Foto: Diario de Ibiza

Joan Castelló Guasch

Fill d’una família de menestrals, va créixer en l’ambient popular, mariner i humil de la Vila d’Eivissa de les primeres dècades del segle XX. Cursà estudis elementals. Als deu anys començà a treballar com a mosso d’impremta i aprengué l’ofici de caixista. En els anys de joventut treballà al Diario de Ibiza i allà conegué l’erudit eivissenc Isidor Macabich, que l’animà a assistir a classes nocturnes al Centre d’Acció Social que ell dirigia. També en aquesta època començà el seu interès per la literatura popular i es formà el seu ideari de tendència socialista. El 1932 va ser processat per un article de caire polític i això l’obligà a viure a Palma. El 1935 es casà amb l’eivissenca Josepa Orvay. El 1936 fou cridat a files i, malgrat la seva ideologia socialista, va haver de lluitar en el bàndol nacional. Acabada la guerra, s’instal·là definitivament a Palma, on es guanyà la vida com a impressor, però sempre mantingué intensos lligams amb les illes Pitiüses. Tant és així que fou un dels fundadors de la Casa de Ibiza, entitat cultural i recreativa dedicada a donar suport als eivissencs i formenterencs que per un o altre motiu residien a Mallorca.

Castelló va fer una tasca pacient i continuada per articular el corpus rondallístic d’Eivissa i Formentera, sense cap pretensió erudita ni literària, sinó amb la voluntat de salvar-les de l’oblit i d’afavorir-ne la difusió, especialment entre els habitants de les Balears. Castelló, que no es considerava escriptor, excel·lí en l’ús del llenguatge. Escrivia les rondalles i llegendes en dialecte eivissenc, però al mateix temps tenia cura que fossin entenedores per a qualsevol lector en llengua catalana. El seu treball de redacció és fet des de l’equilibri i la senzillesa, amb el tremp de qui domina la llengua escrita però coneix en profunditat el registre oral. Per tot plegat, és considerat avui el principal recopilador i editor de les rondalles de les Pitiüses.

Redacció: Caterina Valriu