Jordi Pere Cerdà
Jordi Pere Cerdà. Pseudònim d’Antoni Cayrol (Sallagosa, Alta Cerdanya, 4 de novembre de 1920 – Perpinyà, 11 de setembre de 2011). Poeta, dramaturg, narrador, llibreter, activista cultural i polític.Fill d’una família de ramaders i carnissers, va créixer immers en l’ambient rural de la seva comarca i entre dues cultures: l'escrita –francesa-, la de l'administració, de l'escola, del diari, dels llibres, i l'oral –catalana-, la del carrer i de casa. Als 14 anys, per raons de salut, va haver d'abandonar els estudis començats a l’institut de Perpinyà, i va tornar a Sallagosa, on va aprendre l'ofici dels pares alhora que llegia tant com podia (a la casa d'una àvia tenia a disposició tota una biblioteca francesa). El seu primer contacte amb l'escrit català data del 1937 amb "l'Almanac rossellonès, l'Almanac català", on hi havia poemes d'Edmund Brazès. La seva formació és autodidacta, forjada amb múltiples i variades lectures, afaiçonada amb relacions amb intel·lectuals diversos (catalans de l'altra banda, refugiats de la Guerra Civil Espanyola, francesos de vacances a Cerdanya, occitans) i marcada per la seva adhesió al Partit Comunista Francès i els contactes que aquest li obre en unes revistes parisenques.
Durant la seva vida va compaginar el treball d’escriptor amb els oficis de carnisser (a Sallagosa i Perpinyà fins a 1964) i el de llibreter (a Perpinyà, fins a 1976). La seva trajectòria personal sempre va estar basada en el compromís amb el seu temps històric: polític (resistència antifeixista, del 1942 al 1944, militant i elegit batlle comunista a Sallagosa en els anys 50), social (defensant que l’intel·lectual ha de produir en la societat on viu i per a la seva gent), i cultural (va animar un grup de teatre a la Cerdanya; fou un dels fundadors del GREC (Grup Rossellonès d'Estudis Catalans), va dirigir les revistes Sant-Joan i Barres i Almanac Català del Rosselló).
El seu interès pel folklore es va iniciar entre els anys 40 i 50, quan va descobrir el cançoner popular. Va recollir moltes cançons a la Cerdanya i al Conflent, i va dedicar una especial atenció a les seves dictaires, analitzant-ne el caràcter, la persona i la formació. Va reunir molt material musical i textual, que va quedar inèdit en gran part. La seva atracció per la temàtica popular es va manifestar també en articles dispersos sobre aspectes com les tradicions, les danses, els romanços, els renecs, els sobrenoms i motius, les dites, etc. a revistes com La Tramontane (1946-56), Sant Joan i Barres (1961) i Almanac Català del Rosselló (1974-80).
L'any 1961 va publicar les Contalles de Cerdanya, fet que va viure com la primera experiència d’escriptura en prosa, des d’un plantejament de respecte a allò que pertany a la comunitat i, alhora, a la decisió d’elaboració literària. L'any 2016, es van editar, a títol pòstum, Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló. Aquest llibre reuneix tot el treball de Cerdà sobre la cançó: la conferència «La vida dels pastors segons la cançó popular», el material (lletra de les cançons, estudis sobre les dictaires,…) que havia quedat sense publicar, i 43 de les 88 cançons recollides, tal com les havia cantat i gravat ell mateix en els anys 1990.
Redacció: Josep M. Pujol, Marie Grau i Martine Berthelot
Llibres
1961. Contalles de Cerdanya (presentació per Albert Manent). Barcelona: Barcino; 2ª ed.: Contalles de Cerdanya. Perpinyà: Sant Joan i Barres, 1977; 3ª ed. augmentada: La dona d’aigua del Lanós: Contalles de Cerdanya. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2001.
2016. Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló (edició de Jordi Julià i Pere Ballart). Barcelona: Editorial Mediterrània. 179 p.; 2 CD.
Articles
Dispersos a La Tramontane (1946-1956), Sant Joan i Barres (1961), Almanac Català del Rosselló (1974-80).
La vida dels pastors segons la cançó popular [text revisat de la conferència llegida el 1961]. Société agricole, scientifique et littéraire, vol. 94, p. 51-87.
Pròleg a: Gasch, Quim i Sol. Contes de Cerdanya, [Puigcerdà], Institut d'Estudis Ceretans, Amics de Cerdanya, 1996 , p. 7-15.
L'eau, notre miroir. Conflent, 1994, 191, p. 74-77
Selecció de textos de l'autor
«El que he recollit es trobava gairebé sempre reduït a escorrialles, i només el canemàs mig desfet, i encara, m’ha pogut servir. Tres “casos” […] foren trets d’una sola frase que recordo de la meva infància […] Els altres casos que resten, els he salvats després d’una tria esporgadora, sia per llur caràcter cerdà […] sia, encara, per l’originalitat que presenten enfront de les variants, recollides en altres bandes, i regularment, per Joan Amades i Antonin Perbosc.» (Contalles de Cerdanya, introducció de l’edició de 1961: 9-10)
«La recerca de tradició oral, que vaig imposar-me, corresponia a una necessitat intel·lectual. Havia d’autentificar als ulls del públic, i en particular el que em vorejava de més a prop, els intel·lectuals d’idees avançades del sendemà de la guerra, havia de demostrar la part viva, rica –activa en el sentit de provocació moral– que demorava amagada a sota l’actualitat social, econòmica i política.» (3ª edició de les Contalles, 2001: 10-11)
«Anar a cercar la cançó era una operació que ressortia de la pràctica del psiquisme, però ni jo en tenia esment, ni els meus sofrents tampoc. Entràvem de primer en un lloc amarat de sentiment, el record de la infància, el jardí florit d'una o dues cançons que havien romàs vives, en un racó de la memòria. Cada una anava lligada a una persona, a un fet, a una situació i a l'emotivitat que l'envoltava. Al cap d'unes dues o tres experiències anaven pujant noves cançons, nous aires, tan afilerats en la memòria, que el cantant havia de recomençar a la primera paraula quan jo perdia la tira. Hi ha alguns cants que han arribat a flor de vida durant l'espai d'uns segons, i s'han enfondit inexorablement, altra vegada, dins la mar de l'inconegut.» (Cant alt, p. 71)
«La cultura oral guarda un valor. Suposo que el guardarà sempre; és la part de meravellós que renovella la memòria inicial. La memòria que parla va a somoure el pinyó més fondo de l’esforç de l’humà per entendre el perquè del seu viure, el perquè li obria el camí del saber, a primeries del món: escoltar la veu !» (Pròleg a: Gasch, Quim i Sol, 1996, p. 7)
1961. Contalles de Cerdanya (presentació per Albert Manent). Barcelona: Barcino; 2ª ed.: Contalles de Cerdanya. Perpinyà: Sant Joan i Barres, 1977; 3ª ed. augmentada: La dona d’aigua del Lanós: Contalles de Cerdanya. Canet de Rosselló: Trabucaire, 2001.
2016. Cants populars de la Cerdanya i el Rosselló (edició de Jordi Julià i Pere Ballart). Barcelona: Editorial Mediterrània. 179 p.; 2 CD.
Articles
Dispersos a La Tramontane (1946-1956), Sant Joan i Barres (1961), Almanac Català del Rosselló (1974-80).
La vida dels pastors segons la cançó popular [text revisat de la conferència llegida el 1961]. Société agricole, scientifique et littéraire, vol. 94, p. 51-87.
Pròleg a: Gasch, Quim i Sol. Contes de Cerdanya, [Puigcerdà], Institut d'Estudis Ceretans, Amics de Cerdanya, 1996 , p. 7-15.
L'eau, notre miroir. Conflent, 1994, 191, p. 74-77
Selecció de textos de l'autor
«El que he recollit es trobava gairebé sempre reduït a escorrialles, i només el canemàs mig desfet, i encara, m’ha pogut servir. Tres “casos” […] foren trets d’una sola frase que recordo de la meva infància […] Els altres casos que resten, els he salvats després d’una tria esporgadora, sia per llur caràcter cerdà […] sia, encara, per l’originalitat que presenten enfront de les variants, recollides en altres bandes, i regularment, per Joan Amades i Antonin Perbosc.» (Contalles de Cerdanya, introducció de l’edició de 1961: 9-10)
«La recerca de tradició oral, que vaig imposar-me, corresponia a una necessitat intel·lectual. Havia d’autentificar als ulls del públic, i en particular el que em vorejava de més a prop, els intel·lectuals d’idees avançades del sendemà de la guerra, havia de demostrar la part viva, rica –activa en el sentit de provocació moral– que demorava amagada a sota l’actualitat social, econòmica i política.» (3ª edició de les Contalles, 2001: 10-11)
«Anar a cercar la cançó era una operació que ressortia de la pràctica del psiquisme, però ni jo en tenia esment, ni els meus sofrents tampoc. Entràvem de primer en un lloc amarat de sentiment, el record de la infància, el jardí florit d'una o dues cançons que havien romàs vives, en un racó de la memòria. Cada una anava lligada a una persona, a un fet, a una situació i a l'emotivitat que l'envoltava. Al cap d'unes dues o tres experiències anaven pujant noves cançons, nous aires, tan afilerats en la memòria, que el cantant havia de recomençar a la primera paraula quan jo perdia la tira. Hi ha alguns cants que han arribat a flor de vida durant l'espai d'uns segons, i s'han enfondit inexorablement, altra vegada, dins la mar de l'inconegut.» (Cant alt, p. 71)
«La cultura oral guarda un valor. Suposo que el guardarà sempre; és la part de meravellós que renovella la memòria inicial. La memòria que parla va a somoure el pinyó més fondo de l’esforç de l’humà per entendre el perquè del seu viure, el perquè li obria el camí del saber, a primeries del món: escoltar la veu !» (Pròleg a: Gasch, Quim i Sol, 1996, p. 7)
Cerdà, Jordi
Pere: “Nota preliminar” dins Contalles de Cerdanya. Barcelona:
Barcino, 1961, p. 9-10.
Cerdà, Jordi Pere: Cant alt: autobiografia literària. Barcelona: Curial, 1988.
Luna-Batlle, Xavier: “Les Contalles de Cerdanya de Jordi Pere Cerdà dins la tradició rondallística catalana”. Dins C. Carrera [et al.]. Actes del col·loqui Jordi Pere Cerdà: literatura societat frontera. Perpinyà/Abadia de Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Presses Universitaires de Perpignan/Grup Català d’Estudis Rossellonesos, 2004.
Marquès Meseguer, Josep Samuel. Espai i identitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà. Una geografia literària cerdaniana. Tesi de doctorat inèdita, Universitat Jaume 1er, capítol 3, p. 179-207, València, 2018.
Morvay, Károly. Els bons usos es perden: petit diccionari fraseològic cerdanià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012
Selecció de textos sobre l'autor
«L’estudi dels textos rondallístics de Cayrol és ben interessant des del punt de vista literari perquè, en contrast amb les altres experiències de replega rondallística, les de Jordi Pere Cerdà s’han de situar entre les que estan més elaborades literàriament: no són un simple recull de la tradició oral amb els retocs imprescindibles per a donar-li la faiçó necessària que demana la llengua escrita. [...] Per altra banda, J.P. Cerdà adopta unes solucions literàries de viabilitat general, a més de ser naturals en el dialecte septentrional per haver-les conservades enfront d’altres territoris en què ha desaparegut la llengua parlada.» (Luna-Batlle, 2004, p. 17 i 26)
«L’aprenentatge etnopoètic endinsava Cerdà en la terra on havia crescut; allà hi trobava ‘l’emoció verge’ de redescobrir ‘la innocència, la puresa’ de la ‘cançó popular’ estimada durant la seua infància. El fet que les cançons haguessin ‘tocat la nostra orella’, evidenciava el caràcter oral de la tradició retrobada ‘dins dels segles’ i transmesa generació rere generació.» (J. Marquès, 2018, p. 189)
«Cal matisar que la recreació literària del folklore en l’obra de Cerdà sovint es convertí més en una necessitat que no pas en una voluntat per part d’un autor que, en efecte, s’hagués estimat més aturar la seua labor en la recol·lecció i la transcripció pròpies del folklorista. Com apuntàvem més amunt, els condicionants socials i lingüístics de la Catalunya del Nord ocasionaren que el material folklòric que trobà Cerdà fos força reduït, ja que era en una fase molt avançada d’oblit per part de les persones informants. Aquest fet no és tan acusat en les cançons com ho és, sobretot, en les rondalles o cassos que pogué aplegar, recreades en les Contalles de Cerdanya (1961) i ampliades en La Dona d’aigua de Lanós.» (J. Marquès, 2018, p. 191-192)
Cerdà, Jordi Pere: Cant alt: autobiografia literària. Barcelona: Curial, 1988.
Luna-Batlle, Xavier: “Les Contalles de Cerdanya de Jordi Pere Cerdà dins la tradició rondallística catalana”. Dins C. Carrera [et al.]. Actes del col·loqui Jordi Pere Cerdà: literatura societat frontera. Perpinyà/Abadia de Montserrat: Publicacions de l’Abadia de Montserrat/Presses Universitaires de Perpignan/Grup Català d’Estudis Rossellonesos, 2004.
Marquès Meseguer, Josep Samuel. Espai i identitat en l’obra de Jordi Pere Cerdà. Una geografia literària cerdaniana. Tesi de doctorat inèdita, Universitat Jaume 1er, capítol 3, p. 179-207, València, 2018.
Morvay, Károly. Els bons usos es perden: petit diccionari fraseològic cerdanià. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2012
Selecció de textos sobre l'autor
«L’estudi dels textos rondallístics de Cayrol és ben interessant des del punt de vista literari perquè, en contrast amb les altres experiències de replega rondallística, les de Jordi Pere Cerdà s’han de situar entre les que estan més elaborades literàriament: no són un simple recull de la tradició oral amb els retocs imprescindibles per a donar-li la faiçó necessària que demana la llengua escrita. [...] Per altra banda, J.P. Cerdà adopta unes solucions literàries de viabilitat general, a més de ser naturals en el dialecte septentrional per haver-les conservades enfront d’altres territoris en què ha desaparegut la llengua parlada.» (Luna-Batlle, 2004, p. 17 i 26)
«L’aprenentatge etnopoètic endinsava Cerdà en la terra on havia crescut; allà hi trobava ‘l’emoció verge’ de redescobrir ‘la innocència, la puresa’ de la ‘cançó popular’ estimada durant la seua infància. El fet que les cançons haguessin ‘tocat la nostra orella’, evidenciava el caràcter oral de la tradició retrobada ‘dins dels segles’ i transmesa generació rere generació.» (J. Marquès, 2018, p. 189)
«Cal matisar que la recreació literària del folklore en l’obra de Cerdà sovint es convertí més en una necessitat que no pas en una voluntat per part d’un autor que, en efecte, s’hagués estimat més aturar la seua labor en la recol·lecció i la transcripció pròpies del folklorista. Com apuntàvem més amunt, els condicionants socials i lingüístics de la Catalunya del Nord ocasionaren que el material folklòric que trobà Cerdà fos força reduït, ja que era en una fase molt avançada d’oblit per part de les persones informants. Aquest fet no és tan acusat en les cançons com ho és, sobretot, en les rondalles o cassos que pogué aplegar, recreades en les Contalles de Cerdanya (1961) i ampliades en La Dona d’aigua de Lanós.» (J. Marquès, 2018, p. 191-192)