encara, per l’originalitat que presenten enfront de les variants, recollides en altres bandes, i regularment, per Joan Amades i Antonin Perbosc.» (Contalles de Cerdanya, introducció de l’edició de 1961: 9-10)
«La recerca de tradició oral, que vaig imposar-me, corresponia a una necessitat intel·lectual. Havia d’autentificar als ulls del públic, i en particular el que em vorejava de més a prop, els intel·lectuals d’idees avançades del sendemà de la guerra, havia de demostrar la part viva, rica –activa en el sentit de provocació moral– que demorava amagada a sota l’actualitat social, econòmica i política.» (3ª edició de les Contalles, 2001: 10-11)
«Anar a cercar la cançó era una operació que ressortia de la pràctica del psiquisme, però ni jo en tenia esment, ni els meus sofrents tampoc. Entràvem de primer en un lloc amarat de sentiment, el record de la infància, el jardí florit d'una o dues cançons que havien romàs vives, en un racó de la memòria. Cada una anava lligada a una persona, a un fet, a una situació i a l'emotivitat que l'envoltava. Al cap d'unes dues o tres experiències anaven pujant noves cançons, nous aires, tan afilerats en la memòria, que el cantant havia de recomençar a la primera paraula quan jo perdia la tira. Hi ha alguns cants que han arribat a flor de vida durant l'espai d'uns segons, i s'han enfondit inexorablement, altra vegada, dins la mar de l'inconegut.» (Cant alt, p. 71)
«La cultura oral guarda un valor. Suposo que el guardarà sempre; és la part de meravellós que renovella la memòria inicial. La memòria que parla va a somoure el pinyó més fondo de l’esforç de l’humà per entendre el perquè del seu viure, el perquè li obria el camí del saber, a primeries del món: escoltar la veu !» (Pròleg a: Gasch, Quim i Sol, 1996, p. 7)
Cerdà, Jordi
Pere: “Nota preliminar” dins Contalles de Cerdanya. Barcelona:
Barcino, 1961, p. 9-10.
Cerdà, Jordi Pere: Cant alt: autobiografia literària. Barcelona: Curial, 1988.
Luna-Batlle, Xavier: “Les Contalles de Cerdanya de Jordi Pere Cerdà dins la tradició rondallística catalana”. Dins C. Carrera [et al.]. Actes del col·loqui Jordi Pere Cerdà: literatura societat frontera. Perpinyà/Abadia de Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Presses Universitaires de Perpignan/Grup Català d’Estudis Rossellonesos, 2004.
Marquès Meseguer, Josep Samuel. Espai i identitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà. Una geografia literària cerdaniana. Tesi de doctorat inèdita, Universitat Jaume 1er, capítol 3, p. 179-207, València, 2018.
Morvay, Károly. Els bons usos es perden: petit diccionari fraseològic cerdanià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012
Selecció de textos sobre l'autor
«L’estudi dels textos rondallístics de Cayrol és ben interessant des del punt de vista literari perquè, en contrast amb les altres experiències de replega rondallística, les de Jordi Pere Cerdà s’han de situar entre les que estan més elaborades literàriament: no són un simple recull de la tradició oral amb els retocs imprescindibles per a donar-li la faiçó necessària que demana la llengua escrita. [...] Per altra banda, J.P. Cerdà adopta unes solucions literàries de viabilitat general, a més de ser naturals en el dialecte septentrional per haver-les conservades enfront d’altres territoris en què ha desaparegut la llengua parlada.» (Luna-Batlle, 2004, p. 17 i 26)
«L’aprenentatge etnopoètic endinsava Cerdà en la terra on havia crescut; allà hi trobava ‘l’emoció verge’ de redescobrir ‘la innocència, la puresa’ de la ‘cançó popular’ estimada durant la seua infància. El fet que les cançons haguessin ‘tocat la nostra orella’, evidenciava el caràcter oral de la tradició retrobada ‘dins dels segles’ i transmesa generació rere generació.» (J. Marquès, 2018, p. 189)
«Cal matisar que la recreació literària del folklore en l’obra de Cerdà sovint es convertí més en una necessitat que no pas en una voluntat per part d’un autor que, en efecte, s’hagués estimat més aturar la seua labor en la recol·lecció i la transcripció pròpies del folklorista. Com apuntàvem més amunt, els condicionants socials i lingüístics de la Catalunya del Nord ocasionaren que el material folklòric que trobà Cerdà fos força reduït, ja que era en una fase molt avançada d’oblit per part de les persones informants. Aquest fet no és tan acusat en les cançons com ho és, sobretot, en les rondalles o cassos que pogué aplegar, recreades en les Contalles de Cerdanya (1961) i ampliades en La Dona d’aigua de Lanós.» (J. Marquès, 2018, p. 191-192)
Cerdà, Jordi Pere: Cant alt: autobiografia literària. Barcelona: Curial, 1988.
Luna-Batlle, Xavier: “Les Contalles de Cerdanya de Jordi Pere Cerdà dins la tradició rondallística catalana”. Dins C. Carrera [et al.]. Actes del col·loqui Jordi Pere Cerdà: literatura societat frontera. Perpinyà/Abadia de Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Presses Universitaires de Perpignan/Grup Català d’Estudis Rossellonesos, 2004.
Marquès Meseguer, Josep Samuel. Espai i identitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà. Una geografia literària cerdaniana. Tesi de doctorat inèdita, Universitat Jaume 1er, capítol 3, p. 179-207, València, 2018.
Morvay, Károly. Els bons usos es perden: petit diccionari fraseològic cerdanià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012
Selecció de textos sobre l'autor
«L’estudi dels textos rondallístics de Cayrol és ben interessant des del punt de vista literari perquè, en contrast amb les altres experiències de replega rondallística, les de Jordi Pere Cerdà s’han de situar entre les que estan més elaborades literàriament: no són un simple recull de la tradició oral amb els retocs imprescindibles per a donar-li la faiçó necessària que demana la llengua escrita. [...] Per altra banda, J.P. Cerdà adopta unes solucions literàries de viabilitat general, a més de ser naturals en el dialecte septentrional per haver-les conservades enfront d’altres territoris en què ha desaparegut la llengua parlada.» (Luna-Batlle, 2004, p. 17 i 26)
«L’aprenentatge etnopoètic endinsava Cerdà en la terra on havia crescut; allà hi trobava ‘l’emoció verge’ de redescobrir ‘la innocència, la puresa’ de la ‘cançó popular’ estimada durant la seua infància. El fet que les cançons haguessin ‘tocat la nostra orella’, evidenciava el caràcter oral de la tradició retrobada ‘dins dels segles’ i transmesa generació rere generació.» (J. Marquès, 2018, p. 189)
«Cal matisar que la recreació literària del folklore en l’obra de Cerdà sovint es convertí més en una necessitat que no pas en una voluntat per part d’un autor que, en efecte, s’hagués estimat més aturar la seua labor en la recol·lecció i la transcripció pròpies del folklorista. Com apuntàvem més amunt, els condicionants socials i lingüístics de la Catalunya del Nord ocasionaren que el material folklòric que trobà Cerdà fos força reduït, ja que era en una fase molt avançada d’oblit per part de les persones informants. Aquest fet no és tan acusat en les cançons com ho és, sobretot, en les rondalles o cassos que pogué aplegar, recreades en les Contalles de Cerdanya (1961) i ampliades en La Dona d’aigua de Lanós.» (J. Marquès, 2018, p. 191-192)