
Foto: Diario de Ibiza
Joan Castelló Guasch
Joan Castelló i Guasch (Eivissa,
15.03.1911 - Palma, 24.03.1984), impressor, activista cultural i folklorista.
Fill d’una família de menestrals, va créixer en l’ambient popular, mariner i humil de la Vila d’Eivissa de les primeres dècades del segle XX. Cursà estudis elementals. Als deu anys començà a treballar com a mosso d’impremta i aprengué l’ofici de caixista. En els anys de joventut treballà al Diario de Ibiza i allà conegué l’erudit eivissenc Isidor Macabich, que l’animà a assistir a classes nocturnes al Centre d’Acció Social que ell dirigia. També en aquesta època començà el seu interès per la literatura popular i es formà el seu ideari de tendència socialista. El 1932 va ser processat per un article de caire polític i això l’obligà a viure a Palma. El 1935 es casà amb l’eivissenca Josepa Orvay. El 1936 fou cridat a files i, malgrat la seva ideologia socialista, va haver de lluitar en el bàndol nacional. Acabada la guerra, s’instal·là definitivament a Palma, on es guanyà la vida com a impressor, però sempre mantingué intensos lligams amb les illes Pitiüses. Tant és així que fou un dels fundadors de la Casa de Ibiza, entitat cultural i recreativa dedicada a donar suport als eivissencs i formenterencs que per un o altre motiu residien a Mallorca.
Entre 1945 i
1979 publicà anualment l’almanac El
Pitiuso que, a l’estil dels populars pronòstics, incloïa materials de
cultura popular. També va elaborar nombroses guies turístiques de les Pitiüses
que destacaven pels acurats continguts històrics i, sobretot, etnològics, amb
referències a arquitectura popular, costumari, jocs infantils, música i danses,
dret foral, cuina, etc. El 1952 publicà un opuscle sobre creences, titulat Supersticiones ibicencas, en el qual
detallava els personatges fantàstics de l’imaginari eivissenc. També va
escriure sobre onomàstica, toponímia, instruments de música popular, cançoner,
etc. La seva principal aportació, però, són el centenar llarg de rondalles que
va recollir de fonts orals, de les quals en feu versions escrites que ell
mateix va editar.
Castelló va fer una tasca pacient i continuada per articular el corpus rondallístic d’Eivissa i Formentera, sense cap pretensió erudita ni literària, sinó amb la voluntat de salvar-les de l’oblit i d’afavorir-ne la difusió, especialment entre els habitants de les Balears. Castelló, que no es considerava escriptor, excel·lí en l’ús del llenguatge. Escrivia les rondalles i llegendes en dialecte eivissenc, però al mateix temps tenia cura que fossin entenedores per a qualsevol lector en llengua catalana. El seu treball de redacció és fet des de l’equilibri i la senzillesa, amb el tremp de qui domina la llengua escrita però coneix en profunditat el registre oral. Per tot plegat, és considerat avui el principal recopilador i editor de les rondalles de les Pitiüses.
Redacció: Caterina Valriu
1952. Supersticiones
ibicencas. Palma: Luis Ripoll, Editor, Panorama Balear 13.
1952. Rondaies
eivissenques. Palma: Imprenta Sucesores de F. Ferrer; 2ª ed.: Eivissa:
Institut d’Estudis Eivissencs, 1995.
1953. Rondaies
eivissenques de quan el Bon Jesús anava pel món. Palma: Impremta Alfa; 2ª
ed.: Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs, 2004.
1955. Rondaies
d’Eivissa. Palma: Editorial Moll, Les Illes d’Or 64; 2ª ed.: Eivissa:
Institut d’Estudis Eivissencs, 1996.
1961. Rondaies
i contes d’Eivissa. Palma: Impremta Alfa; 2ª ed.: Eivissa: Institut d’Estudis
Eivissencs, 1999.
1976. Rondaies
de Fomentera. Palma: Impremta Alfa; 2ª ed.: Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs,
1994.
1956. Rondaies
eivissenques i contes de sa majora. Palma: Impremta Alfa.
1988. Greix
vermell i altres escrits. Pròleg per Felip Cirer Costa. Eivissa: Institut
d’Estudis Eivissencs.
1993. Barruguets,
fameliar i follet: Rondaies. Pròleg per Felip Cirer Costa. Eivissa:
Institut d’Estudis Eivissencs.
Almanac El
Pitiuso publicat a Eivissa entre 1945 i 1979.
Selecció de textos de l’autor
“A l’instant [de s’ampolla] va sortir un caparrotet
pelat, com una nou, que així que es trobà fora s’inflà com un melonet eriçó.
Darrere es cap sortiren uns bracets llargs i prims com sarments, un cosset prim
que també s’inflà tot d’una com una baldraqueta, seguit d’unes cametes i uns
peuets, tot tan petitoi que pareixia mentida que s’hi pogués aguantar damunt. I
ses manetes casi casi li rossegaven per en terra.
De tot d’una en Pere i na Lletrudis se regiraren de
ben de veres de veure allò tan ferest. Més i més quan s’aturà davant ells
botant i ventant-los ses manetes ran de sa cara, amb una veuarra forta i amenaçadora
els deia, sense tenir aturai:
-Feina o menjar! Feina o menjar!” (“Es fameliar”.
Dins Rondaies d’Eivissa. Eivissa:
Institut d’Estudis Eivissencs, 1996, p. 88-90).
Arxiu d’Història Oral Joan Miralles (AHOJM). Arxiu del so i de la imatge de
Mallorca. Escriptors de les Balears. CD 24-25. Entrevistes realitzades el
30/07/ i el 19/08 de 1979.
Cirer, Felip:
Joan Castelló Guasch. Palma: Institut
d’Estudis Baleàrics, Màscares 3, 2009.